General FoundationMusical Activities DepartmentUniversity of Valencia Logo del portal

Curs El Cinema Musical: Tema i Variacions

  • March 1st, 2012
Image de la noticia
Documento sin título

CURS EL CINEMA MUSICAL: TEMA I VARIACIONS
3 crèdits de lliure opció

 

- Professorat : Áurea Ortiz, Carlos Cuéllar, Vicente Galbis López, i Nacho Moreno
- Dates: de l’1 de març al 19 de abril de 2012.
- Durada : 30 hores
- Lloc: Aula F.1.0 de la Facultat de Geografia i Història, Blasco Ibáñez, 28. València
- Nombre d’alumnes: mínim 25/màxim 100.  
- Requisits: 80% d’assistència. Adreçat preferentment a: estudiants d’història de l’art, comunicació audiovisual, cinematografia, belles arts, música, arts escèniques i qualsevol persona interessada en la matèria.

Programa del curs

Objectius
Analitzar el cinema musical com a exemple fructífer de la vinculació entre la imatge i la música capaç de donar lloc a produccions audiovisuals de gran interès artístic i cultural.

Reflexionar sobre la importància de la música en el cinema.

Donar a conèixer obres cinematogràfiques d’interès en què la presència de la música i el ball és essencial.

Continguts
Un dels exemples més interessants de la unió de la música i el cinema és el cinema musical. Malgrat que una gran part de la producció del gènere s’inscriu en el marc de la gran indústria cinematogràfica, la seua propensió a la fantasia i la irrealitat permeten una experimentació narrativa i visual que dóna lloc a obres de gran interès. El curs vol estudiar l’evolució del gènere analitzant un bon nombre d’exemples de diverses nacionalitats i estils. Una gran part de les obres analitzades no seran les obres canòniques del gènere ni aquelles en què es pensa habitualment quan es parla de cinema musical. El curs inclou rareses, excepcions, obres limítrofes i pel·lícules que no pertanyen al musical, però que sense la música i el ritme no serien les que són. Amb tot això volem plantejar la reflexió sobre l’enorme importància de la música en la creació audiovisual i les immenses capacitats del cinema musical per crear representacions complexes i originals on es pot incloure qualsevol tema i narració: la comèdia, el drama, el terror, la política, la lluita de sexes, l’amor, el desig, la violència, la reflexió d’autor o el surrealisme. Tot amb un alt grau d’expressió plàstica i experimentació audiovisual.

Metodologia
Las sessions consisteixen a veure fragments i pel·lícules completes i analitzar-los estèticament i temàticament.

Distribució de les sessions

Les sessions comencen a les 17.00 h i acaben a les 20.00 hores.

Data

 

Professors

1 de març

El cinema musical: instruccions d’ús.

Áurea Ortiz

6 de març

Variacions sobre George Gershwin: An American in Paris (Vincente Minnelli, 1951) i Manhattan (Woody Allen, 1979)

Vicente Galbis

8 de març

Qui canta, els seus mals espanta? Alguns drames musicals

 

Áurea Ortiz

 

20 de març

Proclames cantades: el cinema musical com a cinema polític.

Nacho Moreno

22 de març

Música globalitzada: K-Pop, la nova onada coreana.

Nacho Moreno

27 de març

Un viatge al llarg de la música afroamericana: The Blues Brothers (John Landis, 1980).

Vicente Galbis

29 de març

El musical d’autor: All that jazz (Bob Fosse, 1979).

Áurea Ortiz

 

3 d’abril

La lluita de sexes en la comèdia musical americana: entre gèneres va el joc.

Carlos Cuéllar

17 d’abril

Danses macabres i músiques sinistres:
el fantaterror musical.

Carlos Cuéllar

19 d’abril

La carn i la música: cinema musical i sexualitat.

Nacho Moreno

 

Preus de matriculació
                                                                                                                            
Estudiants de la UVEG i membres del col·lectiu
d’Amics i Antics Alumnes de la UVEG _____________________60,00 €

Públic en general _____________________________________ 72,00 €

 

 

ÁUREA ORTIZ VILLETA

Professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Ha format part de l’equip de l’Institut Valencià de Cinematografia Ricardo Muñoz Suay–La Filmoteca durant quinze anys, com a tècnic responsable d’àrea. Entre els temes de què tracta en els seus treballs escrits, conferències i seminaris, predominen els vinculats amb les relacions entre les arts i el cinema, el cinema espanyol i la història de la fotografia. Ha impartit conferències i cursos en el Màster de Cinematografia de la Universitat de Valladolid, Universitat de La Laguna, Casa Museu Picasso de Màlaga, Universitat Politècnica de València, Escola Internacional de Cinema de San Antonio de los Baños (Cuba), Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, Màster de Direcció Artística de la Universitat Carlos III, Màster de Patrimoni i Gestió Cultural de la Universitat de València, entre d’altres. Ha treballat en el camp de la gestió cultural i ha estat comissària d’exposicions sobre temes cinematogràfics i fotogràfics. A més de nombrosos articles en revistes i llibres col·lectius, és autora de La pintura en el cine. Cuestiones de representación visual (Paidós), La arquitectura en el cine. Lugares para la ficción (UPV), Fotografías de boda: testimonio público de una historia íntima (Diputació de València) i Certificados de una infancia congelada, fotografías 1890-1940 (Universitat de València).

 

 

CARLOS CUÉLLAR ALEJANDRO

Doctor en Història de l’Art amb una tesis doctoral sobre Jacques Tati. Professor d’Història del Cinema al Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Els seus temes d’especialització inclouen el gènere còmic, gènere fantàstic, història del cinema, prerafaelisme, sobre els quals ha impartit conferències i seminaris a diverses universitats, museus i centres culturals. Ha publicat articles sobre aquests temes en revistes com ara Archivos de la Filmoteca, Ars Longa i Banda Aparte. Entre les seues publicacions hi ha els llibres següents: Cine y música: el arte al servicio del arte (UPV), Cine y literatura: Drácula como paradigma (UPV), Jacques Tati (Cátedra), Sleepy Hollow. El placer infantil de lo sobrenatural (Ediciones de la Mirada), Vocabulario básico del audiovisual (Ediciones de la Filmoteca) i El Prerrafaelismo y su influencia en la creación contemporánea (Alfons el Magnànim). Ha participat en els llibres col·lectius La Nueva Carne: una estética perversa del cuerpo (Valdemar), Las miradas de la noche. Vampirismo y cine (8 y 1/2), Cine Fantástico Europeo (MUVIM) i Jacques Tati: Humor y cine moderno (Ediciones de la Mirada).

 


VICENTE GALBIS LÓPEZ

És professor d’Història de la Música en la Universitat de València. Ha impartit cursos generals sobre música i cine organitzats pel Patronat d’Activitats Musicals de la Fundació de la universitat esmentada. El seu camp d’investigació es basa en la utilització de la música preexistent en els mitjans audiovisuals i treballa inicialment sobre l’ús de la música de concert.
En el marc del V Simposi Internacional «La creación musical en la banda sonora» que organitza la Universitat de Salamanca va presentar la comunicació «La música preexistente en la comedia americana de los años 80: Trading places (1983)» (Salamanca, 2006) i la ponència «La música de concierto en el cine español posterior a 1975» (Salamanca, 2008). Imparteix una assignatura sobre aquest camp d’investigació en el Màster de Música Hispana de la Universitat de Salamanca (cursos 2007-2008 i 2008-2009) i en el Màster Oficial en Música de la Universitat Politècnica de València (des del curs 2006/2007 fins a l’actualitat).
Posteriorment, ha ampliat el seu estudi sobre la música preexistent en els mitjans audiovisuals als estils de música popular urbana i, simultàniament, tracta d’aplicar aquesta utilització amb finalitats didàctiques. Com a fruit d’això, va presentar la comunicació «El jazz en el cine clàssic nord-americà: estudi i aplicacions didàctiques sobre A song is born (1948) de Howard Hawks» (VII Congrés de la Societat Espanyola de Musicologia, Càceres, 2008) i la ponència «La música de concierto en el cine de Woody Allen: análisis y aplicaciones didácticas» (V Simposi Internacional «La creación musical en la banda sonora», Salamanca 2010).

 


NACHO MORENO

Ha estat coordinador de l’associació cultural El Fusil Fotográfico, entre les activitats de la qual destaquen els cicles de pel·lícules i conferències: “Fango y celuloide. La estética de lo feo en el cine” (2003, Universitat de València), “Chocolatinas Metafísicas: Cine e infancia” (UJI, 2006) i diversos maratons de ciència-ficció “Hikikomori”, entre d’altres. Ha impartit el curs Asómate a la pantalla: introducción a la historia del cine (2005- 2006) per a l’Ajuntament d’Algemesí i ha participat en les jornades Cinemascore de l’Ajuntament de Benicàssim. Entre les seues publicacions hi ha “Colonització vegetal: nous territoris de la ciència-ficció”, en la revista Mètode, i “Chocolatinas Metafísicas: visiones de la infancia” (UJI 2006). Ha participat en els cursos sobre Cinema i pintura i Cinema i arquitectura, realitzats pel MUVIM el 2007 i el 2008. Dins aquest interès per l’arquitectura i els seus espais ha impartit la conferència “Supermercados, Centros comerciales y Multiplexes: Arquitectura al borde de la carretera” i “Cocina y poder: la cocina en el melodrama”, per a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València. Ha fet estades als Estats Units, on ha assistit a cursos com ara Indústries Mediàtiques i ha exercit d’investigador a la Universitat de Colorado (Colorado State University), producte de la qual ha sorgit l’estudi “Tirolesos de saló: records al voltant de la infància i la fotografia” (catàleg de l’exposició “Certificats d’una infància congelada”, Universitat de València).  A més ha exercit com a documentalista i guionista per a l’exposició i el vídeo que celebraren els quaranta anys de la Universitat Politècnica de València, escrivint diversos articles per al seu catàleg. Actualment és membre del consell de redacció de la revista Eines i fa crítica cinematogràfica i cultural mitjançant el seu bloc: http://palomitasenlosojos.com.