Es compliran pràcticament trenta anys de la creació el 1989 del Patronat Martínez Guerricabeitia (PMG) i de la inauguració al maig de 1990 de la primera edició de la Biennal de Pintura Martínez Guerricabeitia (Biennal MG), amb la qual es va posar en marxa un projecte singular que va pretendre, des del primer moment, ser un foment de l'art contemporani incentivant la creativitat de joves artistes espanyols, amb una clara voluntat de mecenatge.

 

En aquest context, la Biennal MG ha sigut el vehicle que ha permès incrementar, gradualment, mitjançant l'adquisició d'obres (27 en total) entre les presentades en les tretze edicions celebrades fins al moment, els fons de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia (CMG), que la família de Jesús Martínez Guerricabeitia va decidir donar a la UVEG el 1999.

 

Quasi trenta anys després, ens trobem inaugurant la catorzena edició de la mostra. Al llarg d'aquests anys, la Biennal MG ha anat creixent i consolidant-se, i ha aconseguit situar-se en un lloc destacat dins del panorama dels esdeveniments artístics nacionals gràcies a la serietat i la coherència conceptual i organitzativa que han caracteritzat les edicions, tretze en total, fetes fins al moment, havent rebut el suport de crítics d'art, galeristes, artistes, investigadors universitaris i públic molt variat. Les Biennals MG han representat una oportunitat per a observar les darreres tendències de la creació i han proposat, a més, una invitació a l'espectador perquè reflexione sobre temàtiques socials molt diverses a través de la pintura i altres expressions plàstiques, raons per les quals s'ha convertit en un esdeveniment clàssic en el panorama de l'art contemporani de la nostra ciutat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Biennal MG ha seguit des dels seus inicis un sistema organitzatiu propi que la distingeix de la resta de convocatòries semblants que existeixen a Espanya. Per a les dues primeres edicions, el PMG va proposar un comitè extern de selecció format per cinc o sis crítics o historiadors de l'art de reconegut prestigi, que va rebre l'encàrrec de seleccionar els artistes i les obres que s’hi van presentar. Amb motiu de la 3a Biennal, aquesta fórmula es va modificar per incloure també galeristes en aquest comitè de selecció, que va quedar format, des d'aqueix moment fins a la present edició, per cinc crítics i cinc galeristes, diferents per a cada Biennal i proposats procurant seguir criteris de distribució geogràfica tan amplis com fóra possible a escala nacional i fins i tot internacional en alguna edició (la 5a en concret), que triaven cadascun d'ells dues obres de dos artistes diferents, cosa amb la qual el nombre d'obres presentades en cada edició ha sigut sempre de vint a partir d'aquell moment. Des de la 5a Biennal, els criteris van ser novament modificats en el sentit que, juntament amb els integrants del comitè de selecció, el PMG va proposar, a més, un lema que il·lustrara una temàtica crítica i compromesa amb l'actualitat, en sintonia amb el criteri que Jesús Martínez Guerricabeitia i la seua família van tenir a l'hora de confeccionar la col·lecció d'art contemporani donada a la UVEG. La proposta d'un lema perseguia també l'objectiu d'establir un fil argumental que permetera dotar de la major coherència possible el conjunt d'obres triades pels diferents comitès de selecció en cada Biennal. Així doncs, des d'aqueix moment les successives edicions van ser convocades sota els lemes següents: “Mirant-nos des de fora” (5a Biennal; 1999), “ConcienciARTE” (6a Biennal; 2001-2002), “Violències” (7a Biennal; 2004), “Robatoris” (8a Biennal; 2005-2006), “Immigració-emigració” (9a Biennal; 2008), “Contra natura” (10a Biennal; 2010), “Nulla aesthetica sine ethica” (11a Biennal; 2012), “Avaritia omnium malorum radix” (12a Biennal; 2014), i “Supersticions i manipulacions” (13a Biennal; 2016).

 

La catorzena Biennal MG torna a un espai, el Museu de la Ciutat, que va acollir en el passat cinc edicions consecutives de la mostra (de la 7a a la 11a), en què es va revelar com un entorn òptim, per múltiples raons tècniques, per a albergar l'esdeveniment, gràcies al conveni de col·laboració subscrit amb l'Excel·lentíssim Ajuntament de València, que, a més de facilitar l'ús de les magnífiques instal·lacions del Museu de la Ciutat, patrocina decididament l'organització de la Biennal MG. En aquesta ocasió, el lema triat per la Comissió Acadèmica assessora de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, va ser “Naufragis”, per il·lustrar el fracàs, la frustració, el desastre, la pèrdua o la ruïna…., efectes i sensacions que són conseqüència de projectes fallits de tota mena (socials, educatius, polítics, econòmics…) que els individus o els col·lectius humans poden escometre amb la millor de les intencions, però que, moltes vegades, per raons inconfessables i interessos bastards, acaben per enfonsar-se i arrosseguen al fons del pèlag de la ignomínia totes les il·lusions i les expectatives que en el seu moment hagueren generat. Es va considerar que “Naufragis” era un lema adequat per a la present edició de la Biennal MG, ja que complia l'objectiu perseguit d'il·lustrar temàtiques crítiques i compromeses amb l'actualitat, tal com s'ha comentat amb anterioritat en aquest text.

 

Cada artista ha abordat des de la seua perspectiva i enfocament personal la idea dels naufragis contemporanis (i no tan contemporanis!) d'ideologies, projectes materials i immaterials, iniciatives polítiques, econòmiques i socials, a diferents escales geogràfiques i humanes i ha optat per una àmplia varietat de tècniques i suports per a plasmar la seua particular visió. Sens dubte, l'espectador percebrà que el conjunt d'obres presentades conforma un escenari molt suggeridor, en línia amb el lema que defineix aquesta edició de la Biennal, perquè puga reflexionar i extraure les seues pròpies conclusions sobre les inquietants conseqüències entorn de l'eventual fracàs –el Naufragi!– dels projectes humans, materials i immaterials.

 

 

José Pedro Martínez García