S'ha treballat en diversos camps interconnectats, començant per la realització d'una enquesta entre joves, que els seus resultats pogueren ser presos en consideració pel conjunt dels investigadors en les seues respectives comeses. A aquest efecte, ens vam proposar estudiar les conductes de risc i els factors que predisposen al mateix en els adolescents, d'entre 15 i 18 anys, en relació amb la circulació de vehicles. I l'elecció d'aquest grup no va ser arbitrària, es va fer, per les fundades raons que s'exposaran més endavant, tenint molt en compte les variables pertinents. A partir de tals pressupostos es va realitzar una mostra a 1.173 adolescents (de 4º ESO i 2º de Batxiller) de la Comunitat Valenciana, mitjançant la qual vam voler esbrinar com valoraven les limitacions en general i l'increment de les conseqüències per incomplir la normativa vigent; quina percepció de perill advertien en les conductes transgressores en la conducció; si assumien o traslladaven a uns altres la responsabilitat de la solució dels problemes relatius a la sinistralitat vial; si creien que el risc de ser sancionats era molt o escàs; quin era el seu nivell en coneixement de l'actual regulació; la seua acceptació de conseqüències i intenció de conducta, etc. 

I els resultats obtinguts han sigut ponderats i utilitzats per tots els que han participat en aquest projecte, i també difosos en unes Jornades organitzades per l'Institut Universitari d'Investigació en Criminologia i Ciències Penals de la Universitat de València, en les quals al costat de membres de l'equip investigador van participar diferents experts, nacionals i estrangers , les contribucions dels quals, d'alt interès, figuren igualment en el llibre “Prevenció i control de la sinistralitat vial”, fruit del present projecte; en un congrés celebrat en la Universitat de Santiago; i en la revista electrònica ReCrim, i s'han concretat en sengles estudis sobre els aspectes preventius de la recerca psicològica sobre els joves conductors i l'anàlisi psicosocial del comportament vial indòmit.

L'estudi jurídic s'aborda en diversos apartats. En primer lloc, es tracten els problemes al fet que s'enfronten, dia a dia, els qui en l'exercici de les seues funcions han d'haver-li-les amb els delictes contra la seguretat vial, que són analitzats a continuació pels membres de l'equip que s'exerceixen en el camp de la docència del Dret, des d'una perspectiva més tècnic jurídica, substantiva, processal i sancionadora, i es conclou amb una anàlisi de la resposta sancionadora, penal i administrativa, a Espanya i a França. I, com ha quedat dit, els juristes s'han recolzat per a les seues reflexions en els resultats de la mostra realitzada, fent una mica més creïbles les elucubracions que ofereixen sobre la política criminal, la prevenció general, especial, positiva, negativa?, de les quals tots s'ocupen i tots citen, en abstracte o en concret, en relació amb algun o alguns delictes i el seu o les seues corresponents penes, sense saber realment si prevé ni quant ni com, si intimida o no i a qui i quant, si dissuadeix o no i quant, etc. 
La mostra ens ha permès a tots saber una miqueta més sobre què signifiquen les limitacions, les prohibicions i els càstigs per als futurs conductors de vehicles de motor (de ciclomotors, molts ja ho són), com influeixen en ells, com els perceben, etc. Creiem que aquest objectiu s'ha complit raonablement, hem argumentat, en bona mesura, sobre bases empíriques i no solament sobre teories molt purificades i fins a venerades, i molt respectables, però fundades en altres teories, és a dir en reflexions basades o inspirades per altres reflexions anteriors, que, naturalment, no hem pogut ni volgut deixar de costat, i, per tant, també han sigut tingudes en compte. Una última observació: com el lector podrà comprovar, l'atenció de tots els que hem contribuït a fer possible aquest llibre s'ha centrat en la seguretat i sinistralitat en les vies obertes al tràfic, en relació amb els qui es desplacen per elles en vehicles de motor o ciclomotors, i hem deixat bastant de costat les d'els qui es desplacen per voreres i espais destinats a vianants a impulsos dels seus aparells locomotors. 

I, no obstant açò, els perills i molèsties que han de suportar no són trivials. Si ens fixem en la ciutat de València (és la ciutat de la Comunitat que millor coneixem la majoria de nosaltres per viure en ella), en realitat no fa mancada fixar-se per l'ostensible, observarem nombroses bicicletes circulant per les voreres (no per l'anomenat carril bici) i no precisament a poc a poc, sortejant als vianants i fent sovint que aquests s'aparten. Per descomptat, és legítim que unes persones trien la bicicleta com a mitjà de transport, la qual cosa no és tan legítim és que per a evitar-se perills o per comoditat els creuen a uns altres. En qualsevol cas, els qui així comparteixen? espais contribueixen a la creació d'una nova categoria penal, doncs, a més del denominat risc permès, ara pot parlar-se del risc suportat o risc imposat, per força en tots dos casos. Finalment, l'equip vol acabar aquestes línies de presentació mostrant el seu agraïment al Ministeri d'Educació i Ciència, que va aprovar i va finançar el projecte, i a tots quants han participat i col·laborat en ell, amb els seus estudis o amb suggeriments, com Francisco Javier Domínguez Alonso i Lucía Martínez Garay; així com a Hélène Fontaine per la seua amable participació i les intel·ligents observacions que ens va brindar a tots, a propòsit de les experiències i polítiques franceses en matèria de seguretat vial, presents i futures.

Enrique Orts Berenguer

Min. de Educación y Ciencia (SEJ2005-05558 JURI)