Logo de la Universitat de València Logo Màster Universitari en Investigació i Desenvolupament en Biotecnologia i Biomedicina Logo del portal

La Universitat col·labora en la identificació d’una possible diana per a tractar la candidiasi

A través de la identificació d’una nova funció per a la proteïna Dom34, investigadors de la Universitat de València i la Heinrich-Heine Universität de Dusseldorf (Alemanya), han descobert una possible diana per al tractament de la candidiasi, una freqüent i preocupant patologia humana amb cada vegada més incidència en infeccions intrahospitalàries.

25 de de novembre de 2016

Investigadors de la Universitat de València i la Heinrich-Heine Universität de Düsseldorf (Alemanya) han descobert una possible diana per a tractar la candidiasi, a través d’una nova funció per a la proteïna Dom34. El seu estudi ha demostrat que aquesta proteïna, coneguda pel seu paper en el reciclat general de ribosomes per a la síntesi de proteïnes de la cèl·lula, és a més a més necessària a l’hora de sintetitzar els enzims per a la formació de glicoproteïnes en la paret cel·lular de Candida albicans. En la investigació s'ha comprovat que la proteïna Dom34 és capaç de reconéixer i unir-se als mRNA producte de l'expressió dels gens codificadors per enzims de glicosiliació de proteïnes. Amb la unió de la proteïna i aquests mRNA, es promou la traducció i amb això, la síntesi d'aquests enzims.Paula Alepuz, científica a cargo del proyecto
Amb aquest descobriment, publicat a la revista ‘PLOS Genetics’, s'obri la possibilitat d'explorar noves vies d’investigació i tractament per a la candidiasi, ja que, com apunta Paula Alepuz, responsable de la col·laboració espanyola en el projecte de la Universitat de València ‘Encara que la majoria de les infeccions per candidiasis són tractables, les complicacions poden ser graus o fatals en algunes poblacions: és el cas d'immunodeficiències, com la sida, o el trasplante d’òrgans, on els tractaments poden no funcionar amb normalitat. Hui no existeixen teràpies completament efectives”. 
L'aportació realitzada per part de la Universitat de València ha sigut a través de l'estudi quantitatiu de la traducció, és a dir, del procés pel qual la informació genètica transcrita en mRNA és utilitzada per a sintetitzar la proteïna. El grup d'investigació GFL (Genòmica Funcional de Levadura), del Departament de Bioquímica I Biologia Molecular de la Universitat de València, liderat per Paula Alepuz, i José Enrique Pérez Ortín (director del Máster en I+D en Biotecnologia i Biomedicina), fa anys (que ...) treballant en les metodologies per a determinar quantitativament les tasses de traducció de mRNA a escala genòmica (tots el de la cèl·lula) i a escala de Mrna específics, així com en altres metodologies òmiques que quantifiquen altres etapes del procediment d'expressió gènica.

 

 

Investigadores de la Universitat de València y la Heinrich-Heine Universität de Düsseldorf (Alemania) han descubierto una posible diana para tratar la candidiasis, a través de una nueva función para la proteína Dom34. Su estudio ha demostrado que esta proteína, conocida por su papel en el proceso de reciclado general de ribosomas para la síntesis de proteínas en la célula, es además necesaria a la hora de sintetizar enzimas para la formación de glicoproteínas en la pared celular de Candida albicans. En la investigación se ha comprobado que la proteína Dom34 es capaz de reconocer y unirse a los mRNA producto de la expresión de los genes codificadores para enzimas de glicosiliación de proteínas. Con la unión de la proteína y estos mRNA, se promueve la traducción y con ello, la síntesis de estas enzimasPaula Alepuz, científica a cargo del proyecto

Con este descubrimiento, publicado en la revista 'PLOS Genetics' , se abre la posibilidad de explorar nuevas vías de investigación y tratamientos frente la candidiasis ya que, como apunta Paula Alepuz, responsable de la colaboración española en el proyecto de la Universitat de València: “Aunque la mayoría de las infecciones por candidiasis son tratables, las complicaciones llegan a ser graves o fatales en ciertas poblaciones; es el caso de las inmunodeficiencias, como el SIDA, o el trasplante de órganos, donde los tratamientos pueden no funcionar con normalidad. Hoy por hoy, no existen terapias completamente efectivas”

La aportación realizada por parte de la Universitat de València ha sido a través del estudio cuantitativo de la traducción, es decir, del proceso por el cual la información genética trascrita en mRNA es utilizada para sintetizar la proteína. El grupo de investigación GFL (Genómica Funcional de Levadura), del Departamento de Bioquímica y Biología Molecular de la Universitat de València, liderado por Paula Alepuz y José Enrique Pérez Ortín (director del Máster en I+D de Biotecnología y Biomedicina) llevan años trabajando en las metodologías para determinar cuantitativamente las tasas de traducción de mRNA a escala genómica (todos los de la célula) y a escala de mRNA específicos así como en otras metodologías ómicas que cuantifican otras etapas del proceso de expresión génica.

 

 

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies