Aquesta tesi doctoral, dirigida per Eladio Barrio i Christina Toft, analitza mitjançant genòmica comparativa com s'adapten als seus entorns naturals espècies alternatives i poc conegudes del gènere Saccharomyces amb un potencial interès industrial. Els resultats de la investigació s'han publicat en les revistes Frontiers in Genetics i G3: Gens, Genomes and Genetics. La tesi va ser defensada el 21 de maig de 2021.
El gènere Saccharomyces és un model fascinant per a la biologia evolutiva per la seua alta diversitat genètica i fenotípica. La millora en els esforços de mostreig durant l'última dècada ha donat lloc a l'aïllament d'espècies de Saccharomyces d'una àmplia gamma de fonts en tot el món. S. cerevisiae és probablement el sistema eucariota més conegut i l'organisme dominant en moltes fermentacions industrials. A causa dels nous reptes de la indústria vitivinícola (per exemple, la crisi climàtica i les canviants demandes dels clients), les espècies alternatives de Saccharomyces han atret l'atenció dels investigadors en època recent com un recurs de biodiversitat poc explotat. S. kudriavzevii i S. uvarum són dos candidats prometedors per la seua menor temperatura de creixement, major producció de glicerol i diferents perfils aromàtics en comparació amb S. cerevisiae. No obstant això, els mecanismes d'adaptació d'aquestes espècies als seus veritables nínxols ecològics segueixen sense explorar. En aquesta tesi, titulada "Comparative genomics to unravel adaptive mechanisms in Saccharomyces" es van identificar diferents mecanismes moleculars implicats en l'adaptació de S. uvarum i S. kudriavzevii proporcionant nous coneixements sobre la seua dinàmica evolutiva.
La tesi de Laura Gutiérrez Macías ha estat realitzada a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA, CSIC) sota la supervisió d'Eladio Barrio Esparducer (Catedràtic de Genètica de la Universitat de València, UV) i Christina Toft (Científica Titular del CSIC, I2SysBio). Durant el desenvolupament d'aquesta tesi Laura Gutiérrez Macías va realitzar una estada de recerca al laboratori del Dr. László Nagy (Institut de Bioquímica, Acadèmia de Ciències d'Hongria). El tribunal va estar format per Mireia Coscollà Devís (I2SysBio), Marina Marcet Houben (Barcelona Supercomputing Centre), i Balázs Papp (Institut de Bioquímica, Acadèmia de Ciències d'Hongria), que va qualificar la tesi com excel·lent.
