L’Art de la guerra explora les diferents cares del fenomen de la guerra a través d’una selecció d’obres artístiques pertanyents a la col·lecció d’art contemporani Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València. Cada una de les peces va acompanyada d’una reflexió entorn al conflicte armat realitzada per un total de 21 professors de la Universitat de València. El resultat és una obra coral que ens acosta de manera singular a aquesta penosa realitat que acompanya la història de la humanitat.

Durant aquest any hem tingut l’oportunitat de veure com, arreu del món, s’han organitzat nombroses mostres que han tractat, des de la perspectiva de l’art, els conflictes bèl·lics. La cobertura mediàtica de la guerra de l’Iraq ha generat infinitat de pronunciaments, respostes i debats. Pel que fa al paper dels artistes i de les institucions museístiques, s’ha demostrat que el grau d’implicació en aquestes qüestions d’eminent contingut social va més enllà de la mera anècdota o de la simple documentació. Des del Patronat Martínez Guerricabeitia de la Fundació General de la Universitat de València hem volgut aportar una visió universitària a la temàtica plantejada, i és en aquest estat d’implicació conscient que hem optat per oferir una selecció de peces de la col·lecció, a partir de la qual un conjunt de docents universitaris ha expressat l’opinió al voltant de la guerra. Amb L’art de la guerra ens endinsem en la línia expositiva denominada Visions de la Col·lecció. Aquesta línia tracta d’oferir una mirada personal —o com en aquest cas, d’un col·lectiu concret— que afegeix valor i interès a la col·lecció donada a la Universitat el 1999 pel matrimoni format per Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante.

Els artistes representats en la mostra són Pablo Alonso, Rafael Armengol, Manuela Ballester, Rafael Canogar, Joan Costa, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Jacinta Gil, Chema López, Isidre Manils, Monjalés, Gastón Orellana, Guillermo Pérez Villalta, Josep Renau, Simeón Sáiz Ruiz, Giangiacomo Spadari, Juan Ugalde y Darío Villalba. A catedràtics i professors de diverses disciplines de la Universitat de València se’ls ha preguntat sobre què els inspiren aquestes obres i després de elegir-ne una, reflexionen sobre la creació en qüestió. Així, per exemple, Manuel Ortells escriu sobre un obra d’Equipo Crónica; Joan de l'Alcàzar s’endinsa en l’obra de Rafael Armengol i Josep Lluís Barona analitza una peça de Darío Villalba. Totes aquestes impressions sobre l'art i moltes altres, entre les que s’hi troben les de Belén Abarca, Neus Campillo, Antonia Cavanilles, Vicente Cuñat, Miquel De Renzi, Ernest García, Daniel Gil, Gemma Lluch, María Luisa Molto, Isabel Martínez Benlloch, Sergio Sevilla i Ángel San Martín, entre altres, il·lustren el catàleg de l'exposició. En paral·lel, s'ha extractat fragments de les opinions dels docents universitaris els quals acompanyen les obres a la sala d'exposicions.

Alguns dels exemples dels temes analitzats en aquesta ocasió són la recent incorporació de la dona al paper de torturadora, la cultura de la pau en contraposició a la del terror o la intervenció armada com a estratègia econòmica. A més de fer reflexionar sobre la guerra, aquesta exposició pretén implicar al món universitari en l'art a través del diagnòstic que els professors han realitzat de les obres. Visions de la col·lecció —a la qual pertany aquesta exposició— és una de les tres línies expositives programades per aquest Patronat creat en 1989 per l’empresari Jesús Martínez amb la finalitat de fomentar i difondre l’activitat creativa en el camp de les arts plàstiques i incrementar el patrimoni artístic de la Universitat. Existixen a més dos línies sota les que s'engloben les exposicions que el Patronat programa: Contextos de la col·lecció i Trobades amb la col·lecció.

Com ja és habitual, l’Art de la guerra es completa amb activitats didàctiques a la sala dirigides a xiquets amb edats compreses entre els 6 i 14 anys. L'objectiu d'aquesta activitat ludicoartística és configurar estratègies de pensament i conductes per a afavorir un pensament de pau a través de alló que l’art  ens fa plantejar-nos.