Una recerca d’un ampli equip de geògrafs encapçalats pel professor Joan Romero (Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local i Departament de Geografia de la Universitat de València) ha avaluat en més de 80.000 milions d’euros el malbaratament a Espanya durant les dues últimes dècades. La investigació, que ha sigut publicada en el Butlletí de l’Associació de Geògrafs Espanyols, porta com a títol ‘Aproximación a la Geografía del despilfarro en España: balance de las últimas dos décadas’.
Junt amb el professor Romero, han participat en l’estudi Dolores Brandis (Universitat Complutense de Madrid), Carmen Delgado Viñas (Universitat de Cantàbria) José-León García Rodríguez (Universitat de La Laguna), María Luisa Gómez Romero (Universitat de Màlaga), Jorge Olcina (Universitat d’Alacant), Onofre Rullán (Universitat de les Illes Balears), José Fernando Vera-Rebollo (Universitat d’Alacant) i Joan Vicente Rufí (Universitat de Girona).
El treball pretén ser una primera aproximació a la dimensió del malbaratament de recursos públics en infrastructures a Espanya des del 1995 fins a l’actualitat en els diferents nivells de govern. D’una part, s’hi analitzen la inversió i els sobrecostos en infrastructures innecessàries impulsades i executades per l’Administració General de l’Estat en l’àmbit de les seues competències, i d’una altra, infrastructures, projectes, esdeveniments i inversions fallides, buides o infrautilitzades empreses per les comunitats autònomes i els governs locals. S’hi aborden els dèficits del marc institucional i de governança territorial i se suggereix una possible agenda de reformes a partir d’unes conclusions generals.
Les estimacions inicials de l’equip d’investigació indiquen que en les últimes dues dècades més de 80.000 milions d’euros (les obligacions contretes superen els 97.000) s’han gastat malament o s’han compromés en infrastructures ocioses, infrautilitzades, innecessàries o tancades i en projectes o esdeveniments efímers o inútils. Molts dels quals a manera de caixes buides que ara s’intenten omplir. Segons l’estudi, a Espanya s’ha realitzat una assignació inadequada de recursos públics en matèria d’inversions (incloses importants quantitats procedents dels fons europeus) i s’ha prioritzat de manera irracional i ineficient la inversió en infrastructures com ara línies d’alta velocitat en detriment d’inversions, per exemple, en educació, formació i innovació, o d’inversions en àrees de gran rellevància, com ara ferrocarrils de rodalies o de mitja distància que hagueren facilitat millores substancials en mobilitat sostenible. Així mateix, s’ha desaprofitat fins i tot l’ocasió d’impulsar un nou model d’infrastructures, un canvi en la concepció de la infrastructura, posant en el centre no la titularitat d’aquesta, sinó la gestió de la mobilitat de la ciutadania; i no la parcel·lació d’actuacions, sinó la consideració, per exemple, de corredors logístics multiregionals per a les mercaderies en l’horitzó 2030. Sense oblidar la conveniència d’haver iniciat una gran estratègia d’adaptació als impactes del canvi climàtic.
La ciutadania ha pres plena consciència del problema de la corrupció, però no tant del malbaratament de recursos públics, segons expliquen els autors de l’estudi. El cost polític és menor, si n’hi ha, en el segon cas. No obstant, el problema és important i estructural, segons la investigació. El malbaratament –explica– pot tindre quatre dimensions: a) una en forma de corrupció; b) una altra en forma de sobrecostos; c) una altra en forma d’obres infrautilitzades o inútils; i d) una altra en forma de priorització inadequada d’inversions. Encara que sol dir-se que la corrupció ha afectat més l’escala local i regional que els nivells de l’Administració General de l’Estat, aquest treball destaca que el volum és igualment molt important en aquelles àrees inversores que són competència d’aquesta.
Links:
