Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme en la Universitat de València, dirigeix el projecte CONCISE, coordinat per la institució acadèmica i dotat amb un finançament de quasi 1,2 milions d’euros. En ell s’analitza el paper de la comunicació sobre la percepció i les creences de la ciutadania de la Unió Europea respecte a la ciència. En la proposta participen nou entitats, entre universitats i empreses, així com l’Associació Espanyola de Comunicació Científica.

La planificació, la metodologia i els objectius del projecte CONCISE (Communication role on perception and beliefs of EU Citizens about Science) s’està definint entre els seus integrants en una trobada en la Casa de la Ciència de València que conclou aquest divendres, 14 de desembre.

La importància del projecte CONCISE radica en la cerca d’un estàndard d’indicadors per a millorar la comunicació científica. A través de cinc consultes públiques ciutadanes, celebrades en cinc ciutats europees (Lisboa, València, Vicenza, Lodz i Trvana), es registraran les opinions de les 100 persones voluntàries participants, es transcriuran i s’analitzaran amb un programari lingüístic de corpus per a identificar diferents marcadors. Aquests ajudaran el personal investigador de la comunicació científica, la classe política i científica, els periodistes especialistes en ciència i el públic en general, a comunicar-se de manera més directa i eficaç, i evitar així els discursos erronis que generen desconfiança i malentesos. Els resultats de CONCISE seran escalables i la seua metodologia es podrà aplicar a altres temes científics diferents i a països europeus per a promoure, tant qualitativament com quantitativament, la comunicació científica a tot Europa.

“Estic molt contenta amb el suport rebut tant per part de la nostra institució, la Universitat de València, com per part de les institucions de cadascun dels membres del consorci, així com de les meues col·laboradores properes de l’equip de ScienceFlows, Isabel Mendoza, Empar Vengut i Lorena Cano, perquè sense el treball en equip (col·laboratiu i de coordinació), aquest projecte mai hauria tirat endavant”, ha destacat Carolina Moreno.

CONCISE, amb una durada prevista de dos anys, té com a objectiu debatre i investigar a escala europea el paper de la comunicació de la ciència en la societat tenint en compte els mitjans de comunicació, responsables polítics, personal científic, divulgadors o entitats socials. Per a açò, s’analitza a través de quins mecanismes (mitjans, xarxes socials, experiències vitals, creences, ideologies, el sistema educatiu…) la ciutadania de la UE adquireix els seus coneixements científics i com aquests influeixen en les creences, percepcions i opinions.

En l’estudi s’entrevistarà persones dels cinc països participants en el projecte (Portugal, Itàlia, Eslovàquia, Polònia i Espanya), a través de grups de discussió, sobre quatre temes concrets de rellevant actualitat: les vacunes, l’ús de medicines complementàries i alternatives, el canvi climàtic i els organismes genèticament modificats. Els indicadors derivats d’aquests resultats seran publicats en accés obert. CONCISE ha sigut avaluat positivament per la Comissió Europea i se li ha proposat un finançament d’1.198.337,50 euros. El projecte ha sigut presentat com a Acció de Recerca i Innovació (Research and innovation actions-RIA) del programa europeu Horitzó 2020.

Formen part de CONCISE les universitats de València, Pompeu Fabra, Trnava (Eslovàquia), l’Institut de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa (Portugal) i Lodz (Polònia). També hi participen l’Observa Science in Society (Itàlia), l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i les empreses FyG Consultores (Espanya) i Danmar Computers (Polònia).

Estudiantat universitari de la UE

A més, Carolina Moreno també ha rebut finançament de la comissió europea per al projecte PERSIST_EU, dirigit a propostes que milloren l’educació superior ERASMUS de la Unió Europea. PERSIST_EU té per objectiu quantificar i mesurar el valor de la formació i de l’educació dels estudiants universitaris a l’hora de prendre decisions personals relacionades amb ciència, tecnologia, salut i medi ambient.

Amb una dotació de 236.255 euros, PERSIST_EU desenvoluparà una eina TIC per a avaluar com les opinions de l’estudiantat sobre les vacunes, medicines complementàries i alternatives (CAM en les seues sigles en anglès), el canvi climàtic i sobre els organismes genèticament modificats (transgènics), podrien modificar-se després de sotmetre’s a uns mòduls formatius sobre el mètode científic i l’ús de les dades epidemiològiques. El projecte també persegueix analitzar les diferències regionals, de gènere i culturals de l’alumnat universitari en relació a aquests temes, a través de diverses activitats.

Per a aquest fet, els socis del projecte seleccionaran 100 estudiants universitaris voluntaris en cadascun dels cinc països participants (Espanya, Portugal, Eslovàquia, Itàlia i Alemanya). Els criteris seran que el 51% siguen dones i el 49%, homes; amb un 5% de població procedent de fora de la Unió Europea, i estudiantat amb discapacitat (14%).

Formen part de PERSIST_EU les universitats de València, Trnava (Eslovàquia), l’Institut de Ciências Sociais da Universidade de Lisboa (Portugal) i KIT (Alemanya). També hi participen l’Observa Science in Society (Itàlia), i les empreses FyG Consultores (Espanya) i Danmar Computers (Polònia).

Carolina Moreno

Carolina Moreno Castro és catedràtica del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València i investigadora principal de ScienceFlows (www.scienceflows.com), grup de recerca format per un equip de treball multidisciplinari, provinent de les àrees de Ciències de la Salut, Enginyeria, Ciències de l’Educació i Ciències Socials. L’equip participa en activitats formatives, seminaris, trobades, jornades, programes de postgrau i de doctorats de diferents universitats espanyoles, en àrees de treball al voltant de la representació de la ciència, salut, tecnologia i el medi ambient a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Així mateix, treballa en equips internacionals per a millorar i avançar en la construcció d’indicadors que permeten valorar la cultura científica contemporània de la ciutadania.