Logo de la Universitat de ValènciaLogo CSIC Logo del portal

Nous mètodes de cultiu podrien donar lloc a la descoberta de noves espècies bacterianes

  • 8 de gener de 2021
Desert de Tabernas
Desert de Tabernas

Un nou estudi de microbiologia ha explorat la diversitat bacteriana de el Desert de Tabernas, situat al sud-est d'Espanya. Utilitzant simples retocs dels mètodes tradicionals de cultiu de bacteris, els investigadors van aïllar més de 250 soques bacterianes de les quals 80 podrien ser possibles noves espècies de bacteris.

Els microorganismes són la forma de vida més abundant i diversa a la Terra. No obstant això, la gran majoria d'ells són desconeguts. De fet, només una petita fracció dels microorganismes del nostre planeta pot ser cultivada mitjançant mètodes tradicionals, deixant un món d'organismes incultivables fora del nostre abast. Això és especialment cert per als bacteris que prosperen en condicions extremes, ja que les dures condicions ambientals són difícilment reproduïbles en un laboratori. Mentre que s'han realitzat alguns estudis microbiològics en els deserts de Sàhara, Atacama i el de Gibson, les terres àrides europees segueixen sent poc estudiades.

Per explorar finalment la comunitat microbiana d'alguns deserts europeus, investigadors de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València-CSIC) i de l'empresa biotecnològica Darwin Brioprospecting Excellence SL, van estudiar la diversitat bacteriana del desert semiàrid de Tabernas. Amb aquest objectiu, l'equip va desenvolupar nous enfocaments de cultiu bacterià.

"La culturòmica del desert de Tabernas va ser l'encreuament ideal entre un entorn poc comú i poc estudiat, i l'aplicació de tècniques de cultiu senzilles però poderoses, incloent llargs temps d'incubació, medis diluïts i una acurada selecció de les colònies", diu Manuel Porcar, investigador de la Universitat de València, president de Darwin Bioprospecting Excellence i darrer signant de l'estudi.

Els investigadors van experimentar amb diferents mètodes de cultiu per trobar condicions permissives per a algunes espècies no cultivables. La seua estratègia va consistir a combinar diferents mitjans, utilitzant dilucions en sèrie dels nutrients (fins a cent vegades), i prolongant el temps d'incubació (fins a un mes). En total, es van aïllar 254 soques de bacteris. La majoria de les espècies aïllades dels medis concentrats havien estat descrites prèviament com habitants del sòl o espècies aïllades d'altres deserts. No obstant això, el 60% de les soques aïllades dels medis altament diluïts són espècies de bacteris no identificades i possiblement noves. A més, el joc amb els temps d'incubació també va permetre, després d'un mes, aïllar algunes soques oligotròfiques (bacteris de creixement lent que viuen en condicions de nutrients escassos) que d'altra manera serien difícils de créixer en condicions de laboratori.

En conjunt, aquest estudi destaca el potencial d'estratègies simples per obtenir una major diversitat microbiana de mostres naturals, especialment si s’obtenen d'entorns extrems. Però la inexplotada biodiversitat bacteriana del Desert de Tabernas podria tenir impactes que van molt més enllà de l'ecologia i la bacteriologia: "Actualment estem caracteritzant diverses dels bacteris no identificades, tres d'elles són noves espècies de Kineococcus. Estic segur que algunes soques bacterianes produeixen productes biotecnològicament rellevants. És només qüestió de dur a terme la selecció correcta", diu el Dr. Porcar.

Font: Lucie Sammicheli per a Frontiers Science News