Universitat de ValènciaCSICInstitute for Integrative Systems Biology (I2sysbio) Logo del portal

Emilia Matallana: “La biotecnologia és tan infinita com éssers vius existeixen i opcions de millora se’ns ocórreguen”

  • Scientific Culture and Innovation Unit
  • July 9th, 2024
Emilia Matallana, a la seu de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio).
Emilia Matallana, a la seu de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio).

Emilia Matallana Redondo és catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de València (UV) i ha sigut directora de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la UV i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Aquesta entrevista se centra en la seua trajectòria investigadora, acadèmica i de divulgació de la ciència, amb motiu de la seua jubilació quan acabe el curs acadèmic enguany.

Especialitzada en biologia molecular de llevats, Emilia Matallana ha centrat la seua carrera investigadora en la biotecnologia dels llevats del vi. Ha publicat més de 60 articles en revistes internacionals i nacionals i ha dirigit diversos projectes de millora biotecnològica del llevat. A més, ha participat com a experta en biotecnologia alimentària en agències d’avaluació de recerca i en empreses del sector enològic i ha desenvolupat activitats de comunicació científica. Després de completar el seu doctorat amb Premi Extraordinari i una estada postdoctoral Fulbright a la Universitat de Pennsilvània, Matallana va tornar a la UV. La seua recerca, desenvolupada principalment a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA) del CSIC i després a l’I2SysBio, ha estat finançada per grups d’excel·lència i projectes de R+D+I.

 

Com vàreu començar a interessar-vos per la ciència i, en particular, pels llevats vínics?

L’interès per la ciència, la veritat és que la recorde des de que tinc ús de raó. Des de xicoteta he sigut curiosa. M’agradava tot el que tenia a veure amb la natura en totes els seus vessants. Aquest interès va ser molt estimulat en les primeres etapes de la meua vida pel meu germà gran, que era un biòleg aficionat i que va inculcar en mi l’amor per la biologia. Després, l’interès pels llevats vínics ja sorgeix en la meua etapa d’investigadora, en particular quan vaig tornar a Espanya després de la meua estada postdoctoral. Vaig tornar molt convençuda que a Espanya les coses evolucionarien com a l’estranger i que calia fer recerca en àmbits aplicats amb repercussió econòmica, social i industrial.

 

 

“Vaig tornar molt convençuda que a Espanya les coses evolucionarien com a l’estranger i que calia fer recerca en àmbits aplicats amb repercussió econòmica, social i industrial”

 

 

La vostra línia de recerca es va centrar primerament a entendre la cromatina i la regulació gènica de S. cerevisiae, què em podríeu dir d’aquells anys de recerca bàsica?

És el plaer d’aprendre, de saber. No té importància si això tindrà un interès immediat o no, però investigues i de vegades es descobreixen coses importants. Tinc un record d’aquella època de recerca, el comentari de la meua mare el dia que vaig defensar la meua tesi doctoral, que va ser: “supose que tot el que has explicat és important, no he entès res”. Aquest comentari resumeix, en part, què és la recerca bàsica, que en el meu cas era desxifrar la importància que té la posició dels nucleosomes en un gen de llevat per regular-ne l’expressió. Sempre he sentit el plaer d’investigar coses que no es coneixen i d’aportar explicacions sobre allò que és un sistema biològic i com funciona.

 

 

El vostre grup de recerca treballa actualment en la millora biotecnològica de llevats industrials. Quin impacte té aquest estudi en la societat?

L’impacte principal és que pot portar a proposar solucions a problemes tecnològics. S’obtenen millores que ofereixen avantatges, cosa que deriva en una millora per als enòlegs i per al consumidor del vi. També, la nostra recerca és una opció d’explicar ciència d’una manera molt més senzilla. Des de la divulgació de la ciència, les aportacions més importants de cara a la societat potser siguen un vehicle per poder explicar la ciència d’una manera més comprensible. Els científics que sabem alguna cosa en una àrea podem ser absolutament desconeixedors en una altra. La societat és capaç d’entendre la ciència, només cal explicar-la. Recorde fa uns anys quan es va avançar molt en la recerca en física de partícules i en el bosó de Higgs. Jo, que soc científica, no entenia res. Vam demanar a un científic expert que ens fera una xerrada per entendre aquesta branca de la física i ho va aconseguir.

 

Actualment formeu part d’un projecte juntament amb Agustín Aranda, científic titular del CSIC, amb qui codirigiu el Grup de Recerca de Llevats Industrials. Ens podríeu explicar en què consisteix?

El propòsit del projecte és investigar aspectes de la vida dels llevats vínics que siguen rellevants en els seus usos industrials des del coneixement a nivell genètic, bioquímic i de senyalització cel·lular. Aquest projecte està molt enfocat en aspectes de millora del procés de producció de vi i pretén aportar solucions en el marc actual de sostenibilitat i de canvi climàtic. En realitat, és una continuïtat d’un conjunt de projectes que van començar el 1995 i sorgeix com a resposta del grup de recerca d’aquest coneixement bàsic realitzat anteriorment en biologia molecular en llevats.

 

 

“Els científics que sabem alguna cosa en una àrea podem ser absolutament desconeixedors en una altra. La societat és capaç d’entendre la ciència, només cal explicar-la”

----------

“El nostre grup ha aportat resultats d’interès des de la recerca bàsica del llevat i han tingut una aplicació en l’àmbit industrial”

 

 

Quins n’han estat els principals resultats, d’aquest projecte?

El nostre grup ha aportat resultats d’interès des de la recerca bàsica del llevat i han tingut una aplicació en l’àmbit industrial. Per començar, hem trobat alguns mecanismes moleculars d’adaptació dels llevats davant condicions adverses i, particularment, l’adaptació a l’estrès oxidatiu com una de les característiques més rellevants a nivell industrial. En alguns casos ho podríem esperar, però en d’altres no, ja que hi ha processos en què no participa l’oxigen, i hem descobert que l’estrès oxidatiu és a la base de molts danys cel·lulars.

Després, des d’un punt de vista més aplicat, les nostres aportacions més importants han estat propostes de millora biotecnològica per als processos de producció del vi. Per exemple, hem aportat resultats sobre l’aplicació d’antioxidants de caràcter natural en els processos en què participa el llevat a fi de millore la protecció davant l’estrès oxidatiu, esmentat anteriorment. A més, el nostre treball a nivell de biologia molecular i de sistemes del comportament del llevat en processos industrials ens ha portat a proposar i executar experiments d’evolució dirigida al laboratori per aconseguir que el llevat mute i evolucione cap a un comportament millorat en la producció del vi.

 

Quin consell donaríeu a algú que està començant la seua carrera en recerca?

És una pregunta molt difícil de respondre avui en dia. Fa molts anys que estic en recerca i he tingut sempre molta connexió amb els meus estudiants i quan estan acabant els estudis molts han volgut tenir un poc d’orientació sobre la carrera investigadora. La meua resposta cap a aquesta qüestió ha canviat radicalment amb el pas dels anys. Quan vaig començar a orientar estudiants fa 30 anys, la recerca a Espanya, i en general al món, estava molt menys avançada i la carrera investigadora era més senzilla. El que vull dir és que era més senzill viure de la carrera científica i gaudir-ne, per la qual cosa el consell aleshores hauria estat: endavant! Ara, però, la resposta no pot ser la mateixa, però jo tracte de transmetre un missatge positiu, encara que meditat. La recerca és la millor carrera que un pot fer si té clar que és la carrera de la seua vida. Per tant, el meu consell seria, en primer lloc, valorar de manera molt seriosa i serena fins a quin punt et motiva la recerca i quin grau de satisfacció creus que et reportarà. No seràs milionari, no tindràs moltes vacances i suposarà un esforç important. A més, hauràs de fer alguns sacrificis personals, ben segur, però si les recompenses t’omplin, seràs molt feliç.

 

Emilia Matallana ha estudiat l'estrés oxidatiu dels llevats. 

 

A part del vostre interès en la recerca, també heu realitzat nombroses activitats relacionades amb la comunicació científica. Planegeu en un futur continuar amb la divulgació?

Sí. És l’única parcel·la de la meua feina que m’agradaria conservar per damunt de tot. Planege continuar tot el que he estat fent fins ara: la col·laboració amb la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la UV o col·laboracions per lliure amb professors i professores de secundària que conec o a través de Sapiencia i en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt, la meua ciutat.

 

Heu traduït un llibre sobre la vida de Sydney Brenner, biòleg i Premi Nobel de Medicina el 2002. Us agradaria escriure algun llibre científic?

És clar que m’agradaria, la producció científica en tots els àmbits és un objectiu per a la gran majoria dels investigadors. He de reconèixer que mai no m’ho he plantejat com un objectiu immediat, perquè no em veia amb el temps de poder fer-ho, però reconec que m’agrada molt escriure i gaudisc fent-ho. Quant a la traducció, òbviament no és una obra pròpia i sempre vaig pretendre aportar el mínim possible perquè fora una traducció literal del que havia dit Brenner en la seua entrevista, que va servir de base per al llibre. No obstant això, vaig gaudir molt fent aportacions com a traductora afegint notes a peu de text que ajudaven el lector a entendre millor alguns personatges i conceptes que Brenner esmentava.

 

 

“La recerca és la millor carrera que un pot fer si té clar que és la carrera de la seua vida”

----------

“La clau és donar un missatge molt honest del problema que volem solucionar, explicar les possibles solucions biotecnològiques i fer una adequada valoració dels possibles riscos enfront dels beneficis”

 

 

Quin ha sigut, segons el vostre parer, l’impacte de la biotecnologia en l’àmbit de la ciència?

Crec que el seu impacte ha estat enorme en els últims anys, en particular des de l’últim quart del segle XX o el que va d’aquest. Quan es produeix l’esclat del coneixement de la informació genètica, que és la base de la biotecnologia moderna, és quan comencen a observar-se grans impactes. Tot i amb això, m’agradaria destacar que és un impacte que coneixem els professionals de la biotecnologia, però si un pregunta als ciutadans, l’impacte està encara per arribar o potser està començant a ser apreciat per la societat. En part, això ho devem a la pandèmia que hem viscut recentment, ja que ha servit per prendre consciència d’alguns aspectes en què la biotecnologia pot ser rellevant. Es pot dir que la biotecnologia és tan infinita com éssers vius existeixen i opcions de millora se’ns ocórreguen.

 

Què creieu que fa falta per augmentar l’interès per la cultura científica i per la biotecnologia?

Cal explicar-ho bé. Perquè la gent s’entusiasme amb la biotecnologia, l’ha d’entendre, i si s’explica al nivell de coneixement del teu interlocutor, l’interès es despertarà immediatament. La clau és donar un missatge molt honest del problema que volem solucionar, explicar les possibles solucions biotecnològiques i fer una adequada valoració dels possibles riscos enfront dels beneficis. Solc fer xarrades de divulgació sobre biotecnologia i el que m’agrada fer, en aquestes xarrades, és escollir exemples que puguen ser compresos amb relativa facilitat per un públic no especialitzat. Sempre que faig una xarrada així, he de destacar que el resultat és impressionant perquè la gent que l’escolta no té cap formació científica, però entén perfectament el que aporta aquest camp de la ciència i això és el més important.

 

Emilia Matallana, en l'edició de la Nit de la Investigació a València de l'any 2019. 

 

Després d’impartir docència a la Universitat de València durant més de 30 anys, considereu que l’ensenyament a nivell universitari falla en algun aspecte?

Crec que falla en molts aspectes, tot i que no com a conseqüència d’un desinterès per part del professorat, de l’alumnat o de les universitats. És molt difícil canviar la manera de fer les coses, encara que es tinga consciència de la necessitat, i això condueix al fet que, en moltes ocasions, els canvis vagen molt darrere del moment en què apareix la necessitat. Els problemes es detecten relativament aviat, però després ens costa molt moure la maquinària necessària per realitzar aquestes modificacions.

No es forma en competències ni amb perspectiva professional i no s’avalua la capacitat d’adaptació a entorns laborals ni l’adquisició de competències ‘toves’ o transversals com, per exemple, aprendre a planificar-se, a treballar en equip, etc. Tenim un problema amb l’avaluació. Pense que l’ideal en el moment actual seria una avaluació oral, en forma d’entrevista, per facilitar la fluïdesa en la comunicació entre la persona avaluada i la persona avaluadora, però això és incompatible amb tenir 80 estudiants a l’aula. Un altre problema que falla en l’ensenyament superior és la tutoria acadèmica personalitzada per part del professorat als i les estudiants. Això és impossible en el nostre sistema universitari, mentre que a certes universitats d’Europa i de la resta del món això hi és i dona molt bons resultats. En els més de 30 anys que porte com a professora, he vist oportunitats de canvi que han estat desaprofitades.

 

 

“En els més de 30 anys que porte com a professora, he vist oportunitats de canvi que han estat desaprofitades”

----------

“L’I2SysBio és un projecte científic amb possibilitats d’obtenir mencions d’excel·lència i de situar-se en el panorama nacional i internacional com un centre de referència en biologia de sistemes”

 

 

Heu estat directora de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) des de 2020 fins a 2024. Quina ha sigut la vostra contribució?

Vull ser honesta i clara en la meua resposta. La funció principal era ser “bomber amb extintor a la mà”, és a dir, he anat apagant els focs diaris de la gestió d’un institut de creació recent, amb pocs mitjans i amb molts reptes i dificultats. Malauradament, la direcció d’un centre de recerca és molt més una tasca de gestió administrativa que una direcció científica. Tot i això, l’experiència dels quatre anys ha estat molt positiva i potser un factor important d’això ha sigut, precisament, la vida tan curta que té aquest institut. Com que només té 7 anys, el personal, les estructures i l’organització interna no estan consolidades, però justament el fet d’estar “en construcció” pot convertir-se en un avantatge, perquè no tenim llasts heretats que ningú és capaç de tirar per la borda, encara que tothom sap que entorpeixen el progrés. En els últims 18-24 mesos, com a directora, he tingut la sort de coordinar un equip d’investigadors que volen construir un centre d’excel·lència i que m’ha fet gaudir molt de l’última etapa de direcció. L’I2SysBio és un projecte científic amb possibilitats d’obtenir mencions d’excel·lència i de situar-se en el panorama nacional i internacional com un centre de referència en biologia de sistemes.

 

També heu format part del Programa Motivem que desenvolupa la Universitat de València en col·laboració amb ADEIT. Quines van ser les vostres aspiracions per participar com a secretària del consell acadèmic i codirectora d’aquest programa?

No hi havia aspiracions a l’hora d’acceptar aquest càrrec, sinó que, amb un professorat motivat de la UV que forma el programa Motivem, ens va semblar que valia la pena crear un consell acadèmic i generar una estructura del programa que ens permetera fer moltes més coses. Vaig acceptar encantada ser la portaveu d’aquest col·lectiu de professorat com a secretària del consell acadèmic, ja que em va semblar que era la millor contribució que podria fer al programa.