Amb la creació d'aquesta unitat, l’I2SysBio, centre mixt del CSIC i la Universitat de València, cerca enfortir la interdisciplinarietat de l'institut, fent possible que físics i matemàtics s'aproximen a problemes biològics fonamentals.
L'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat de València, i el Centre de Recerca Matemàtica (CRM) van organitzar divendres passat un kick-off meeting, amb motiu de la creació de la nova unitat associada Dynamical Systems and Computational Virology (DySCoVir). La jornada, en la qual van tindre lloc diverses conferències i xarrades, va comptar amb la presentació de José Luis García, director de l’I2SysBio, i Lluís Alsedà, director del CRM, un consorci de l’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona.
La nova unitat està coordinada pels investigadors Santiago Elena, professor d'investigació del CSIC en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, CSIC - Universitat de València); Tomás Alarcón, professor d'investigació de la Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançats (ICREA); i Josep Sardanyés, investigador del programa Ramón y Cajal del Centre de Recerca Matemàtica (CRM).
El delegat institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, ha assenyalat que “aquesta unitat associada suposa un nou exemple de col·laboració i integració en el qual investigadors de dues disciplines diferents comparteixen esforços per a aconseguir resultats que no podrien aconseguir per separat”.
Per part seua, José Luis García, director de l’I2SysBio, va afegir que “les unitats associades del CSIC tenen com a objectiu incrementar la transferència de coneixement entre institucions que comparteixen interessos comuns, com és en aquest cas l'aplicació de les matemàtiques als fenòmens biològics. Sens dubte, aquesta col·laboració entre el CRM i l’I2sysbio compleix amb escreix aquest objectiu i potenciarà la investigació de totes dues institucions. Aquest és al seu torn el primer exemple de l'interés de l’I2sysbio per expandir les interaccions amb altres centres d'investigació”.
Santiago Elena, coordinador de la Unitat Associada en l’I2SysBio, explica que “la unitat associada sorgeix per a donar una estructura formal i facilitar una cooperació ja existent entre el grup de Virologia Evolutiva de Sistemes de l’I2SysBio i el grup de Sistemes Dinàmics no Lineals i Evolució que dirigeix Josep Sardanyés en el CRM. La unitat associada permetrà ampliar aquesta col·laboració a altres grups de totes dues institucions. A més, la unitat associada cobreix una manca que fins ara tenia l’I2SysBio, proporcionant-nos un suport fonamental en matemàtiques aplicades, modelització de sistemes complexos i anàlisis de big-data”.
La creació de la unitat associada es fonamenta en una col·laboració científica durant els últims anys que ha explorat una complementació entre aproximacions computacionals i experimentals a l'estudi de les dinàmiques evolutives de virus d'RNA. Aquesta complementació ha sigut bidireccional.
En la direcció de les matemàtiques a la virologia, mitjançant el desenvolupament de models matemàtics i de simulació que han generat hipòtesis contrastables a prop de les propietats dinàmiques de les poblacions virals que posteriorment han sigut avaluades experimentalment en el laboratori. En la direcció de la virologia a les matemàtiques, quan les observacions experimentals no eren intuïtives, mitjançant el disseny de models de simulació que reproduïen in silico els experiments i ens permetien postular quins paràmetres i variables eren els més rellevants.
Amb la creació d'aquesta unitat associada, l’I2SysBio pretén enfortir la interdisciplinarietat de l'institut, incrementant totes dues direccions de treball i fent possible que físics i matemàtics s'aproximen a problemes biològics fonamentals, mentre que els científics, formant-se en les àrees de les ciències de la vida, tinguen accés a les aproximacions pròpies de la modelització matemàtica i la simulació computacional.
Font: CSIC
