El passat mes de setembre, Javier Buceta s'ha incorporat a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (centre mixt Universitat de València-CSIC) com a científic titular del CSIC i cap de grup.
Buceta és llicenciat en Física (M.Sc. Física Fonamental) a Madrid i també té un M.Sc. en Ciències de la Computació. Després del seu doctorat (2000, Excel·lent Cum Laude i Premi Extraordinari: Física, Madrid), es va traslladar a la Universitat de Califòrnia San Diego UCSD (Departament de Química i Bioquímica i l'Institut de Ciències No Lineals) com postdoc al grup de professor Lindenberg. Més tard va ser premiat pel programa Interfícies en Ciència / Centre de Física Biològica Teòrica de La Jolla per dur a terme una investigació sobre "La ruptura de la simetria esquerra-dreta en el desenvolupament d'embrions" a l'Institut Salk d'Estudis Biològics / UCSD (J. C. Izpisua-Belmonte i K. Lindenberg). El 2004 es va traslladar al Parc Científic de Barcelona com a científic "Ramón i Cajal" i el 2009 va obtenir la titularitat. En 2014, va acceptar un lloc de professor titular a la Universitat de Lehigh (Pennsilvània, EUA) en el Departament de Bioenginyeria i al Departament d'Enginyeria Química i Biomolecular, on va ser el fundador de D.T. & W.E. Schiesser Faculty Fellow. En 2019 va obtenir la Beca d'Excel·lència en Investigació i el premi de Lideratge de la Universitat de Lehigh i el 2020 va tornar a Espanya a l'I2SysBio com a líder de grup i membre del Claustre Científic. Javier Buceta té una extensa llista de publicacions, ha organitzat congressos nacionals i internacionals, i en 2011-2013 va ser escollit membre de la junta directiva de la Reial Societat Espanyola de Física (on actualment és president de el capítol internacional).
En les seues investigacions Buceta utilitza enfocaments teòrics, computacionals i experimentals per abordar els problemes de la dinàmica de desenvolupament (per exemple, la mecànica dels teixits), la microbiologia (per exemple, la biomecànica de el creixement) i l'ecologia (per exemple, la propagació de les zoonosis). En tots els casos, el paper que exerceixen les fenòmens estocàstics és un component fonamental del seu treball. La seua recerca està actualment finançada per la NSF, els NIH i el Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya. Algunes de les investigacions de Buceta han estat objecte d'una gran cobertura per part dels mitjans de comunicació públics. Un exemple rellevant és el seu treball sobre l'organització tridimensional dels teixits epitelials, on es va descobrir una nova forma geomètrica (l’escutoide). Aquesta publicació es troba en el 5% de tots els resultats d'investigació valorats per Altmetrics, és el segon article més llegit en l'àrea de les ciències de la vida a 2018 a Nature Communications, i ha estat destacat per The New York Times, New Yorker i Scientific American entre d'altres.
