Amb l’objectiu d’analitzar els aspectes importants a considerar en la intervenció grupal que es realitza en els programes psico-educatius dirigits a aquells homes que han sigut condemnats per un delicte de violència de gènere; Marisol Lila (professora del Màster en Psicologia General Sanitària que ofereix la Universitat de València i coordinadora de l'assignatura “d’Actualitzacions i avanços en les aproximacions biopsicosocials a la salut i malaltia” de segon curs); Santiago Boira (Universitat de Zaragoza, España) i Pablo Carbajosa (Institucions penitenciaries, SGPMA d’Almeria, Espanya) realitzen un estudi titulat: “Principals Reptes en el Tractament Grupal dels Homes Condemnats per un Delicte de Violència de Gènere” publicat en 2014.
1 de de desembre de 2016
D’aquesta forma, en primer lloc repassen temes relacionats amb la violència de gènere que impliquen importants conseqüències per al plantejament i implementació dels programes de tractament dirigits a aquests homes. En segon lloc, identifiquen les circumstàncies i dificultats relacionades amb el context del tractament, el penat i el terapeuta. Finalment, identifiquen alguns reptes que cal afrontar per part del terapeuta.
Aconseguir l’erradicació de la violència dintre de la parella segueix sent un problema greu i un repte que implica al conjunt de la societat. “En aquest sentit, l'OMS –en l’informe realitzat en 2013- senyala que es tracta d’un problema de proporcions pandèmiques”, destaquen els autors, Les estratègies d’actuació s’han centrat a visibilitzar el problema, millorar els mitjans per a l’atenció de les víctimes i unes actuacions amb homes penats més dures.
Aconseguir l’erradicació de la violència dintre de la parella segueix sent un problema greu i un repte que implica al conjunt de la societat
Els models que han tractat d’explicar la violència en la parella són:
- Aquells que actúen en la causa de la violència en varibales intrapersonals.
- Els que es centren en variables interpersonals
- Els que coloquen la causa de la violència fundamental en variables de caràcter sociocultural.
- Els que analitzen la violència com una interrelació en els tres anteriors (model ecològic).
Respecte a la seua definició, “aquest tipus de violència pot entendres com un intent sistemàtic per part de l'agressor d’aconseguir i mantenir el control de la relació utilitzant un comportament violent”, expliquen les autores. Habitualment, la fi última d’aquestes actituds no sol ser el dany en si, sinó el control; tant en el cas de l’agressió física o sexual. “D’aquesta manera, la percepció que l’agressor té del seu comportament es caracteritza per l’absència de consciència de problema, fet que incideix en una comprensió distorsionada de la situació i en una deficient capacitat empàtica per a posar-se en el lloc de la dona”, asseguren els autors.
Aquest tipus de violència pot entendres com un intent sistemàtic per part de l'agressor d’aconseguir i mantenir el control de la relació
Diferents estudis i investigacions destaquen la cada vegada més primerenca edat en la qual apareixen actituds sexistes sobre la forma d’entendre l’amor o el paper de l'home i la dona dintre d’una relació. Quant als tractaments i revisions que hi han avaluat els programes han mostrat resultats discrets. Per tant, el debat sobre si aquests tenen èxit o no continua i s’ha controvertit; ja que existeixen aspectes que podrien millorar la seua eficàcia. “La millora de la seguretat de la víctima, la prevenció dels possibles danys futurs, l’augment de la consciència sobre el dany exèrcit i el canvi del sistema de creences es converteixen en elements crítics d’intervenció”, subratllen.
Diferents estudis i investigacions destaquen la cada vegada més primerenca edat en la qual apareixen actituds sexistes sobre la forma d’entendre l’amor o el paper de l'home i la dona dintre d’una relació
En Espanya, aquest tipus de programes amb penats s’apliquen baix certes condicions:
- Mitjançant la participació voluntària de l’home.
- Com a conseqüència d'una mesura judicial que substitueix o suspén una pena privativa de llibertat.
- Una vegada que l'home es troba en presó.
No obstant això, la intervenció a causa de programes per mandat judicial planteja problemes a causa de la dificultat perquè els homes assumeixen el seu comportament. Per això, és necessària una visió ecològica que contemple les relacions d'influència entre context, terapeuta, programa i penats. Donada aquesta situació, a l’hora de proposar programes efectius és necessari tindre en compte el context d'aquests homes que arriben al tractament. La major part d’ells ho fan per obligatorietat.
A l’hora de proposar programes efectius és necessari tindre en compte el context d'aquests homes que arriben al tractament
Així mateix, també és necessari tindre en compte el context institucional on s’implementen els programes. Ja que tot això se suma la problemàtica dels mateixos agressors que també suposen un repte per al psicòleg a l’hora de desenvolupar la dinàmica de treball amb el grup. Els principals elements a tractar seran:
- Motivació.
- Consciència del personal.
- Actituds cap a la teràpia i el terapeuta.
Com a conclusió destaquen que “el futur d’aquest tipus de programes depén de trobar un equilibri en atendre als factors de risc –demanda institucional i social- sense perdre de vista el benestar del penat –demanda terapèutica-. Atendre aquests dos factors de manera conjunta i efectiva és el repte més gran d’aquest tipus de programes i, per això, cal complir els objectius i continguts del programa, primant en tot moment la seguretat de la víctima".
