Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Psicòlegs

Counselling: el camí per aconseguir una comunicació més humana entre sanitari i pacient

médica hospital

Es tracta d’una pràctica empresa per a fer el menor dany possible als malalts durant els cuidats mitjançant una adequada coordinació entre coneixements, habilitats i actituds, per part del sanitari, amb la premissa bàsica de considerar el sofriment del pacient com un tema essencialment personal i depenent de les seues particularitats.

12 de de juliol de 2016

És important tenir en compte aspectes com el respecte cap a la individualitat, la sensibilitat enfront del sofriment i el compromís amb el desenvolupament d’una vida humana digna, ja que aquests configuren el marc d’acció que permet la promoció de la salut en sentit ampli i redueix la percepció per part del malalt d’una possible manipulació en la seua relació amb el sanitari. Així ho explica Pilar Barreto, acadèmica de la Universitat de València, J. Luís Díaz, treballador de l’Hospital Clínic Universitari de València, i Gloria Saavedra de l’Hospital de la Magdalena en Castelló; al seu treball “Apropament al sofriment mitjançant el counselling”, publicat en 2010.

Per això, és fonamental desenvolupar actituds bàsiques com l’empatia, la veritat i l’acceptació incondicional. Açò s’explica per la relació que hi ha entre metge i pacient, ja que aquesta està lligada a situacions en les quals l’expert ha d’informar d’una possible malaltia greu i de les alternatives i processos que ha de seguir el malalt. Moments tensos que es vinculen a nivells elevats d’estrés, ansietat, incertesa i sofriment per a l'atés. Per tant, l’empatia permetria al sanitari millorar la seua habilitat de comprensió respecte a la situació vital de la persona a la qual acompanya durant el procés de la seua malaltia.

És fonamental desenvolupar actituds bàsiques com l’empatia, la veritat i l’acceptació incondicional

Al mateix temps, la veracitat és bàsicament la capacitat d’expressar amb sinceritat que es sent solidaritat amb el sofriment de l’altre i que de veritat s’està disposat a ajudar. No obstant això, açò pot comportar problemes per al sanitari, ja que un compromís consolidat respecte al dolor genera, usualment, malestar personal, tal com asseguren els autors. Encara que també genera un sentiment de satisfacció respecte al treball fet. Més enllà de la mera aplicació de tècniques i coneixements, la implicació amb el pacient és total.

Un compromís consolidat respecte al dolor genera, usualment, malestar personal, tal com asseguren els autors

Per la seua part, “l’acceptació incondicional suposa acceptar, sense juís de valor, la biografia de l’altra persona, el seu estil de vida i comportament”, subratllen els acadèmics. Tot açò facilita la construcció d’una relació de confiança significativa entre metge i pacient, cosa que millora la promoció futura del benestar de l’altra persona.

Tot açò facilita la construcció d’una relació de confiança significativa entre metge i pacient

Destaquen, d’aquesta forma, una sèrie d’habilitats en les quals en sustenta el counselling:

  • Comunicació assertiva: permet una relació deliberativa, encara que està poc desenvolupada en situacions en les quals la persona es troba al límit, com l’afrontament de la mateixa mort.
  • Habilitats personals d’autoregulació: control emocional, facilita professionalitzar la relació.
  • Habilitats per la solució de problemes: facilitats a l'hora de prendre decisions.
  • Suport emocional: motivar el canvi, sense donar consells que puguen xocar amb l’estat d’ànim del pacient. Identificar que sap el pacient abans d’informar i ajudar a aclarir aquesta informació.

Així, a pesar de les roïnes notícies els pacients podran valorar positivament la forma en què les han rebut, cosa que per a ells és de vital importància. Els últims aspectes mencionats: el suport emocional i la informació d'acord amb les necessitats del pacient són els elements indispensables a tindre en comptes, donat que "els beneficis percebuts pel pacient en relació amb el tractament es troben en la capacitat per part del metge de fomentar l’esperança", destaquen els autors.

El suport emocional i la informació d'acord amb les necessitats del pacient són els elements indispensables a tindre en comptes

No obstant això, la realitat normativa i jurídica relacionada amb aquest àmbit dificulta la comunicació amb el malalt. D’aquesta manera, han aparegut els comités d’ètica, els consentiments informats, testaments vitals, etc.; el coneixement dels quals és obligatori per als professionals, donat que “permet el seguiment dels interessos dels pacients i del respecte per la seua autonomia”, asseguren els acadèmics.

Així mateix, resulta evident que tot l’anterior no es pot posar en pràctica sense una base sòlida de coneixements sobre els problemes específics que s’atenen i que són inherents a la mateixa professió del personal sanitari. És un fet que la provisió d’informació no és una tasca fàcil per als professionals, ja que cada pacient és un món i requereix una determinada atenció. Encara i així, hi ha un element comú i és que tots i cada un d’ells requereixen suport emocional. En aquest sentit, la millor opció a seguir és el counselling, el qual exigeix certa ètica per part del sanitari, segons expliquen els autors.

 

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies