25 november 2016

Marisol Lila i Anotnio García, docents del Departament de Psicologia Social de la Universitat de València, asseguren al seu estudi “Els programes d’intervenció amb maltractadors com estratègia de prevenció de la delinqüència de gènere”, publicat en 2013; que la violència contra la dona en les relacions de parella és un problema que afecta milers d’elles en tot el món i la seua eradicació i prevenció s’ha convertit en un tema central en les agendes polítiques, sanitàries i socials de la majoria de governs; amb major o menor efectivitat.

La violència contra la dona en les relacions de parella és un problema que afecta milers d’elles en tot el món

Davant aquesta situació asseguren que és necessari un apropament multidisciplinari que comprenga mesures assistencials a favor de la víctima, mesures legislatives que sancionen la comissió del delicte, mesures de suport a la investigació i mesures preventives que eviten la reincidència. Per això, la intervenció amb agressors es postula com a una de les principals formes de prevenció. “Si una part dels esforços institucionals i professionals en la lluita contra la violència de gènere no van orientats al canvi d’actituds i comportaments dels agressors, l’abús romandrà”, asseguren.

Els primers programes naixen als Estats Units en els anys 70 a partir de la iniciativa de moviments socials feministes, els responsables d’aquests asseguraven que la intervenció amb maltractadors contribuiria a la seguretat de la dona i a la prevenció de l’abús en les relacions de parella. És durant aquest període que sorgeixen iniciatives com:

• EMERGE (Boston, 1977): treball terapèutic en variables de caràcter psicològic, com el control de la conducta agressiva, i en la revisió profunda dels estereotips de gènere.
• RAVEN (St. Louis)
• AMEND (Denver, 1977): centra la intervenció en el principi de l’assumpció de la responsabilitat. Aquest principi estableix que l’agressor és responsable únic de com se sent, com actua i de les conseqüències que té el seu comportament.
• Model DULUTH (Minnesota, 1981): pretén potenciar els vincles del programa amb la resta d’institucions o recursos comunitaris amb l’objectiu de proporcionar atenció a les víctimes de violència en les relacions de parella i una oportunitat de rehabilitació als agressors.

Aquestes primeres actuacions utilitzaven generalment la teràpia de grup de tipus educatiu amb l’objectiu de potenciar una ideologia antisexista en els agressors. No obstant això, les experiències d’intervenció amb maltractadors en Espanya es concentren fonamentalment en l’època d’entrada en vigor de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere en Espanya, ja que estableix que “l’administració penitenciaria realitzarà programes específics per als condemnats per delictes de violència de gènere".

Aquestes primeres actuacions utilitzaven generalment la teràpia de grup de tipus educatiu amb l’objectiu de potenciar una ideologia antisexista en els agressors

La primera experiència d’intervenció per a maltractadors en presó es va desenvolupar entre els anys 2001 i 2002 en 8 presons espanyoles. De l’anàlisi dels resultats obtinguts en aquesta intervenció, va sorgir en l’any 2004 el Programa de tractament en presó per a agressors en l’àmbit familiar.

Per la seua part, durant l’any 1995 naix al País Basc el programa Homes que exerceixen Violència en la Parella (HEVPA), que té com a objectiu el control de la conducta agressiva i el consum d’alcohol a partir de l’aprenentatge d’habilitats per a resoldre conflictes, així com la reconstrucció de l’individu respecte als estereotips de gènere.

A més a més, el servei d’Atenció a Homes Maltractadors (SAHM) de l’Institut de Reinserció de Girona es va desenvolupar en 1998 junt amb el suport del projecte europeu Daphne “Treball amb Homes que exerceixen Violència Domèstica en Europa”, ampliant la seua actuació a Barcelona en l’any 2000. Els seus objectius es van centrar en l’assumpció de la responsabilitat per part de l’agressor, l’anàlisi del concepte de masculinitat i l’aprenentatge d’habilitats de relació.

El programa d’Assistència i Rehabilitació per a Homes (ARHOM) de Barcelona va començar en 1999, a causa del desig de les dones adscrites al programa ISAD (Integració Social i Suport a les dones) de fer extensiu el tractament rebut a les seues parelles, amb l’objectiu de corregir les seues conductes i patrons de comunicació. Així mateix, d’entre tots els existents que són diversos distribuïts per les províncies espanyoles, destaca la implementació del Programa Context (Programa d’Investigació, Formació i Intervenció per a Homes Penats per Violència contra la Dona en la Província de València) en l’any 2006. La seua actuació se centra en el tractament psicosocial d’homes penats per violència de gènere per tal de facilitar el canvi de conductes i actituds cap a la dona.

D’entre tots els existents que són diversos distribuïts per les províncies espanyoles, destaca la implementació del Programa Context de la Comunitat Valenciana

En conclusió, els acadèmics destaquen que els programes d’intervenció amb maltractadors s’han convertit en els últims anys en un recurs molt utilitzat per a la prevenció de la violència de gènere i s’estan oferint dades prometedores de canvis significatius en algunes variables importants que tenen un notable efecte en la disminució de la reincidència. A més a més, s’està realitzant un gran esforç per garantir l'eficàcia d’aquests programes, delimitar que procediments d’intervenció són més adequats i dissenyar les accions més adequades.