L’Arxiu Valencià del Disseny ha publicat tres documents audiovisuals dedicats a Lola Castelló, Eduardo Albors i Xavier Bordils enriquint el projecte de memòria del disseny valencià del centre documental amb sengles entrevistes de 20 minuts de duració cadascuna i accessibles a través del seu web i comptes socials.
‘La memòria del disseny valencià’ és un projecte de l’Arxiu Valencià del Disseny que s’inicià fa uns mesos amb la publicació d’entrevistes al dissenyador d’interiors Arturo Catalá, a la dissenyadora industrial Sílvia García, i al dissenyador i cofundador de Punt Mobles Vicent Martínez.
Ara, el projecte, que té com a objectiu posar en valor la història del disseny valencià dins de la cultura nacional i internacional com a expressions artístiques pròpies, obri les portes a nous testimoniatges del disseny valencià, amb nom propi, com són la dissenyadora i cofundadora de Punt Mobles Lola Castelló, i els dissenyadors industrials Eduardo Albors i Xavier Bordils.
L’entrevista a Lola Castelló té lloc com a pionera del disseny industrial valencià que va ser. Empresària, editora i dissenyadora d’interiors i de producte, va fundar, juntament amb Vicent Martínez, les empreses Pam i Mig i Punt Mobles. Amb aquesta última va obtindre el Premi Nacional de Disseny en 1997.
En la conversa, Castelló recorda les fites que han marcat tant la seua vida com la seua carrera professional i assegura que el disseny ha sigut, per a ella, “una experiència molt satisfactòria” que li ha permés projectar-se amb solvència allà on ha anat.
D’altra banda, Eduardo Albors es configura com a peça clau en la primera gran generació de dissenyadors valencians que des de principis dels anys 70 van construir les bases de la radical transformació material i cultural del país després del franquisme.
Albors ha treballat en el desenvolupament de productes, d’assessoria i imatge per a sectors tan diversos com mobiliari, ceràmic, tèxtil, joguets, electrodomèstics, òptic, calçat, ortodòncia i electrònica, però especialment en il·luminació, on ha desenvolupat més de 200 projectes per a diverses empreses del sector. Va ser pioner en la internacionalització de la pràctica professional del disseny, col·laborant amb empreses europees, americanes i asiàtiques.
Per últim, l’entrevista a Xavier Bordils recorre la seua trajectòria professional com a dissenyador fonamental dins de l’ecosistema disseny valencià: des de la seua formació inicial a París a mitjans dels anys 60 fins a la seua col·laboració amb la Cambra de Comerç per a posar en marxa accions de promoció del disseny 10 anys després, les quals van ser l’embrió de les polítiques de promoció de disseny desenvolupades per la Generalitat Valenciana en la dècada dels 80.
Una eina a disposició de la recerca i la societat
L’Arxiu Valencià del Disseny planteja el projecte ‘La memòria del disseny valencià’ com a una eina de recopilació de dades mitjançant l’entrevista, entesa com a tècnica d’observació directa de les fonts.
En el cas del disseny valencià, l’entrevista pretén reconstruir el perfil del disseny i dels dissenyadors; reconstruir el seu context des del punt de vista dels protagonistes; i detallar les claus de la deriva del disseny dins del territori.
L’Arxiu Valencià del Disseny, amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, activa aquesta eina o projecte per tal d’identificar i mostrar hàbits, ideologies i expressions culturals de la comunitat de dissenyadors valencians en la seua relació amb el disseny, la creativitat, els projectes, la interacció amb les persones usuàries, les tecnologies i, en definitiva, tot el bagatge que finalitza amb el compromís de nous artefactes, esquemes comunicatius i serveis, posant a l’abast de sociòlegs, psicòlegs i dissenyadors informació per a l’anàlisi i la definició del context creatiu, la presa de decisions i el plantejament de projectes.
L’Arxiu Valencià del Disseny ha adoptat la tècnica de l’entrevista dins del projecte de memòria per a centrar el seu estudi sobre la visió i el posicionament dels dissenyadors i les dissenyadores davant la pràctica i la conceptualització del disseny i la utilitza anant més enllà, com a una manera de veure i de descriure la realitat a partir de l’observació dels autors sobre la seua pràctica creativa.
Els resultats obtinguts, aquestes entrevistes que són accessibles a través del web i dels comptes socials de l’Arxiu, estan a disposició de la recerca i de la innovació, de l’espectre social i cultural valencià per tal de poder capturar les diferents maneres d’abordar la creativitat i la seua implementació, revelar els problemes que pot presentar la seua pràctica, mostrar comportaments i posicionaments dels dissenyadors en interactuar amb el context, i impulsar els processos d’innovació de productes i serveis.
Llista d'enllaços:
