Esdeveniment cancel·lat

Col.loqui amb Máriam Martínez  Bascuñán

Amb motiu de la publicació del seu lllibre "El fin del mundo común"

Participen

Javier de Lucas. Caterdràtic de Filosofia del Dret UV

Cristina García Pascual. Cap d'iniciatives Aula de Narratives UV

Máriam Martínez-Bascuñán

És professora de Ciència Política de la Universidad Autónoma de Madrid. És especialista en teoria política i pensament feminista. Va finalitzar els seus estudis de Ciència Política i Dret en el Institut d´Études Politiques de París i ha sigut investigadora visitant en la Universidad de Chicago i en la Universidad de Columbia de Nova York. És autora del llibre Género, emancipación y diferencias (Plaza & Valdés, 2012) i co-autora amb Fernando Vallespín de Populismos (Alianza Editorial, 2017). Ha escrit articles acadèmics en revistes d'investigació com Journal World Political *cience, REIS, ISEGORÍA o RECP, entre altres. Al juny de 2018 va ser nomenada directora d'Opinió del diari El País, càrrec que va exercir fins a 2020. Actualment és columnista i col·laboradora d'eixe diari i pertany al seu comité editorial.

Sinopsi

«L'era de la postveritat pot entendre's, per descomptat, com l'era de la desinformació, però la novetat del que ens ocorre té més a veure amb un exercici pervertit del judici ciutadà i amb la nostra incapacitat per a discernir la veritat de la falsedat».

L'endemà de la primera investidura presidencial de Trump, el seu cap de premsa va afirmar que l'esdeveniment havia congregat a la major audiència de la història; a l'hora de defensar el que era una falsedat demostrable, una assessora de la Casa Blanca va afirmar que es tractava de «fets alternatius». En aquest lúcid i perspicaç assaig, Máriam Martínez-Bascuñán defensa que en aquell moment es va acabar una era de la política i va començar una altra.

Amb l'experiència que li brinda la seua trajectòria com a professora de Ciències Polítiques i com a columnista i directora d'Opinió d'El País, l'autora llança llum sobre aquest nou paradigma assistida per la prescient intel·ligència de Hannah Arendt. El problema de l'aparició de fets alternatius, postveritats i prementides no és que aquests eliminen la veritat –al cap i a la fi, la veritat no és un valor absolut en política–, sinó queden al trast amb el món comú que d'algun temps ençà venia permetent la deliberació democràtica. Sense una imatge compartida del món, es fa inviable un debat sobre les qüestions que ens preocupen i la nostra condició de ciutadans deixa de tindre sentit. La pluralitat de mirades només es pot exercir si tots mirem el mateix.

Les idees d’Arendt, d'una impactant actualitat, i el seu contrast amb les d'altres pensadors com Orwell, Foucault o Plató serveixen de guia per a l'anàlisi d'aquesta nova realitat, la complexitat de la qual no pot conduir a la desesperança.

Entrada lliure, aforament limitat

Fullet