29 de de juny de 2016

Un bon envelliment implica factors conductuals, físics, biològics i socials, que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar intervencions per a prevenir tant la deterioració física com la cognitiva durant la vellesa. De fet, els canvis patològics de l’Alzheimer poden ser detectats inclús 20 anys abans que ho fessen els estudis clínics, per això és crucial la prevenció com a estratègia clau per reduir la demència en la societat. Així ho asseguren aquestes professionals de la psicologia en el seu article: “La salut del cervell com a concepte clau en el desenvolupament d’estratègies per a endarrerir l’envelliment relacionat amb la disminució cognitiva i l’Alzheimer”, publicat en el Journal of Parkinson’s disease & Alzheimer’s disease en desembre de l’any 2015.

Els canvis patològics de l’Alzheimer poden ser detectats inclús 20 anys abans que ho fessen els estudis clínics, per això és crucial la prevenció com a estratègia clau per reduir la demència en la societat

L’increment de les malalties neurodegeneratives comporta, en més d’una ocasió, conseqüències econòmiques, socials i culturals, així com un impacte negatiu en la salut pública. No obstant això, també representa un repte per als científics a l’hora de buscar noves estratègies que endarrereixen aquest tipus de malalties.

Les autores parlen de la possibilitat de desenvolupar aquestes noves estratègies basant-se en la perspectiva del cicle de vida, segons els últims avanços en el diagnòstic del Middle Cognitive Impairment (MCI) -Deterioració Cognitiva Mitjana-, ja que l’objectiu final és mantenir la nostra salut física i cognitiva, al mateix temps que aconseguim una millor salut mental i l’augment del benestar social.

Les autores parlen de la possibilitat de desenvolupar aquestes noves estratègies basant-se en la perspectiva del cicle de vida

Redolat i Mesa-Gresa busquen posar en relleu els enfocaments més efectius per a prevenir el deteriorament cognitiu i l’Alzheimer, com és el cas de “La Salut del Cervell”. Però, què volen dir amb “La Salut del Cervell”? Encara que la definició d’aquest concepte diferisca entre els estudis que l’aborden, les autores del treball expliquen que es tracta d’un objectiu basat en l’aplicació de diverses estratègies preventives, que últimament adquireixen rellevància en les investigacions sobre envelliment cerebral saludable.

Així mateix, diversos estudis recents suggereixen que alguns factors de risc per a la malaltia d'Alzheimer són modificables -obesitat, hipertensió, o baixa activitat física-. En aquest sentit, en cas de millorar-se aquests factors podríem parlar d’un lleuger endarreriment en l’edat d’aparició de trastorns neurodegeneratius, això suposaria un impacte significatiu en la salut pública. Al mateix temps, tal com expliquen les autores, un millor coneixement de l’envelliment cognitiu i del cervell també podria ajudar a comprendre més a fons el desenvolupament de l’Alzheimer. Per tant, té vital importància promoure la neuroplasticitat mitjançant l’entrenament cognitiu i físic.

Un millor coneixement de l’envelliment cognitiu i del cervell també podria ajudar a comprendre més a fons el desenvolupament de l’Alzheimer

Intervencions

En els últims anys s’han proposat diferents intervencions amb l’objectiu d’obtenir un envelliment saludable. Una de les estratègies desenvolupades és l’entrenament cognitiu, incloent-hi l’entrenament computaritzat i els videojocs. Aquest pot tenir efectes positius a llarg termini, ja que permet treballar la memòria i el rendiment cognitiu. Tot així, encara són necessaris més estudis que determinen la transferència d’aquests guanys a la vida diària.

La “Psyco” educació s’ha proposat com un component que millora l’estat d’ànim, les funcions del somni i el rendiment cognitiu. Així mateix, l’entrenament musical millora la fluïdesa fonològica i la memòria, per la qual cosa s’ha plantejat com un model per a l’avaluació de la plasticitat del cervell al llarg de la vida. I l’activitat física afavoreix la neurogènesi en diferents àrees del cervell incloent-hi l'hipocamp. Diverses investigacions associen l’augment del Factor Neurotròfic Derivat del Cervell (FNDC), proteïnes que afavoreixen la supervivència de les neurones, l’exercici físic o canvis en la nutrició; mentre que la seua disminució s’associa a l’estrés.

L’activitat física afavoreix la neurogènesi en diferents àrees del cervell, incloent-hi l'hipocamp

Altres aspectes a tenir en comptes estan relacionats amb l’entorn ambiental i els diferents estils de vida, canvis en aquests aspectes poden modular la neurogènesi adulta. El compromís social, el bilingüisme o l’educació poden tenir un paper clau en l’envelliment saludable del cervell, encara que es necessiten més evidències. Així mateix, la dieta també és rellevant a l’hora de prevenir l’Alzheimer, en aquest apartat destaquen la mediterrània com a patró que pot ajudar a augmentar la funció cognitiva.

Els diferents factors d’estil de vida, abans mencionats, pareixen tindre un gran potencial per a la prevenció d’aquesta malaltia. Per tant, “una comprensió adequada dels mecanismes subjacents als efectes neurobiològics d’aquests és clau per al disseny de millors intervencions”, subratllen Redolat i Mesa-Gresa al seu estudi.