En aquesta tesi, dirigida per Manuel Porcar, s'ha estudiat la diversitat microbiana de diversos ambients en el context de la hipòtesi de Lourens Baas Becking “tot és a tot arreu, però l’ambient selecciona”. Part dels resultats de la investigació s'han publicat a les revistes Scientific Reports, International Journal of Systematics and Evolutionary Microbiolology i Frontiers in Microbiology. La tesi es va defensar el 28 de juliol del 2022.
S'ha estimat en més d'un bilió el nombre de tàxons microbians que habiten el nostre planeta. Durant dècades, s'han explorat les comunitats microbianes dels ambients naturals, així com els mecanismes d'adaptació de les espècies que els componen i les aplicacions biotecnològiques potencials. No només els entorns naturals sinó també els artificials tenen interès com a fonts de diversitat microbiana, encara que aquests ambients i els seus microorganismes han rebut menys atenció. En aquesta tesi doctoral, titulada “Extremophilic microorganismes from natural and artificial environments”, s'ha estudiat el microbioma de diversos ambients artificials, especialment aquells amb pressions selectives particulars com la dessecació, la radiació ultraviolada, la salinitat, la privació de nutrients, les temperatures extremes, la baixa activitat d’aigua o les variacions de pH. Els resultats van mostrar que, a més del microbioma associat a l'ésser humà, que pot constituir una fracció considerable dels dispositius artificials, els consorcis microbians ambientals acaben establint-se en aquests ambients. Entre totes aquestes comunitats microbianes, algunes espècies són extremòfiles i algunes poden tolerar les condicions extremes del seu entorn, albergant una varietat de mecanismes de supervivència. Altres han evolucionat mecanismes adaptatius per fer front a les dures condicions ambientals. Per a aquesta investigació, es van utilitzar anàlisis de seqüenciació massiva i de cultiu de microorganismes per descriure les comunitats microbianes associades a diferents ambients. Així, es va estudiar la successió de la comunitat microbiana en la colonització de productes sintètics com la goma de mastegar rebutjada. Es van identificar espècies microbianes associades amb productes artificials com ara goma de mastegar, sals de taula i dispositius manufacturats, com la màquina de gel, i es discuteix sobre el seu potencial per a aplicacions biotecnològiques. També s'han aïllat i caracteritzat microorganismes individuals, incloent-hi una nova espècie del gènere Sagittula, prèviament aïllada d'una llauna d'alumini del fons del mar.
Sovint el popular principi de Lourens Baas Becking “tot és a tot arreu, però l'ambient selecciona” s'ha utilitzat com a punt de partida per qüestionar moltes investigacions sobre diversitat i distribució microbiana. En aquesta tesi s'ha estudiat la diversitat microbiana de diversos ambients artificials considerant aquesta hipòtesi. Aquí també es discuteix la distribució microbiana i la colonització d’aquests ambients, així com l’impacte dels factors fisicoquímics ambientals sobre el contingut microbià dels hàbitats artificials. Tot i que la primera comunitat microbiana de qualsevol entorn pot influir en factors abiòtics, els resultats donen suport a la hipòtesi de Bass Becking sobre el paper principal de la pressió selectiva a escala de micronínxol ecològic com un factor clau que conforma els mons microbians que prosperen en els ambients creats per l’espècie humana.
L'estudi pioner de la microbiota dels xiclets rebutjats va rebre el premi IgNobel d'ecologia el setembre del 2021.
Leila Satari va realitzar la seua investigació doctoral al grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica sota la supervisió de Manuel Porcar, investigador de la Universitat de València a l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (UV-CSIC). El tribunal qualificador va estar format per Carlos García-Ferris (I2SysBio), Cristina Vilanova (Darwin Bioprospecting Excellence), i Josefa Antón (Universitat d’Alacant), que va qualificar la tesi com a excel·lent.
