Noemí Jordana Bofill
Globalització, economia i imperialisme, son sinònims de explotació, presons, violació, homofóbia, militarisme, marginació, fam, desigualtat... i molts altres mots.
El sistema social que avui ens regeix, porta implícita aquesta desigualtat. Desigualtat no tan sols entre nord i sud, com molts imaginen, sinó també dins els nostres apreciats països desenvolupats, on cada dia hi ha més pobres, marginats, i presos polítics, que són represats per les seves idees.
Sistema social que executa guerres pels seus propis interessos, totes les guerres son dirigides pel capital per treure’n beneficis.
El que ara s’anomena globalització és el fenomen ja conegut d’imperialisme. Imperis lligats al totalitarisme i el colonialisme. Imperialisme lligat al capitalisme que s’imposa amb foc a tot el món per exprimir tot tipus de recursos, humans o naturals, amb la finalitat d’enriquir l’èlit minoritària mundial. Això és el capitalisme, conjuntat amb la precarització laboral, tecnificació de la universitat amb polítiques estatals, com la coneguda L.O.U., etc. A aquest capital, l’acompanyen mecanismes perquè segueixi en la línia marcada i fer-te veure que no hi ha alternativa: televisió, ensenyament, consum, repressió, control social...
Anomenen terroristes als que es pronuncien contra el seu poder. Hi ha dos móns antagonistes a la “guerra” anticapitalista, al món del poder i les finances, de l’exclusió i la misèria, de les multinacionals, el racisme i el terrorisme del diner, de la imposició neoliberal i la repressió de manifestacions. Per altra banda la solidaritat, la rebeldia, la desobediència, la crítica i l’igualtat al carrer. Dues cares. Bush, Aznar; 200 multinacionals i per altra banda 70.000 persones que es van morir de fam, també l’11-S. Lluita desigual, uns tenen el poder i altres la dignitat.
Lluitar contra el poder, el lluitar contra la repressió. No existeix la llibertat d'expressió real. La llibertat d'expressió que a ells els interessa és la dels morts, la que els aplaudeix i els omple de glòria. Quan planteges una alternativa, els golpegen fins que les idees et surten de dins i les poden trepitjar.
Els moviments antiglobalització són criminalitzats des de les altures, precisament perquè són moviments d’igualtat, esperança...
L’anomenat tercer món, ens implica directament a tots: el nostre silenci afoga els seus crits. El capitalisme és una màquina de beneficis per a uns pocs que et veuen tan sols com un consumidor, com un número més, un DNI . Implica tots els aspectes de la nostra vida: treball, serveis socials, justícia (dret), ensenyament, etc. Treuen profit de tot el que tu fas.
No vull ser un zombie més.
Noemí Jordana Bofill
La marea negra afegeix mes taques a Espanya
A ningú no va sorprendre que circulés un vaixell ruïnós proa de les costes espanyoles, amb fuel suficient per omplir 15 vegades l’estadi de “Mestalla”. Certament, tots sabem que la política exterior espanyola es tan feble com la obsoleta carcassa del “Prestige”. I els polítics en general i el govern en particular, ens han deixat clar que el vaixell es l’únic monocasc que hi ha a Espanya. Gràcies a Déu, m’atreveixo a dir, encara que em titllin d’optimista, que lo segon també s’enfonsa.
És fàcil vaticinar la absència d’idees del govern, ja de per si inepte, quant més en moments de necessitat. Una mica (però només una mica perquè la meva fe en els polítics desapareix a passos agegantats) més sorprenent va ser la xerrada de la oposició, que en cap moment va donar senyals als gallecs de tenir una opció plausible, amb la que suportar la tragèdia, un pla alternatiu, es a dir, que la alternativa no existeix. A no ser que considerem alternativa a un grup de nens de quaranta y tants que agafen un maletí per anar al colegi i es posen a discutir en el parlament amb els de la classe de primer de secundària. –“que si tu no governis...” –“pues a tu partido hace 8 años también se le undió un barco...”
Però el que em va fer semblar que venia el fi del món, va ser escoltar les estimacions que feien algunes televisions, ràdios i diaris (principalment gallecs) del nombre de persones que havien anat a la manifestació de Vigo (jo hi era i us puc assegurar que érem bastants més de 4). Aquí es queda reflexada la llibertat de premsa o més ben dit, la lliure interpretació de la premsa cap a un mateix tema (un periodista em reconeixia que al ser un diari subvencionat havien de dir el què manaven els “jefes”). Hi va haver de tot, des de més de 150.000 persones fins a diaris que deien 50.000. Com pot ser això? Té una explicació lògica, no ens alarmem, uns conten els peus i els altres en metres. No?! Doncs de seguir així que no ens estranyi si la pròxima vegada ens donen les dades en decimals. Com ja he dit, es una mostra de la burda manipulació mediàtica que pateix aquest país en el que els mitjans de comunicació rendeixen pleitesia a les subvencions que arriben de diferents fonts (unes vegades de la dreta, unes altres de la esquerra...)
Un capítol apart mereix el nostre, encara president? I pregunto si encara es president per que com que no el vam veure per Galícia i encara no ha fet cap proposta per contenir la marea negra... (ai que això no es pot dir!), bé a lo millor li hem de donar una oportunitat ja que ens ha enviat a l’exèrcit a treure “chapapote” un més després de que un exèrcit civil de solidaritat s’unís amb la causa gallega. Ben pensat no, que no se la mereix, perquè no es massa just que no aparegui pel Parlament i en canvi tardi 5 minuts en presentarse a Washintong, i això que els bitllets son molt més cars! El Bush només el va haver de trucar una vegada, en canvi, els gallecs el van cridar moltes vegades i ara ja li criden de tot, a ell i familiars (exemple del crit de la manifestació de Vigo: “¡¡Ana Botella, que lo limpie todo ella!!”).
I hablando de los que mandan, porque ahora nadie siente compasión por el viejo “caciquiño”, por Fraga (viejo oso cazador). Suenan trompetas que anuncian su juvilación y, ¿saben como son las pensiones de jubilación que da el gavierno de Aznar? Les pensions son tan mínimes, raqítiques i miserables, que haurà de caçar molt, perquè sino no tindrà ni un percebe per portar-se a la boca, però perdó, aquest ja és un altre tema...