University of Valencia logo Logo Master's Degree in General Health Psychology Logo del portal

Estils de vida saludables: motivació, necessitats i context social

Lorena González, Doctora en Psicologia de la Salut, membre de la Unitat d’Investigació de la Psicologia de l’Esport de la Universitat de València (UIPD) i actualment professora en la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Europea de València; va impartir el passat dimecres una conferència sobre els estils de vida saludables en la que va parlar sobre el benestar, el malestar i correlació amb la salut.

23 november 2016

Per estil de vida, s’entén una “forma general de vida, basada en la interacció entre les condicions de vida en un sentit ampli i els patrons individuals de conducta, determinats pels factors socioculturals i les característiques personals”, segons González. Aquest patró de comportaments relativament estables dels individus o grups guardarà una estreta relació amb la salut, en la mesura que el concepte que es tinga de salut farà que es considere un determinat estil de vida com saludable o no saludable.

Forma general de vida, basada en la interacció entre les condicions de vida en un sentit ampli i els patrons individuals de conducta

No obstant això, la salut té multitud de definicions, així mateix González va destacar durant la seua ponència que aquest concepte fa referencia al “nivell més alt possible de benestar físic, psicològic i social, i de capacitat funcional, que permet els factors socials en els quals viu immers l’individu i la col·lectivitat”. Per tant, la salut és multifuncional en la seua naturalesa, inclou diverses dimensions i comporta un continu en els extrems del qual se situaria el negatiu i el positiu -que s’entén com benestar-.

Algunes de les variables existents pel que fa a l’estil de vida, en relació amb la salut, són:

  • Bidimensional
  1. Health promoting behaviours (Pràctica regular d’activitat física, dieta adequada, ús del cinturó de seguretat)
  2. Problem behaviours (Tabac, alcohol, activitat sexual primerenca).

En aquest sentit, les experiències de benestar/malestar promouen que les persones vulguen protegir la seua salut o que s’involucren en conductes de risc. D’aquesta manera, el benestar consisteix en un estat físic i emocional positiu amb una alta capacitat per a gaudir, trobar reptes en la vida i posseir estratègies adequades per a enfrontar-se a les dificultats. Per això, aquest concepte pot comportar en l’individu:

  • La recerca del plaer en detriment del dolor. Satisfacció amb la vida (segons la visió Hedònica o benestar subjectiu).
  • La necessitat d’autorealització vinculada amb l’autoestima (segons la visió Eudaimònica o benestar psicològic).

D’altra banda, el malestar suposa un estat físic i mental negatiu que pot incloure experiències d’ansietat, depressió, o signes de malaltia física. Els seus indicadors serien l’afecte negatiu (estat emocional advers) i el Burmout (esgotament físic i emocional, sentiment d’ineficàcia i actitud despreocupada i cínica respecte a la participació en una activitat).

El malestar suposa un estat físic i mental negatiu que pot incloure experiències d’ansietat, depressió, o signes de malaltia física

Així mateix, els correlats que existeixen entre benestar i malestar dins de la teoria de l’autodeterminació són:

  • Motivació

És el perquè de la nostra conducta, reflectida en com es comporten les persones, en el que pensen i en com se senten respecte a algun aspecte.

  • Necessitats

Les necessitats psicològiques bàsiques són nutrients essencials per al creixement, la integritat i el benestar. A més a més són innates, universals i constants al llarg del desenvolupament evolutiu:

  1. Competència: experiència de poder actuar de forma eficaç amb l’ambient i de poder fer front a les demandes externes.
  2. Autonomia: experiència d’elecció i sentiment de ser l’iniciador de les mateixes accions.
  3. Relació: sentiment d’estar connectat amb altres i de ser comprés per ells.
  • Context social

Influeix en la forma en què els individus se senten, especialment els joves, que són l’àrea d’estudi de González. Per tant, quan es parla de context social es refereix, entre altres, al procés de socialització que és dona al llarg de tota la vida, pel qual l’individu adquireix actituds, creences, costums, valors, rols i expectatives d’una cultura o grup social. És la influència dels principals agents de socialització:

  1. Família: és la institució més important. Acompanya als fills, els ajuda econòmicament i actuen com a models.
  2. Escola: són mitjans importants per a promoure els hàbits de vida saldables mitjançant les activitats físiques, on l’alumne pot adquirir l’aprenentatge i el desenvolupament d’habilitats físiques.
  3. Amics: gran importància durant l’adolescència. Es produeix el desenvolupament de valors compartits i s’estableixen hàbits saludables o conductes de risc.
  4. Mitjans de comunicació: premsa, ràdio, televisió, etc.

Per tant, el context social de l’individu seguit del grau que tinga de motivació i de satisfacció amb les seues necessitats bàsiques psicològiques comportarà el seu benestar o malestar.

En conclusió, és important mantenir un estil de vida saludable en els joves. Les experiències de benestar en aquests es relacionen amb l’adopció de conductes de vida saludables.

És important mantenir un estil de vida saludable en els joves

En canvi, les experiències de malestar en els joves es relacionen amb el desenvolupament de conductes de risc. A més a més, en paraules de González, “el context social té una gran influència sobre el desenvolupament del benestar, malestar i conductes de salut”, ja que promou una motivació de qualitat i facilita la satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques.

 

This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy