BREU ULLADA AL SISTEMA CAPITALISTA ACTUAL
Des que el 9 de novembre del
1989 cau el Mur de Berlín ( i amb ell el sistema comunista a l’Europa
occidental), el capitalisme es converteix com l’únic sistema possible per una
part important de la societat occidental.
Aquest sistema està mostrant des de la fi de la Guerra freda, la seua
cara més salvatge i anihiladora. Liderat pels dos gran líders mundials: els
EUA i l’Unió europea ( sense oblidar al Japó), el capitalisme mostra les
seues garres més ferotges en gairebé tots els aspectes i en tots els àmbits
de la quotidianitat. Res no
s’escapa de caure en mans d’un sistema injust i cruel amb les persones més
desafavorides, amb el medi ambient, amb les llibertats individuals i col·lectives,
amb els pobles que no volen sotmetre’s a aquests injust sistema ( l’aïllament
i el bloqueig que sofreix Cuba és una de les proves més clares que “qui no
està amb ells està contra ells”).
En les següents línies explicaré quins són per mi els principals
fonaments del sistema capitalista actual:
a)Privatitzacions dels serveis
bàsics
Aquest és un eix bàsic per
un sistema al que li preocupa més el diners que no pas la resta ( persones,
pobles...).
L’estratègia que segueix el capitalisme es basa en una devaluació
dels serveis públics ( sanitat, educació...) mitjançant diverses mesures com
ara un baix finançament ( a l’ estat espanyol el ministeri espanyol
d’educació i cultura és el tercer ministeri que menys diners rep per part de
l’estat) o mitjançant l’augment de les partides pressupostàries a aquells
serveis que no són del tot públics, cosa que els fa tindre un millor servei i
una millor qualitat. Aquest debilitament del que és públic fa que la societat
perda la seua confiança i es decante ( aquells que poden) per un servei privat
però de més qualitat i amb més eficàcia.
Centrant-nos en l’educació, podem veure com aquest servei bàsic per a
tota persona està convertint-se cada vegada més en un privilegi al servei
d’uns pocs. L’actual ensenyament públic europeu està immers en un constant
procés de privatització ( que augmentarà amb el futur espai europeu
d’ensenyament superior) on organismes com l’Organització Mundial del Comerç
o l’ERT ( taula rodona d’empresaris) són els qui marquen les pautes de
l’ensenyament, per tal que l’educació “ siga un servei rendit al món
econòmic”. Mesures com la reducció de les beques, els preus desorbitats dels
màsters, l’existència de barracons o el baix finançament no són més que
uns pocs exemples de les dificultats per les quals travessa l’ ensenyament públic.
Però, altres serveis com la sanitat o els transports també estan en el
punt de mira del capitalisme, perquè dins la lògica capitalista no es pot
entendre un servei sense que aquest no produisca beneficis o almenys faça més
rics als que ja ho són.
b) Economia de lliure mercat
Aquest és, sense cap mena de
dubte, el pilar bàsic ( juntament amb el poder militar) de l’actual sistema
capitalista arreu del món. Acords com el Tractat de Maastrich l’any 1992, la
creació de la Comunitat Econòmica europea el 1985, la creació de l’Espai
Econòmic Europeu el 1994, la importància que avui tenen el Fons Monetari
Internacional i el Banc Mundial o la futura creació de la Constitució europea,
demostren la importància que té l’economia dins del sistema capitalista.
Aquesta economia de lliure mercat consolida el poder de les
multinacionals, les quals es converteixen en les autèntiques directores de
l’economia actual. Multinacionals com ara
Nike, Reebook o Coca-cola gaudeixen de tot tipus d’ajudes polítiques
per implantar seus en qualsevol país( lliurament de pagar alguns impostos,
salaris mínims, incompliments d’acords medioambientals...) i que no
compleixen qualsevol acord que els moleste o que els impedisca augmentar el seu
lideratge mundial( salaris baixos, condicions laborals, explotació infantil,
residus tòxics...).
A més del poder de les multinacionals, la implantació definitiva del
lliure mercat ha fet augmentar encara més la diferència entre els països rics
i els països pobres. Mentre els països rics ( Estats Units, el G-7, Rússia...)
tenen milers de possibilitats per exportar els seus productes i treure
rendiments d’ells, així com per poder implantar-se allà on creguen
convenient; els països de l’anomenat Tercer món amb prou feines poden
sobreviure, les seues exportacions són mínimes i sempre a uns preus molt
baixos i sense treure cap benefici, ja que es veuen ofegats pel deute extern als
que els sotmeten els països rics.
Aquesta economia de lliure mercat pot portar a situacions extremes com
les d’Argentina on els països europeus ( sobretot Espanya) i els Estats Units
juntament amb el FMI, el BM i les grans multinacionals ( Repsol o Telefònica) són
els grans culpables de la situació d’un país com aquest ( que no havia
tingut gaires problemes econòmics) i que després de l’esclat definitiu de la
crisi l’any 2001 es renten les mans i no ofereixen cap tipus de solució a
aquesta crisi. Fins i tot, multinacionals com les anteriorment esmentades o
d’altres com el BBVA s’aprofitaven dels més desafavorits quan ja la situació
era insostenible ( pujada de preus, acomiadaments de treballadors/es...).
En dades de l’any 2003 el nivell de pobresa a l’ Argentina arribava
al 53% de la població ( 19 milions de persones), el que significa que 6 de cada
10 argentins són pobres. Aquestes dades tant esgarrifoses són la conseqüència
més cruel de l’augment dels preus dels serveis bàsics, la pujada de l’atur
i la congelació d’una part dels sous, ingressos i jubilacions que es produïren
durant la crisi del 2001 que sacsejà tota Argentina.
L’exemple argentí( per no parlar d’altres països llatinoamericans o
de la situació extrema de Àfrica) és un exemple clar que mentre existisca
capitalisme hi haurà pobresa, perquè sense l’explotació dels recursos dels
menys desenvolupats per part dels països rics, aquestos no podrien complir amb
les expectatives de l’anomenat “estat del benestar”, garant bàsic de la
societat capitalista.
c) Pensament únic
El control dels mitjans de
comunicació és també una de les grans obsessions dels governs capitalistes
actuals. L’actual societat està gairebé teledirigida pel que puguem escoltar
a la ràdio, veure a la televisió o llegir a la premsa. És, per això, que el
control dels mitjans de comunicació és un objectiu pels grans mandataris
mundials.
A països com els Estats Units, Itàlia o l’estat espanyol, aquest
control dels mitjans ha donat els seus fruits: la censura, la manipulació i la
criminalització de les dissidències són els grans pilars dels mitjans de
comunicació a aquest països.
El control que té l’actual president italià Silvio Berlusconi de
quasi la totalitat de les televisions públiques i privades italianes, la
submissió a la postura de Bush durant la guerra d’Iraq de la gran majoria
dels mitjans nord-americans són exemples clar del control que s’efectua del
pensament de la societat. A l’estat espanyol hi ha molts exemples de
manipulació informativa ( l’existent a la televisió autonòmica valenciana
és l’exemple més clar) però jo destacaria dos fets importants als darrers
temps: la vaga general del 20-J de l’any 2002 i la catàstrofe del petroler
del Prestige, aquest mateix any. Durant aquest fets tant concrets, la postura
oficial del govern espanyol era la que predominava en gairebé tos els mitjans públics
i privats de l’estat. Cas apart mereixen els conflictes identitaris existents
a Espanya, on la unanimitat és absoluta per diferenciar entre els “bons” (
els constitucionalites, els nacionalistes espanyols) i els “dolents”( els
nacionalistes o independentistes catalans i bascos).
El control de la societat i aconseguir una societat “borreguil” que
no pense per ella mateixa sinó que siga teledirigida, són aspectes on el
capitalisme posa tots els mitjans al seu abast per aconseguir-ho, i sembla que
ho aconseguit en una part important de la societat (no sols mitjançant els
mitjans de comunicació sinó també mitjançant l’educació, els valors de
las societat...).
d) La lluita contra el “terrorisme” mundial
Després de l’onze de
setembre s’ha estes arreu del món l’amenaça de l’anomenat terrorisme islàmic.
Els Estats Units viuen ( o això diuen) constantment amenaçats per
l’organització islàmica armada Al Queda i aquest temor l’han fet
extensible a altres països arreu del món.
La existència de conflictes armats entre palestins i jueus, entre russos
i txetxens, entre la Índia i el Pakistan pel domini de Catximir, entre el
govern colombià i les guerrilles de les FARC i l’ELN... han fet que els països
més poderosos del món hagen encetat una croada contra l’anomenat eix del
mal, és a dir, contra el terrorisme internacional i tots aquells estats que
suposadament hi estan al darrere.
El capitalisme utilitza l’estratègia d’atemorir a la gent mitjançant
suposats intents d’atemptats, creant el pànic a aquelles persones que viatgen
en avió, mostrant els “terroristes” com a bojos i descerebrats que no
lluiten per res concret, sols son cínics sense cap motivació política... per
després utilitzar tots els mitjans per acabar amb un suposat terrorisme,
considerat pels grans estats com una amenaça per l’estabilitat internacional,
és a dir, per l’estabilitat del capitalisme.
Aquest context internacional s’ha aprofitat no tant sols per devastar
dos països com l’Afganistan i l’Iraq, per simples interessos econòmics,
sinó que s’ha produït una important retallada de llibertats: a l’estat
espanyol s’il·egalitzen opcions polítiques, es tanquen diaris i ràdios en
nom de la llibertat d’expressió, s’empresonen joves pel simple fet de
pensar diferent, de tindre una altra concepció d’aquest món; la Unió
europea introdueix organitzacions polítiques i familiars de presos i preses polítiques
dins la llista d’organitzacions terroristes; els Estats Units augmenten el
control sobre tota aquella persona que vulga xafar el seu territori, existeix
l’actual presó al Guantánamo on els presoners no tenen cap tipus de dret ...
I tot en nom de la llibertat i la democràcia.
La política anihiladora i depredadora del govern israelià contra el
territoris palestins no és més que la confirmació que pel sistema capitalista
tant sols interessen els diners. Mai no es bloquejarà econòmicament Israel, ni
se l’amenaçarà amb mesures en contra del seu estat, ni Israel serà introduït
dins la llista d’organitzacions terroristes de la Unió Europea, pel simple
fet que el poder sionista és molt fort i l’administració nord americana no
podria sobreviure sense aquest lobby sionista.
Per últim, també vull remarcar que el capitalisme i, sobretot el
capitalisme espanyol ofega tots aquell pobles que lluiten per la seua llibertat.
Perquè no entra dins dels esquemes capitalistes que un poble vulga governar-se
per ell mateixa, que un poble tinga dret a decidir el seu propi futur sense
intromissions, que un poble amb una llengua, una cultura i una història pròpies
i amb uns interessos comuns puga exercir-se a la resta del món com a tal, sense
haver de dependre del que diguen en Paris, Madrid, Brussel·les o Washington.
Per això, aquelles persones que creguem en l’alliberament nacional dels Països
Catalans ( i de la resta de pobles oprimits del món) ho creguem perquè aquest
és l’única manera que la riquesa del nostre poble no acabe sent destruïda
pel salvatgisme capitalista.
Però, sense alliberament social no hi haurà alliberament nacional ( i
al contrari) perquè la consecució d’uns Països Catalans lliures,
reunificats, sense classes, no patriarcals, ecològics... sols s’aconseguirà
si podem desfer-nos totalment del sistema capitalista. Perquè “ al
capitalisme no se’l reforma, se’l destrueix”.
Finalment, vull acabar aquest article expressant que aquest ha sigut una
molt breu ullada al capitalisme actual, ja que aquest és un sistema amb molts més
eixos i amb molts altres fonaments: l’estructura patriarcal i l’eterna
discriminació i violència que pateixen les dones ( salaris més baixos, menys
possibilitats de treball, constants agressions, vexacions, violacions i morts de
dones a mans d’ ”homes”...); el problema de la immigració i les postures
dels estats davant d’aquest( tancament de fronteres, expulsió dels i les
immigrants, relació delinqüència amb la immigració...); el negoci que els
grans estats fan de la droga( relacions narcotraficants i personalitats
importants, ús de les drogues per “adormir” el jovent...) o aprofundir en
la importància que el capitalisme li dóna a les seues estructures militars i
al constant estat policial en el qual ens trobem sota la consigna de la repressió
són quatre eixos més ( que no pas els únics: augment dels feixismes ,
construcció salvatge, destrucció del medi ambient...) que caracteritzen
l’actual sistema capitalista.