Logo de la Universitat de València Logo Màster en Psicologia General Sanitària Logo del portal

Tractament psicològic per a suportar el “dol”

Chica llorando

De sobra és coneguda l'horrible catàstrofe ocorreguda el passat 24 d’agost en Amatrice -centre d’Itàlia- on més de 250 persones van perdre la vida a causa d’un terratrémol de magnitud 6 i diversos sismes que es van succeir posteriorment. Els esdeveniments s’han viscut aquestes últimes setmanes, fonamentalment a través dels mitjans de comunicació, amb gran estupor donat que fins a dates recents les forces de rescat seguien trobant-se cossos. Davant el succés, les famílies de les víctimes han d’enfrontar-se ara a un dur procés emocional; per això, volem destacar la importància que tenen els psicòlegs en aquests moments tan difícils i quin n’és el seu paper.

12 de de setembre de 2016

Segons M.P. Barreto, docent en la Universitat de València; i M.C. Soler, psicòloga clínica; la reacció psicològica davant la mort es coneix com un procés de “dol” –encara que també es nomena “pena” o “aflicció”- i fa referencia al dolor emocional que experimentem després de la pèrdua d'alguna cosa o alguna persona significativa en les nostres vides. Aquest sol ser-ne un procés entés com a normal, de duració limitada i que sol evolucionar favorablement en el temps, fins que la persona aconsegueix superar-ho; però no sempre és així.

La reacció psicològica davant la mort es coneix com un procés de “dol”

Les autores de l’estudi: "Suport psicològic en el patiment causar per les pèrdues: el dol", asseguren que no es tracta d’una alteració psicològica i que en el millor dels casos suposa un major grau de maduresa i creixement personal. Tots sentim dolor quan algú a qui volem mor, però en alguns casos eixe dolor pot convertir-se en trastorns psíquics. No hi ha un temps estimat –entre un i dos anys- per al “dol”, ja que depenen de diversos factors, però el que sí que se sap és que la transició es produeix quan el dolor intens dóna pas al record afectiu.

Perquè efectivament aquesta transició siga positiva la figura del psicòleg és crucial a l’hora d’acompanyar als afectats i poder determinar, per tant, si aquests pateixen algun tipus de complicació durant el “dol” que puga desencadenar altres problemes majors. Per a això, el professional requereix uns coneixements que li permeten establir quins poden ser eixos factors (situacionals, personals o interpersonals). Ja que, depenent d’aquests l'estratègia mèdica hi serà diferent. No obstant això, igual d'important que conéixer els factors de risc ho és detectar aquells que puguen protegir als dolents.

Ambdues subratllen que “la intervenció clínica eficaç sempre ha considerat al mateix nival de rellevància el rescat i la promoció dels recursos de les persones i l’atenció als dèficits que aquesta poguera presentar”.

"La intervenció clínica eficaç sempre ha considerat al mateix nival de rellevància el rescat i la promoció dels recursos de les persones i l’atenció als dèficits que aquesta poguera presentar"

Estratègies d’afrontament

Existeixen dos tipus: la dirigida al problema i la centrada en l’emoció. Així mateix, destaquen els models intrapersonals, interpersonals i integradors. Quant al primer, les autores parlen de la teoria de Worden; mentre que per al segon model expliquen el constructivisme de Neimeyer, qui planteja la necessitat de reconstruir la visió del món a partir de l’absència del mort, i per últim el tercer està representat per Bonanno i Stroebe, els quals emfatitzen la importància dels vincles afectius.

Però, ningú d’aquests models ha desencadenat en estudis que indiquen de forma clara el paper d’aquest tipus d’estratègies a l’hora d’afrontar el “dol”. Encara que, en les escasses troballes de Benight, Flores i Tashiro s’observa que “afrontar amb eficàcia el dol predeia de manera significativa el benestar psicològic, el benestar espiritual i la percepció de la salut”, expliquen Soler i Barreto.

Ningú d’aquests models ha desencadenat en estudis que indiquen de forma clara el paper d’aquest tipus d’estratègies a l’hora d’afrontar el “dol”

Altre aspecte serien els protectors extrets a partir dels mateixos factors de risc: el suport familiar, l’ocupació laboral o la bonança econòmica. Però no sempre un factor de risc suposarà un protector, és necessari; segons opinen les autores, valorar empíricament el seu paper. Com podem observar, la intervenció en persones que pateixen una pèrdua és molt amplia, ja que acull tot el procés de “dol”. Però és necessari, segons opinen, aclarir el caràcter professional d’aquesta. És important que el sanitari no acabe convertit en el substitut del mort, així com evitar consols fàcils i frases fetes.

És important que el sanitari no acabe convertit en el substitut del mort, així com evitar consols fàcils i frases fetes

És necessari tindre i deixar clar que l’objectiu de la intervenció no és “oblidar” al familiar mort, sinó “trobar-li” un lloc en l’espai psicològic que permeta l’entrada del present i els reptes de la vida. Per altra part, l’atenció al dol hi ha de trobar l’equilibri entre estimular l’avanç i respectar el ritme personal del dolent”, sentencien Soler i Barreto. En aquest sentit, el marc de treball reconegut ha de ser el Counselling. Però, s'ha de destacar que aquest tractament sols és positiu per al que ho necessita, i no tots responen igual, ja que alguns poden quedar-se encerrats en la seua patologia.