Logo de la Universitat de ValènciaLogo CSIC Logo del portal

Una nova mutació del SARS-CoV-2 sorgí a Espanya a l’estiu i es va estendre per Europa, segons un estudi

  • Parc Científic
  • 3 de novembre de 2020
coronavirus

Un estudi internacional amb participació d’investigadors de la Universitat de València i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha identificat una variant genètica del SARS-CoV-2, causant de la Covid-19, que s’hauria originat a Espanya a l’estiu i s’hauria estès per Europa durant la tardor, passant a ser la variant dominant.

Un equip internacional liderat per la Universitat de Basilea i la universitat ETH de Zuric, amb participació del consorci SeqCovid-Spain i finançat per l’Institut de Salut Carlos III, ha aconseguit identificar aquesta nova variant del coronavirus –denominada 20A.EU1–, que es caracteritza principalment per mutacions en la proteïna spike (o proteïna S), la “clau” que permet al virus entrar en les cèl·lules.

Encapçalat pels científics Iñaki Comas (CSIC) i Fernando González-Candelas (Universitat de València), el consorci espanyol, en què participen més de 50 centres d’investigació de tot l’Estat, està sent clau no només per a comprendre la propagació del virus sinó també per a identificar les seues possibles mutacions.

L’estudi, publicat fa poc en preprint i pendent de revisió per parelles, suggereix que la nova variant s’originà en el nord-est d’Espanya al principi de l’estiu; es va estendre a la població local, i ràpidament per tot el país, i en l’actualitat explica quasi el 80% de les seqüències d’Espanya. A partir de juliol, aquesta variant s’hauria desplaçat en reobrir-se les fronteres a tot Europa, i ja ha sigut identificada en 12 països europeus, a més d’haver sigut exportada a Hong Kong y Nueva Zelanda. Així mateix, mentre que la difusió inicial d’aquesta variant la van causar probablement viatgers que anaven a o procedien d’Espanya directament, l’anàlisi revela que després la variant podria haver continuat estenent-se des de països secundaris. De moment, no hi ha evidències que aquestes mutacions del virus incrementen la seua transmissió o virulència.

El treball detalla que 20A.EU1 està present en el 90% de seqüències del regne Unit, en el 60% de seqüències d’Irlanda, i entre el 30 i 40% de seqüències de Suïssa, França i Països Baixos. També ha sigut identificada a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Letònia, Noruega i Suècia.

Encara que l’anàlisi genètic indica que la variant ha viatjat probablement centenars de vegades entre països europeus, els autors de l’estudi adverteixen, no obstant això, que aquesta no és l’única variant que està en circulació. De fet, en alguns països amb augments importants de casos de Covid-19, com Bèlgica o França, prevalen unes altres variants.

 

Referència:

Emma B. Hodcroft, Moira Zuber, Sarah Nadeau, Inaki Comas, Fernando Gonzalez Candelas, SeqCOVID SPAIN consortium, Tanja Stadler, and Richard A. Neher. A rapidly spreading SARS-CoV-2 variant in Europe in summer 2020. DOI: https://doi.org/10.1101/2020.10.25.20219063

 

 

Llista d'enllaços: