'Dret penal de la perillositat: tutela i garantia dels drets fonamentals'

Els principis penals, recollits expressa o implícitament en la Constitució com a garanties del ciutadà front al ius puniendi, estan basats en el reconeixement de la capacitat de decisió dels ciutadans i en l'atribució a aquests de responsabilitat penal per les seues accions, de les quals se’n predica la llibertat. Això fonamenta dogmàticament no sols el concepte tradicional de culpabilitat, sinó fins i tot el de conducta (un fet que es considera propi i al qual s'atribueix una responsabilitat derivada de la infracció d'un deure personalment exigible): només perquè un ciutadà ha incomplit per acció o per omissió allò que li era personalment exigible es justifica la imposició d'una conseqüència jurídica que implica limitar la seua llibertat. Tot això s'esvaeix si el fonament de la intervenció penal es desplaça cap a la perillositat, la determinació de la qual està molt lluny de poder establir-se amb un mínim de certesa i on la proporcionalitat perd el seu referent fonamental en el fet comès.

Acrònim

DER2017-86336-R

Descripció

En aquest context, la premissa d'aquest projecte és, a partir d'una visió multidisciplinària on es combina la dogmàtica penal amb la metodologia empírica de la criminologia, repensar els fonaments d'aquest Dret penal de la perillositat, revisant el paper limitador del poder punitiu de l'Estat que exerceixen els Drets fonamentals, sense el respecte i la garantia dels quals deixa de poder parlar-se d'Estat social i democràtic de Dret. Els objectius concrets del projecte són per tant els següents:

analitzar les aportacions que està realitzant la neurociència, tant en l'àmbit de la imputabilitat com en el de la culpabilitat i en el de l'estimació del risc de comissió de delictes futurs;
reflexionar sobre les conseqüències que té per al principi de proporcionalitat col·locar la perillositat com a fonament de la intervenció penal, tant pel que fa a subjectes imputables com inimputables;
reforçar el significat democràtic de la legalitat penal amb la interpretació que integra la protecció dels drets fonamentals com a element integrant del judici de legalitat penal;
analitzar la virtualitat dels Drets fonamentals com a límits a la política-criminal securitària, valorant críticament el paper que juguen en el discurs dogmàtic i polític criminal actual els drets fonamentals i els drets humans no sols com a límit sinó també com a motor de l'aplicació del Dret penal (obligacions de criminalització, càstig i prevenció, sedicent ‘dret fonamental a la seguretat’, etc.);
estudi del disseny legal, fonament i aplicació pràctica de la mesura de llibertat vigilada, amb especial atenció als supòsits en què s'imposa a subjectes imputables;
rellevància, implicacions i perills de les noves tècniques (estructurades) d'estimació del risc de comissió de nous delictes;
anàlisi de les manifestacions més característiques del Dret penal de la perillositat en l'actualitat:
- estudi del risc de reincidència dels condemnats per delictes relacionats amb la pornografia infantil (elaboració de perfils, identificació de necessitats criminogèniques, adequació i manques dels programes de tractament existents);
- anàlisi polític-criminal, criminològic i jurídic-penal del terrorista com a subjecte perillós, especialment el vinculat al jihadisme i als comportaments caracteritzats per l'ús de noves tecnologies de la comunicació: enaltiment i autoadoctrinament.