Les jornades han girat entorn de la dimensió social de la ciència, posant de manifest la importància d'incorporar a diferents agents socials en la investigació científica i en la transferència del coneixement a la societat
El Centre d'Estudis Iberoamericans i Transatlàntics (CEIT) de la Fundació General de la Universitat de Màlaga (FGUMA), a través de l'Aula María Zambrano d'Estudis Transatlàntics, juntament amb la Xarxa Internacional AMZET, i el grup d'investigació ScienceFlows de la Universitat de València, ha celebrat els dies 23 i 24 de gener el seu VII Workshop Internacional d'Estudis Iberoamericans i Transatlàntics, sota el títol La dimensió social de la pandèmia durant la COVID-19. Una mirada transatlàntica. Les jornades han estat coordinades per Carolina Moreno Castro, catedràtica de Periodisme i investigadora principal del grup ScienceFlows de la Universitat de València i per Paula von Polheim, investigadora i membre de l'equip d'investigació ScienceFlows de la Universitat de València.
L'objectiu principal del VII Workshop Internacional d'Estudis Iberoamericans i Transatlàntics ha sigut analitzar, des de la perspectiva de les ciències socials, com ha impactat la pandèmia del COVID-19 en la investigació, en la transferència del coneixement a la societat i en les actituds i hàbits individuals de les persones. A pesar que la infecció per SARS-CoV-2 es va identificar per primera vegada en 2019 i que va cursar primer a Europa i posteriorment va arribar al continent americà, moltes de les situacions generades, van ser similars en tots dos continents i no per estar veient el que ocorria en altres països es va tindre temps d'actuar i preveure el gran impacte social que va produir.
La taula inaugural ha comptat amb la presència del vicerector d'Investigació i Transferència de la UMA, Juan Teodomiro López Navarrete; el director general de la FGUMA, Diego Vera; el director de la CEIT, Juan Antonio García Galindo; la vicedegana de Postgrau, Investigació i Transferència de la Facultat de Medicina de la UMA, Inmaculada Bellido, i la coordinadora del Workshop Carolina Moreno Castro. Una vegada presentat el VII Workshop, el director general de la FGUMA ha pres la paraula declarant “el caràcter transversal” d'este seminari en el qual “es conjumina el social, la interpretació, la focalització científica, la suma d'universitats, de plantejaments i esforços”. Per part seua, el director del CEIT ha destacat el “salt qualitatiu i de contingut” que suposa esta activitat en la programació del centre. A més, Bellido ha subratllat que “la salut és un bé comú i hem de treballar per a aconseguir un món més saludable”. El vicerector d'Investigació i Transferència ha posat l'accent a “no deixar de costat tot allò que tinga a veure amb la investigació” ja que “és més important que cap altra cosa”. Finalment, la coordinadora del Workshop ha manifestat el seu especial interés “en la vinculació de les Ciències i les Ciències Socials després de tot el que ha passat amb la pandèmia”, ja que “ens sembla una connexió essencial per a un important debat social”.
Font: Centre d'Estudis Iberoamericans i Transatlàntics (CEIT)
La sessió inaugural s'iniciava amb la conferència Fer de la interrupció un camí nou, a càrrec del catedràtic de Biologia Molecular i Bioquímica de la Universitat de Màlaga, Antonio Heredia Baiona, en la qual el ponent ha compartit la seua experiència personal al llarg dels mesos posteriors al confinament degut a l'estat d'alarma per l'emergència sanitària. Heredia Baiona assenyalava la importància de la transferència del coneixement a les generacions següents i a les persones que formen part de les institucions per a afrontar possibles panorames de salut. A posteriori, Moreno-Castro, del grup d'investigació ScienceFlows i la Universitat de València, ha presentat els grups de treball internacionals que participen en esta activitat al costat de la relatora la Dra. María Eugenia Fazio, professora i investigadora de la Universitat Nacional de Quilmes (l'Argentina).
El VII Workshop ha estat configurat per cinc taules redones. La primera d'elles comptava amb la presència del doctor Ángel Blanco López, catedràtic de Didàctica de les Ciències Experimentals i membre del grup ENCIC de la Universitat de Màlaga; la investigadora Lluïa Erm, de la Unitat Mixta d'Investigació en Malalties Rares FISABIO i la Generalitat Valenciana; i el doctor Alfredo de Pablos, president de l'Associació de Pacients amb Pluripatologías Cròniques de Màlaga. Els investigadors han mostrat els canvis de paradigma en la investigació durant la COVID-19, emfatitzant en l'educació científica de la societat. La següent taula redona, la moderació de la qual estava a càrrec de la doctora Empar Vengut, del grup d'investigació ScienceFlows i la Universitat de València, ha versat sobre el paper de la informació de les universitats públiques durant l'inici de l'emergència sanitària per COVID-19 i el coneixement científic que transferixen. En esta taula, han participat la doctora María Eugenia Fazio, de la Universitat Nacional de Quilmes (l'Argentina); la investigadora Paula von-Polheim, del grup d'investigació ScienceFlows i la Universitat de València; i el doctor Juan Francisco Gutiérrez Lozano, Professor Titular de la Universitat de Màlaga.
La tercera taula començava el dimecres al matí amb el debat sobre els efectes de la infodemia sobre la salut i la confiança de les persones en el context d'Iberoamèrica. Ha estat moderada per la doctora María Eugenia Fazio i ha comptat amb la presència dels investigadors doctors Rafael Tuesca, de la Universitat Uninorte en Barranquilla (Colòmbia) i Sergio Rodríguez, professor de la Universitat de Barcelona. Continuant amb les jornades, la quarta eixa redona, moderada per la catedràtica en Periodisme de la UMA Bella Colom, ha girat al voltant el paper de les organitzacions verificadores de la informació durant la COVID-19 a Iberoamèrica. En esta ocasió, els integrants de la taula han sigut els investigadors doctors Igor Waltz, de l'Institut Nacional de Comunicação Pública dona Ciência e Tecnologia de Rio de Janeiro (el Brasil); María Sánchez, Professora de la Universitat de Màlaga, i Antonio Méndez, director del diari Màlaga Hui.
La trobada ha conclòs amb una última taula sobre l'alimentació en època del COVID-19, com la desinformació ha sigut un dels temes més preocupants i les repercussions en les cadenes de producció alimentària en països d'Iberoamèrica. Moreno Castro, a més d'haver moderat la taula, ha sigut ponent al costat del doctor Aurelio Cabello, del Grup ENCIC de la Universitat de Màlaga i la investigadora Paula von Polheim, de la Universitat de València. Al final de l'esta última xarrada, Moreno Castro, ha assenyalat una proposta amb diferents recomanacions i suggeriments que s'han posat en relleu durant les jornades i que pròximament es publicaran en format Policy Briefs.
