El pintor valencià Juan Genovés, mort el divendres 15 de maig, deixa en el record grans obres que pertanyen a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. La Col·lecció alberga vuit obres de l'autor de ‘L'abraçada’ convertint-se en un dels pintors millor representats de la pròpia Col·lecció.
A l'edat de 89 anys, Juan Genovés ens ha deixat. L'artista lluitador antifranquista i de gran projecció internacional en la dècada dels setanta, destaca per la seua interrelació entre el compromís ètic i la indiscutible dimensió estètica de les seues obres. En paraules del mateix Genovés: ‘En el fons el gran tema de les meues pintures ha estat la relació entre l'ésser humà i el seu mitjà’.
Precisament, el seu emblema antifranquista es converteix en el vincle d'unió amb Jesús Martínez Guerricabeitia, mecenes de la Col·lecció. A partir de la dècada dels setanta, la ideologia política de tots dos explica l'amistat que sorgeix entre ells i l'interès de Jesús Martínez per adquirir obres del pintor, encara que li porte a buscar peces de l'artista valencià fora de les nostres fronteres.
Un total de vuit obres úniques i vuit obres gràfiques formen part de la Col·lecció Martínez Guerricabeitia. ‘Relat’ de 1968 és la creació d'un rotund llenguatge pictòric que es val dels procediments fotogràfics desenvolupats pels mitjans de comunicació com la seriació, el contrast, l'enquadrament, el muntatge en paral·lel o l'alternança de plans amb la finalitat de fer una crònica de les agressions a les quals es veu sotmès l'ésser humà.
El quadre ‘Els que colpegen’ de 1973 mostra la preocupació per la representació poc convencional de l'espai i l'ús de la perspectiva o visió zenital. Les figures adquireixen una dimensió més pròxima i se situen en un espai que es mostra nu, sense cap detall paisatgístic ni temàtic que ens permeta un indici de concreció. El contingut de l'obra trasllueix, de nou, el tràgic assetjament de l'amenaça i el terror. ‘He pretès crear un espai de la por que ha estat sempre una cosa molt latent en aquest país i que encara no se'ns ha llevat de damunt’ afirmava l’autor.
A partir de la dècada dels 70, la pintura de Genovés abandona la distància del teleobjectiu per a aproximar-se en una espècie de zoom als seus protagonistes. És el que ocorre amb ‘Sis Joves’ de 1975 que evoca els llavors recents afusellaments de dos militants etarres i tres del FRAP executats el 27 de setembre del mateix any. L'obra capta un moment de forta intensitat dramàtica: els condemnats, amb les mans lligades i embenats els ulls, es retallen sobre un fons neutre que subratlla la seua indefensió i solitud. La mirada se centra així en els seus cossos i a la seua roba.
El llenç ‘La Finestra’ de 1975 és una obra de gairebé idèntiques dimensions que ‘Sis joves’. Datada dos mesos abans, treballa així mateix una monocromía de negres i daurats sobre fons blanc. En tots dos casos assistim a obres en les quals de nou Genovés aconsegueix crear signes de reconeixement universal d'aquestes xacres de violència, persecució o injustícia que poden afectar qualsevol societat.
En 1978 Genovés comença una llarga sèrie sobre paper. Com en la seua obra ‘Sense títol 18-79’ de l'any 1979 que abunden els detalls o fragments descontextualitzats, les visions fugaces o inacabades. La seua afició al paper es plasmarà més endavant en moltes de les seues obres. ‘Per a mi un dibuix gairebé sempre és superior a una pintura, perquè recull la intenció primera, el primer concepte que forja l'artista’ va assegurar el pintor demostrant la seua fascinació pel paper i les seues textures.
Des de finals dels setanta i al llarg dels vuitanta, la pintura de Genovés experimentarà una transformació formal i iconogràfica. El títol de l'obra ‘Més a prop’ de 1980 expressa la consciència del pintor en aquest moment d'haver portat la seua tècnica de l'observació en zoom de la persona fins al límit.
Ja a partir de la seua obra ‘Paisatge Urbà: El Focus’ de 1983 es produeix un canvi substancial en la seua pintura. Per primera vegada, apareixeran les referències arquitectòniques que passaran a ser en molts casos les protagonistas absolutes.
Genovés, que va ser amic de grans genis de la pintura com Francis Bacon, no era un pintor al qual li agradessin els pintors, però sí les seues obres. Des de divendres passat 15 de maig l'art ha perdut a un mestre de la pintura. La Col·lecció Martínez Guerricabeitia té l’honor de disposar d'obres d'aquest valencià universal que ens deixa un important llegat.
