La Basílica de Sant Jaume d'Algemesí té una activitat litúrgica molt estimable en el que es refereix a celebracions amb cant litúrgic i participació dels fidels.
La Basílica de Sant
Jaume d'Algemesí té una activitat litúrgica molt estimable en el que es
refereix a celebracions amb cant litúrgic i participació dels fidels.
Són celebracions importants, seguint l'ordre de l'any litúrgic, les d'Advent, en el que la prima dominica es celebra una missa en cant gregorià. Aquest temps litúrgic troba aparellada la tradicional Novena de Guitarretes, de gran tradició i nombrosa assistència, en la qual el cant és un element molt important. La celebració de la Missa del Gall, la de la Sagrada Família, la de Santa Maria el primer dia de l'any i el de l'Epifania formen el primer bloc l'any litúrgic que des de fa sis anys es tanca amb un concert religiós en el que s'interpreta el Messies de Haendel complet i en llengua vernacla.
Comença la Quaresma, amb el Dimecres de Cendra, amb una gran participació dels fidels en l'acte d'entronitzar al patró del poble, el Santíssim Crist de l'Agonia. Les celebracions de Setmana Santa, ambientades amb el Concert Sacre i les Processons de les Comfraries, són, sense dubte, el moment litúrgic més important de l'any.
La celebració del Diumenge de Rams i les del Triduum Sacre són de gran solemnitat i altíssima participació, i en el que a la música es refereix caldria destacar la participació de la Schola Cantorum, en les celebracions del Dijous Sant, el Divendres Sant i la Vigília Pasqual.
Dins del temps pasqual trobem les Primeres Comunions i totes les celebracions d'eixe temps: Combregar d'impedits, Sant Vicent Ferrer, Ascensió (amb missa en gregorià), Pentecosta (amb nombroses confirmacions), Trinitat i d'una manera especial el Corpus. Totes elles són celebrades amb molta dignitat.
Després del temps de l'estiu ens tornem a ajuntar a la Novena a la Mare de Déu en la Capella de la Troballa, per a la Festa Major, en la qual, a més de les famoses processos de tan alta participació popular, cal remarcar les més importants, com són les celebracions litúrgiques: les Primeres Vespres i la Missa Major, ambdues amb la participació de la Schola Cantorum i de tot el poble fidel.
L'any litúrgic es tanca amb les celebracions de Tots Sants i Difunts de fervorosa i gran assistència (amb missa en gregorià).
A més del que ja hem dit, hi ha un gran nombre d'exercicis piadosos (mes de maig, mes del Rosari, mes del Cor de Jesús) i celebracions eucarístiques que sempre compte amb l'entusiasta col·laboració de l'Adoració Nocturna i de la resta dels fidels.
Les misses de cada diumenge es celebren amb cants i amb l'ajuda de l'orgue, al menys en tres d'elles. Les misses diàries es celebren també amb cants, però sense orgue.
Pel que fa al repertori de cants, s'ha publicat un cançoner en el que es recullen 288 cançons que a poc a poc, van renovant el cantoral del fidels.
Com hem dit abans, en cinc celebracions al llarg de l'any intervé el Grup de Gregorianistes, que fidels a les normes contragudes pel títol de Basílica Menor, interpreten l'ordinari i el propi de cada celebració en llatí en gregorià. El poble fidel, i gràcies als desvetllaments de Mn. Vicent Igual (l'últim beneficiat organista de Sant Jaume) coneix i canta quatre misses en gregorià (de Angelis, Orbis factor, Advent i Quaresma i la Brevis).
Per a les misses de diumenge, la parròquia compta amb dos organistes que acompanyen el cant en tres de elles i un grup d'instrumentistes el dissabte a les 20.30. Ja hem dit abans que, per a les festes importants, compta amb la intervenció de la Schola Cantorum a la Missa del Gall, al Triduum Sacre i a la Mare de Déu. La Novena de Guitarretes acull a molts intrumentistes afeccionats que amb interés i devoció acudeixen a les celebracions de la matinada.
Aquesta lleugera aproximació a la litúrgia en la parròquia de Sant Jaume deixa molt clara la necessitat d'un orgue que puga fer front a tanta activitat. En les festes grans, el mestre de capella recorre a l'intervenció de l'orquestra, no sols per donar més solemnitat i un caire diferent a la celebració, sinò, sobretot, perquè l'estat actual de l'orgue no pot cobrir les necessitats més elementals.
Als concerts habituals interpretats al temple, la Schola Cantorum util·litza un orgue positiu de la seua propietat perquè no pot util·litzar el de la parròquia. Pel que fa als cicles de concerts d'orgue, fa temps que no es fan perquè l'orgue no pot donar un mínim servei. Sols els organistes sabem el que hem de patir per acompanyar el cant.
Diego Ramon i Lluch