- Professorat: Vicent Minguet i Sòria
- Dates: del 10 al 27 de març de 2011.
- Durada : 30 h
- Lloc: Societat Coral El Micalet. C/. de Guillem de Castro, 73. 46003 València.
- Nombre d'alumnes: mínim  15, màxim 40.
- Requisits:  80% d’assistència. Dirigit preferentment a estudiants universitaris (història, belles arts, música, filosofia, sociologia, musicologia, humanitats) i qualsevol persona interessada en la matèria.

Programa del curs

Objectius:
- Ampliar el coneixement de les principals línies de creació musical i estètiques de la segona meitat del segle XX, així com de les obres més importants d’aquest període per a formacions simfòniques, solistes o de cambra.
- Identificar les diverses estètiques musicals sorgides amb posterioritat a la segona guerra mundial i els seus principals representants, així com els diversos focus de creació-investigació i les diverses escoles.
- Adquirir els criteris que permeten construir un pensament crític sobre les diverses propostes musicals dels últims 50 anys.
- Desenvolupar el sentit de la crítica i la capacitat de raonament a l’hora de valorar la varietat de propostes musicals contemporànies en relació amb l’anàlisi de la història de la música occidental.
- Valorar i conèixer l’evolució del pensament musical del segle XX en la seua dimensió històrica i ser capaç d’establir-ne les connexions amb el passat musical i la tradició a què pertany.
- Relacionar el moment històric, les preocupacions filosòfiques així com la realitat sociocultural de cada període amb el context estètic i creatiu de cada compositor a través de la seua obra.
- Conèixer els principals conceptes i perspectives de pensament que conformen la base de la creació musical actual i de la dialèctica entre les arts, així com de fenòmens com la intertextualitat, la sinestèsia o la interdisciplinarietat dins del panorama musical del present.

Continguts:
A) UN TEMPS DE CONVERGÈNCIES I DE RECERQUES EXPERIMENTALS: L’EDAT D’OR DE DARMSTADT (1948-1960).
            1.1. El crepuscle d’una edat de la innocència (Schoenberg, Webern, Berg,        Stravinsky, Bartok). L’etapa postweberniana.
            1.2. Un temps d’experimentacions. El serialisme integral. El puntillisme.            Els anys 50 (Stockhausen, Boulez, Nono, Berio, Maderna).
            1.3. El naixement d’una nova música: la musique concrète (Schaffer, Henry) i les noves possibilitats de l’electrònica. El Groupe de Recherches Musicales francès i l’estudi de la WDR de Colònia (Stockhausen, Eimert).
            1.4. Les formes obertes (Boucourechliev, Haubenstock-Ramati, Eco). L’aportació dels Estats Units (Cage, Brown, Tudor).
            1.5. Una figura conciliadora: Oliver Messiaen.

B) UN TEMPS DE TRANSICIONS I ABANDONAMENTS: EL SERIALISME EN EL RECORD (1960-1974).
            2.1. Les divergències del serialisme (H. Pousseur, L. Berio, L. Nono, B. A. Zimmermann, F. Cerha). Les crítiques a l’estètica serial (I. Xenakis, M. Feldman, J. Cage).
            2.2. De l’objecte sonor a l’objecte musical: la música acusmàtica (F. Bayle, B. Parmegiani).
            2.3. El no serialisme de György Ligeti i Franco Donatoni.
            2.4. Cap a una música intuïtiva: Stockhausen i la Momentform.
            2.5. El minimalisme americà (Ph. Glass, S. Reich, J. Adams)

C) UN TEMPS DE RENOVACIÓ I D’EXPANSIÓ: LA REFERÈNCIA A LES NOVES TECNOLOGIES. L’IRCAM (1975-2000).
            3.1. El naixement dels principals conjunts instrumentals actuals europeus: Ensemble Intercontemporain, Klangforum Wien, Ensemble Modern, London Sinfonietta...
            3.2. Desenvolupament i mutació en les propostes estètiques: la fase mística de Stockhausen, el cicle Licht (1977-2004), el cicle Klang (2004-2008).
            3.3. La música espectral (G. Grisey, T. Murail, H. Dufourt) i els seus          predecessors (G. Scelsi)
            3.4. La nova simplicitat: Wolfgang Rihm, James Dillon.
            3.5. La nova complexitat: Bryan Ferneyhough, Michael Finissy.
            3.6. La música concreta instrumental de Helmut Lachenmann.
            3.7. Figures independents: S. Sciarrino, G. Aperghis, M. Jarrell, Ph. Hurel, B. Furrer, E. Carter, G. Pesson, G. F. Haas, M. Jarrell, M. André, M. Sotelo, F. Guerrero, K. Saariaho, M. Lindberg, G. Benjamin, J. Harvey, etc.

Metodologia
La metodologia consistirà en l’exposició oral per part del professor dels continguts teòrics de l’assignatura, a la qual seguirà l’audició de fragments de les obres més importants que representen els paradigmes de l’estètica, escola o compositor de què es tracte en cada cas. Es pretén sobretot la participació activa de l’alumnat. S’establirà un diàleg amb els assistents posterior a les audicions, amb la intenció d’integrar tots els coneixements teòrics aplicats a l’escolta, com a eina fonamental de l’oient. El professor aportarà a l’inici de cada sessió una guia-resum d’aquesta en la qual es presentaran esquemàticament els principals continguts, de forma que l’alumne puga també fer-se una idea de l’itinerari que s’hi seguirà i tinga alhora un suport escrit de caràcter orientatiu. El professor presentarà en les diverses sessions textos de compositors, analistes, musicòlegs o filòsofs d’especial rellevància, la importància dels quals siga cabdal per a la comprensió de les obres que s’escoltaran. Aquests texts seran discutits i comentats, bé de forma oral, bé com a propostes a títol personal i privat.

Distribució de les sessions

Preus de matriculació
                                                                                                                            
Estudiants de la UVEG i membres del col·lectiu
d’Amics i Antics Alumnes de la UVEG _______________________  60,00 €

Públic en general ________________________________________ 72,00 €

Amb la col·laboració de la Societat Coral El Micalet

VICENT MINGUET I SÒRIA

És membre de l’Ensemble Modern International Akademie i assistent investigador de teoria de la música contemporània a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Frankfurt am Main Es va formar als conservatoris de València, de Palma, i Nacional de la Regió de Bordeus, amb Marie-Bernadette Charrier. Es va diplomar amb felicitacions del jurat en saxofó, composició electroacústica i música de cambra contemporània, respectivament.

Posteriorment es trasllada a Suïssa, on estudia composició amb Georg-Friedrich Haas i interpretació de la música contemporània amb Marcus Weiss. Obté la titulació de Master of Arts amb distincions en l’Acadèmia Superior de Música de la ciutat de Basel. La seua formació com a musicòleg i investigador musical la va rebre al Musikwissenschaftliches Institut de la Universitat Basel, sota la direcció de Barbara Schingnitz. En la seua formació va rebre beques de l’Institut Valencià de la Música, la Fundació Sa Nostra Caixa de Balears, l’Associació d’Intèrprets i Executants d’Espanya, la Kunststiftung des Bundes (Alemània), l’Internationales Musikinstitut Darmstadt i la Impuls Verein de Graz. El 2009 va rebre de mans dels Prínceps d’Astúries la beca de postgrau que atorga la Fundación Caja Madrid per a l’ampliació d’estudis de postgrau a l’estranger.

Profundament interessat per la música del nostre temps, ha assistit a seminaris i cursos a França, Àustria, Suïssa i Alemanya amb els compositors Tristan Murail, Pierre Boulez, Toshio Hosokawa, Georges Aperghis, Salvatore Sciarrino, Beat Furrer, Olga Neuwirth, Mark André o Helmut Lachenmann. Destaca la seua participació en la 43ena i 44ena edicions dels Cursos Internacionals d’Estiu de Música Contemporània a Darmstadt (Alemanya), la Lucerne Orchestral Academy, sota la direcció de Pierre Boulez, o en l’Acadèmia IMPULS del Klangforum Wien, en la Universität der Kunste de Graz (Àustria).

Com a intèrpret, col·labora amb conjunts com ara el Klangforum Wien, IMPULS, Boswil Ensemble, musikFabrik de Colònia i Ensemble Modern de Frankfurt, sota la direcció de Beat Furrer, Lucas Vis, Jurg Wyttenbach, Peter Eötvös o Enno Poppe, en concerts a Ginebra, Zurich, Berna, Friburg, Karlsruhe, Frankfurt, Berlín, Viena, Graz, París, Lió i Milà.

Ha estat convidat per l’Orquestra Simfònica de la RTVE. Va debutar com a solista amb el Chemins VII (Récit), de Luciano Berio, per a saxofó i orquestra simfònica, sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo. El 2009 va ser artista resident a la Künstlerhaus Boswil (Suïssa). Ha estrenat diverses obres que li han dedicat compositors d’arreu del món. Cal destacar l’estrena a Espanya d’obres del compositor alemany Karlheinz Stockhausen, amb el qual va treballar a Kürten (Colònia).

Com a investigador, el seu treball se centra en el camp de la significació musical dins de la música de la segona meitat del segle XX. Ha asistit a seminaris amb musicòlegs del prestigi de William Drabkin (Southampton), Michael Spitzer (Liverpool), Marta Grabocz (Estrasburg), Julian Horton (Dublín), William Caplin (McGill), Adam Krims (Nottingham), Richard Widdess (Londres) o Max Paddison (Durham). Ha publicat articles en revistes especialitzades sobre l’obra dels compositors Giacinto Scelsi, Anton Webern, Helmut Lachenmann i Gérard Grisey. Ha fet conferències sobre estètica i pensament musical del segle XX a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, l’Institut François Mauriac de Malagar i als Conservatoris Superiors de Música d’Alacant i de les Illes Balears. Col·labora igualment amb la revista Caràcters, de la Universitat de València, en la publicació de ressenyes de llibres de temàtica musical.