La XXI Matinal de l’evolució́ va estar dedicada a la pandèmia de COVID-19 i va comptar amb més de 450 inscripcions. Com a personal expert hi participaren David Alonso, Mireia Coscollá, Xavier López-Labrador i Carolina Moreno. La rectora de la Universitat de València (UV), Mavi Mestre, va inaugurar la jornada amb paraules d’agraïment a les persones i els organismes que fan possible la celebració d’activitats de divulgació científica.
“Aquesta és una oportunitat per a comprendre millor la situació que estem vivint i afrontar el futur que ens espera. La Universitat ha de donar suport a la societat amb tasques de formació, d’innovació, de recerca, de transferència del coneixement i de divulgació de la ciència”, va destacar la rectora, qui va recordar la importància d’oferir serveis de qualitat a la societat. “La Universitat ha d’estar ben finançada, perquè això és el que li dóna capacitat de resposta àgil a l’hora d’aportar solucions i recursos davant situacions complicades com aquesta”, va completar Mestre.
Xavier López-Labrador, investigador sènior del Sistema Nacional de Salut a la fundació FISABIO, va iniciar la Matinal amb la xarrada “Nou coronavirus: qui t’avisa no et vol mal”, on va fer un repàs de les principals epidèmies víriques del segle XX. L’expert va revisar els orígens zoonòtics de les malalties i també va fer un resum de les principals estratègies diagnòstiques utilitzades amb el nou coronavirus.
Mireia Coscollá, investigadora del programa Ramón y Cajal i líder del grup PatoGenOmica Bacteriana de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio, centre mixt de la UV i del CSIC, oferí la ponència “Els genomes del SARS-CoV-2”. L’experta va explicar la importància de conèixer el SARS-CoV-2 i els seus genomes. Aquest fet pot ajudar a conèixer l’origen, la història i com avança o retrocedeix l’epidèmia o a quin ritme muta i si les novetats acumulades suposen canvis significatius en el comportament clínic o epidèmic de la malaltia.
David Alonso, investigador científic del CSIC al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, va pronunciar la ponència “Les matemàtiques i la dinàmica de les malalties infeccioses”. Alonso va descriure què s’entén per dinàmica i quines són les limitacions i els avantatges d’encapsular la dinàmica de propagació d’una malaltia infecciosa en un model matemàtic. L’especialista va explicar el detall del significat dels paràmetres que permeten disposar d’eines amb capacitat predictiva i amb potència de valorar les mesures que es poden prendre per contenir l’abast de la infecció.
Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme i investigadora de l’Institut Polibenestar de la UV, a més de coordinadora del grup d’investigació ScienceFlows, va fer una detallada classificació de les diferents tipologies de mentides i manipulacions al voltant de la COVID-19 i va donar indicacions de com identificar-les. El títol de la seua intervenció va ser: “Pel mar corren les llebres durant la pandèmia del coronavirus: boles, mites i rumors sobre la COVID-19”.
La Matinal va culminar amb un debat entre les persones ponents, les quals responien les preguntes formulades pels assistents a través del xat, i que va tractar, entre d’altres, la fiabilitat dels diagnòstics, l’origen del virus i les teories conspiranoiques.
Aquesta activitat forma part del pla de divulgació científica de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València i que compta amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, i amb la col·laboració de la Delegació de la Rectora per a la Incorporació a la Universitat (UV), Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa (UV), Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV), Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (UV-CSIC), Facultat de Ciències Biològiques (UV), Jardí Botànic (UV), Publicacions de la UV, Revista Mètode (UV), Societat Catalana de Biologia, Institut d’Estudis Catalans.
Imatges:
