Logo de la Universitat de ValènciaLogo CSIC Logo del portal

La comunitat científica europea s’uneix per salvaguardar la millora de precisió per a una agricultura sostenible

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 24 d’octubre de 2018
Image de la noticia

Importants científics que representen més de 75 centres i instituts europeus de recerca en ciències de la vida i biologia de plantes, entre els quals es compta l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València-CSIC), donen suport a una declaració que insta urgentment als responsables polítics europeus a salvaguardar la innovació en la ciència de les plantes i l’agricultura. La comunitat científica està profundament preocupada per una recent sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sobre les tècniques modernes d’edició del genoma que podria conduir a una prohibició de facto dels cultius innovadors.

Com a resultat, els agricultors europeus podrien veure’s privats d'una nova generació de varietats de cultius més resistents al canvi climàtic i més nutritives que es necessiten urgentment per respondre als actuals reptes ecològics i socials. Juntament amb les innombrables declaracions dels instituts de recerca europeus que han aparegut en línia en els últims mesos, aquesta declaració demostra un sòlid consens entre la comunitat acadèmica de recerca en ciències de la vida a Europa sobre les conseqüències negatives d’aquesta sentència.

La millora dels cultius s’ha realitzat durant segles mitjançant tècniques convencionals que han donat lloc a canvis genètics en la planta. Avui en dia, les tècniques innovadores representen un pas més en la millora de plantes i permeten dur a terme als canvis genètics desitjats amb una eficiència i precisió molt altes.

 

Mètodes innovadors de fitomillorament necessaris per fer front als desafiaments del canvi climàtic

L’agricultura alimenta al món. Per això, el col·lapse dels sistemes alimentaris és un dels majors riscos del canvi climàtic. Els cultius més tolerants als canvis ràpids i als entorns més durs, com el recent període de sequera extrema en algunes parts d’Europa, seran crucials per a l’èxit dels enfocaments de producció d’aliments de demà. Un dels últims avenços en aquest camp és la millora de precisió, un innovador mètode basat en l’edició del genoma. La millora de precisió pot contribuir a adaptar els cultius a una zona específica, tenint en compte els factors ambientals d’una regió determinada. La millora de precisió també s’utilitza per generar cultius amb una composició nutricional millorada, una millor digestibilitat, un menor contingut de components antinutricionals, al·lergenicitat reduïda o un menor consum de matèries primeres, fet que té un benefici directe per al nostre ambient.

 

Els instituts europeus de recerca de plantes convoquen conjuntament a l’acció

Les conseqüències d’una reglamentació molt restrictiva dels mètodes innovadors de fitomillorament són de gran abast. La innovació agrícola europea basada en la millora de precisió s’aturarà a causa de les limitacions que presenta aquesta legislació de la UE. Això obstaculitzarà el progrés de l’agricultura sostenible i suposarà un desavantatge competitiu per a les indústries de fitomillorament a Europa. Els impactes en la nostra societat i economia seran enormes.

Per salvaguardar la innovació en l’agricultura a Europa, els signants de la declaració demanen un nou marc regulador que avalue les noves varietats de cultius basant-se en la ciència.

En paraules de Dirk Inzé, Director Científic de VIB-UGent Center for Plant Systems Biology (Flandes, Bèlgica) i un dels impulsors de la declaració: “El suport que rebem per a aquesta iniciativa per part dels científics de plantes de tot Europa ha estat aclaparador des del principi. Per mi, il·lustra clarament la dicotomia actual a Europa: com a líders europeus en el camp de les ciències vegetals, estem compromesos a aportar solucions innovadores i sostenibles a l’agricultura, però ens veiem obstaculitzats per un marc reglamentari obsolet que no s’ajusta a les dades científiques més recents. Amb aquesta declaració esperem promoure l’elaboració de polítiques basades en proves científiques a la UE, el que és de crucial importància per a tothom”.

El Vicerectorat d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, dirigit per Mª Dolores Real Garcia; i el de d’Investigació, al front del qual està Carlos Hermenegildo, han expressat el seu suport a aquest manifest.

 

Manifesthttp://ir.uv.es/L60cley