Universitat i escola pública i privada

Baix el meu punt de vista sobre este tema es que:

    En primer lloc, em pareix be que en la privada els alumnes paguen mès que en la pública ja que en la privada donen mès facilitat d'aprovar les asignatures i en canvi en la pública et costa mès estudiar i aprovar, perquè per a mi en la privada et “regalen” les notes.

En una escola pública costa 740€ mentres que en la privada costa 5500€ estes xifres es referixen únicament a l`ensenyament i a elles cal incloure llibres, material i residència en el cas que els estudiants que estudien en centres llunyans de la seva localitat.

En la meua opinió en el cas de les universitats públiques com en el de les privades, el preu de la matrícula canvia d`acord amb la naturalesa de les titulacions. El nombre d'universitats de la xarxa privada espanyola sols representa l'1,7% del total, el nombre de matrícules que reben estos centres creix any darrer any. Esta circumnstància l`explica els responsables d`aquestes universitats per la dificultat de trobar plaça en les universitats públiques i tambè per l'atractiu d`una ensenyança personalitzada, sense oblidar el poderós reclam que supon per a les families una oferta que es publicite com a trampolí garantizat al món laboral.

Em pareixeria be que les universitats o escoles privades donaren una ajuda a les universitats o escoles públiques per que tingueren bones qualitats de ensenyança, materials, educació... ja que el govern dona mès subvensió a les privades que a les públiques. Tampoc no estic d`acord que en les escoles privades vagen en uniforme perquè jo pense que perquè vagen aixi no han de ser superiors que la gent que va a la pública. Perquè la gent que va a la pública o a la priva és la mateixa. La meua opinió sobre que porten uniforme per que la gent tinga mès disciplina,és a dir, per que la gent que va a les privades ja l'eduquen per a saber comportar-se en un lloc de treball. Et preparen ja per al futur i en canvi en la pública fan el mateix i jo pense que tenen la mateixa disciplina,en canvi, hi ha gent que no es del mateix pensar.

L'ensenyança es el cost obligatori que deuen afrontar els estudiants tant en la universitat pública com en la privada, ja que per a estudiar val diners tant en la privada com en la pública.

Les interferències de asunts privats i de asunts profesionals en la vida personal ocorre en mès ocasions entre profesors de la E.S.O i menys en la universitat.

En comparar opinions de profesors en centres públics i privats s`aprecia que en centres privats els docents es mostren mès orgullosos amb una major implicació personal en la seva profesió. Tenen major puntuacions que els seus companys, respecte a estos aspectes: utilitat social de la docència, gratificació de l`activitat, creativitat, preocupació pels alumnes, relació amb els companys i actualització de coneixements.

La percepció dels profesors de l'ensenyança privada dels seus companys de centre es molt més positiva que les que tenen els professors de l'ensenyança pública.Els que exercixen en centres privats es posen al dia en coneixements, es preocupen per la marxa acadèmica i personal dels seus alumnes, per qüestions didàctiques, s`esforsen per fer cada vegada millor el seu treball, es dediquen a la ensenyança perquè els agrada, estàn orgullosos amb la seva profesió i existix cooperació entre professors.

Les diferències entre opinions de professors d'ensenyança pública i privada son molt significatives:

Privada:

-     Més integrat en l`activitat

-     Menys crítiques

-     Més participatius

-     Més orgullosos

Pública:

-     Els pares tenen ,més interés que estudien, que els seus propis fills.

-     Els agrada que pregunten pels seus fills

-     Participen en problemes del centre

-     El docent deu preocupar-se pels problemes personals dels seus fills i d'ensenyar la matèria

-     La direcció del centre no controla la feina del mestre

-     El Ministeri d`Educació o Conselleria atent a necessitats de professorat i el sistema educatiu respon a necessitats de la societat

-     Ademés de les diferències indicades, les tendències d`opinió dels distints col.lectius de mestres sòn coincidents.

No es pot comparar globalment la universitat privada amb la pública:

    Jo pense que la comparació no és possible ja que la universitat pública la paguem entre tots i el preu per any no es correspon amb el cost total de la carrera que en algunes supera els quatre milions. En les universitats privades son les families qui costegen la carrera i quant paguen un milió de pessetes per una ingeniería saben que els seus fills van a rebre una formació completa amb pràctiques, amb grups reduits d'alumnes per aula i amb un cota de professors a temps complet dedicats a ensenyar. La meua opinió es que la qualitat d'una universitat, pública o privada, no es mesuren en percentatges d`ocupació. No es l`objectiu d`una universitat pública garantir el lloc de treball, sinó la formació dels alumnes, encara que quan ens preocupe el factor ocupació i havem donat passos firmes per a aconseguir buscant convenis amb empreses.

      Les universitats privades homologades estan subjectes a uns requisits legals prèvis i per a suprimir una titulació necessiten l'autorització de la Conselleria d'Educació corresponent. Jo pense que si una titulació deixara de ser demanada ,és a dir, si no arribàrem al mínim d'alumnes que ens permetix cobrir despeses, ens plantejariem la possibilitat de no admetre sol.licituts però mai de tancar la titulació amb alumnes en curs.

       Per a accedir a una universitat privada els alumnes deuen superar una prova psicotècnica (aptituts) que realitza i evalua la pròpia institució amb el fi de calibrar,diuen, les condicions de l'aspirant a una determina carrera: Es una manera de comprovar si l'alumne s`equivoca o no a l'elegir una opció, concideixen en senyalar els responsables d`aquestes institucions.

Es cert que el decret de mínims obliga a estos centres a exigir la selectivitat a aquells que cursen carreres de cicle llarg,este requisit desapareix per a les carreres de tres anys. Este es un alicient important per a un bon nombre d'alumnes.

El millor de la universitat privada es l'atenció personalitzada del professor, però tampoc es per a tirar campanes al vol. En algunes matèries no es cumplixen totes les hores de pràctiques i els laboratoris moltes vegades estàn masificats. Respecte al treball segur, hi haurà que esperar que ixca la primera promoció dins de dos anys. Es veritat que es fan pràctiques en empreses, però sols alumnes seleccionats.

Alexandra Alemany i Garcia (1er Pedagogía)