22 de de juny de 2016

L’alleugeriment del sofriment és l’objectiu principal i bàsic dels cuidats pal·liatius. El tractament de símptomes físics, emocionals, espirituals i socials tenen com a finalitat garantir que mitigue el dolor del pacient. D’ací la importància de preservar la dignitat com a pilar inqüestionable.

En aquest sentit, “el creixent interés que la qualitat de vida ha anat adquirint en l’àrea dels cuidats pal·liatius suposa un creixement de l’estudi de la dignitat”, tal com asseguren David Rudilla, Pilar Barreto i Amparo Oliver en el seu estudi: “Teoria i Pràctica de la Dignitat en cuidats pal·liatius. Una revisió”, publicat en la revista Psicooncología en l'any 2014.

"El creixent interés que la qualitat de vida ha anat adquirint en l’àrea dels cuidats pal·liatius suposa un creixement de l’estudi de la dignitat"

Majoritàriament, els treballs d’investigació en aquest camp se centren en la qualitat de vida i el control de símptomes, entenent-se la preocupació per aquests dos aspectes com la preservació de la dignitat. De fet, “en cuidats pal·liatius (CP) es parla de mort digna com un dret humà fonamental”, asseguren els professionals.

Durant l'anàlisi exposen quin és l’origen del concepte de Dignitat en la història, des de Ciceró fins Kant, passant per l’Edat Mitjana o El Renaixement. Per a Kant, la noció de dignitat comportava l’obligació del fet que els éssers humans reben un tracte respectuós.

A partir de Kant es nomena a altres filòsofs polítics que també feren ús del concepte com Edmund Burke o Thomas Hobbes. És en aquest moment quan el vocable deixa d'entendres com un concepte exclusivament religiós o filosòfic i comença a considerar-se com un concepte amb diversos significats i implicacions sociopolítiques.

Els autors de l’article consideren que la dignitat pot explicar-se amb dos significats: 

1. Dignitat humana: valor inherent i inalienable que pertany a tot ésser humà pel sols fet de ser humà.
2. Dignitat social: conseqüència del reconeixement de la dignitat humana. S’experimenta mitjançant la interacció en escenaris socials.

Pel que fa als Cuidats Pal·liatius, la dignitat s’explica atribuint per una banda, el dret a morir amb capacitat, i en la mesura del possible escollint el mètode, moment i lloc; així com, per altra banda, el recurs als cuidats pal·liatius amb el fi d'aconseguir una mort natural, sense sofriment.

Per tant, aquest concepte es converteix en l’epicentre dels professionals en cuidats pal·liatius, sent l’objectiu únic de les intervencions que es realitzen. No obstant això, encara que existeix alguna regulació al respecte, mitjançant una legislació que s’especifica als plans de salut del nostre país; diverses revisions d’aquesta hi han conclòs que: existeix un buit entre investigació i pràctica en CP.

La dignitat es converteix en l’epicentre dels professionals en cuidats pal·liatius, sent l’objectiu únic de les intervencions que es realitzen

A més, els autors subratllen, en aquest apartat, que després d’un estudi realitzat a Holanda sobre l'eutanàsia al final de la vida, que es va dur a terme amb 405 metges, que atengueren 7.000 defuncions; les conclusions foren que la principal raó perquè el pacient desitja-se morir era “la pèrdua de dignitat”.

No obstant d’això, encara no es pot afirmar que en Cuidats Pal·liatius l’objectiu de la dignitat estiga operativitzat. Però, açò no vol dir que el progrés tècnic i mèdic no haja suposat una gran millora de les condicions de vida de les persones. Segons, Raudilla, Barreto i Oliver autors de l’anàlisi; el Mètode sobre la Dignitat desenvolupat pel Dr. Chochinov ha sigut l’intent més ambiciós d’entendre la dignitat en Cuidats Pal·liatius.

Encara no es pot afirmar que en Cuidats Pal·liatius l’objectiu de la dignitat estiga operativitzat

Chochinov arriba a afirmar que, a pesar que es presumeix d’uns cuidats que preserven la dignitat al final de la vida, pocs són els centres mèdics que els especifiquen com a objectiu.

En definitiva, pese a què les autoritats polítiques i sanitàries hi han posat en marxa plans estratègics en Espanya que asseguren uns Cuidats Pal·liatius de qualitat, pot ser que aquests no s’ajusten al que realment es requerisca, ja que és complex conjugar aspectes com la religió i el dret.

Pese a què les autoritats polítiques i sanitàries hi han posat en marxa plans estratègics en Espanya que asseguren uns Cuidats Pal·liatius de qualitat, pot ser que aquests no s’ajusten al que realment es requerisca

Resulta de gran importància tindre en compte la necessitat de dignitat en els pacients, en els seus familiars i els professionals que els atenen. És a dir, “en funció del que entenen per dignitat els pacients pal·liatius, els familiars i els professionals, assegurar que es cobreixen aquestes necessitats”, així ho destaquen els autors de l’anàlisi.