Gabado:

El vidre pot gravar-se directament amb láseres de CO2 i d'UV (longitud d'ona 355 nm i inferiors). En el primer cas l'efecte tèrmic és el causant de l'aparició de microclavills. Si les condicions de tractament no són les adequades, les propietats mecàniques de la peça poden vore's seriosament afectades.

La interacció dels láseres de longitud d'onda curta (= 355 nm) provoca una ruptura selectiva d'enllaços sense que s'observe un efecte tèrmic apreciable. El gravat en estes condicions és molt semblant a què es produeix amb àcid. L'absència TOTAL de microclavills permet deixar intactes les propietats mecàniques. Ja que el grau de miniaturització que pot aconseguir-se amb estos láseres és molt major que amb el de CO2, són perfectes per a realitzar xicotetes marques en llocs molt localitzats de les peces (microsignatures)

Metal·litzat

Microsignatura en vidre:

En el procés de restauració de vidrieres antigues pot resultar imprescindible la substitució de peces que han desaparegut o que presenten ruptures múltiples. La substitució d'estes peces per altres de semblants característiques torna l'aspecte original de la vidriera, encara que cal assegurar-se que una inspecció minuciosa de la peça pot permetre la identificació de les peces i la data de substitució.

El làser UV (355 nm) és una ferramenta idònia per a realitzar estes microsignatures, ja que permet un grau de miniaturització no abastable amb altres láseres (CO2, YAG). D'altra banda, la interacció láser-vídrio no es produeix per calfament superficial, com en el cas del CO2, la qual cosa permet generar marques relativament profundes sense generar microfissures que podrien derivar fàcilment en futures ruptures.