Logo de la Universitat de València Logo Màster en Psicologia General Sanitària Logo del portal

Neurocirugia de mapatge cerebral amb pacient despert: aportacions des de la neuropsicologia

El divendres 24 de febrer a les 12:00 en el Saló d'Actes de la Facultat de Psicologia de la UV, el nueropsicòleg Raul Espert impartirà una conferència en la qual explicarà el paper que juga la disciplina de la neuropsicologia en la tècnica de mapatge cerebral intraoperatori, utlizada per diagnosticar tumors cerebrals.

22 de de febrer de 2017

Cada any es diagnostiquen a Espanya al voltant de 3.000 nous casos de tumors cerebrals primaris i 14.000 nous casos de pacients amb metàstasi cerebral. Encara que la exéresis completa d'aquestes lesions suposa un factor pronòstic favorable per incrementar les supervivència del pacient, freqüentment és difícil d'aconseguir per la dificultat que suposa conèixer si el tumor afecta a àrees en les quals assenten importants funcions neuropsicológicas com el llenguatge, el moviment, la visió, les emocions, etc.

Per solucionar aquesta dificultat s'han desenvolupat tècniques com el mapatge cerebral intraoperatorio amb el pacient despert, amb l'objecte d'aconseguir resecciones més àmplies i amb menys complicacions dels tumors cerebrals.

D'aquesta tècnica ens parlarà el neuropsicòleg i professor Titular del Departament de Psicobiologia de la Universitat de València Raul Espert, qui impartirà una conferència per a l'alumnat del Màster en Psicologia General Sanitària al saló d'actes de la Facultat de Psicologia divendres 24 de febrer des de les 12 del matí.

El mapatge cerebral es realitza mitjançant l'ús d'un estimulador bipolar sobre el cervell del pacient despert. Se sol·licita al pacient la realització de diferents tasques de llenguatge, moviment, camps visuals, expressió d'emocions etc. (dissenyat ad hoc i implementat per a cada pacient per neuropsicólogos) i es comprova la resposta durant l'estimulació tant en escorça com subcorticalmente. Si s'observa una alteració en el llenguatge, el moviment o qualsevol que siga la funció testada, se senyalitza realitzant d'aquesta forma un mapa cerebral personalitzat d'àrees amb funcions a preservar. Aquest límit funcional del tumor es compara amb el límit anatòmic del tumor obtingut mitjançant ecografia i neuronavegació intraoperatòries. Aquesta informació funcional contribueix a un major coneixement del procés de funcionament de les funcions cerebrals superiors i pot permetre la realització de exéresis quirúrgiques més àmplies amb menor grau d'alteracions neurològiques postcirugía.

 

El mapatge cerebral es realitza mitjançant l'ús d'un estimulador bipolar sobre el cervell del pacient despert

 

Les classificacions funcionals clàssiques de les àrees cerebrals basades en estudis post-mortem (relacionats amb troballes clíniques), es fonamenten en la creença que determinades funcions estan invariablement lligades a determinades estructures. Aquests estudis s'han demostrat poc fiables per la gran variabilitat interpersonal en la ubicació de les funcions. Aquest fet ha obligat a la realització de tècniques d'estimulació cerebral com el mapatge cerebral intraoperatori que localitzen les àrees funcionals de cada pacient de forma precisa.

Atès que moltes d'estes funcions no poden localitzar-se de forma fiable abans de la intervenció fins i tot mitjançant procediments com la RM funcional o el DTI (Tractografía), el seu desconeixement pot afectar en dos sentits:

 

 


1) Reducció del grau de exéresis tumoral si durant la intervenció s'opta per detenir la resección per temor a danyar àrees que se sospita poden ser eloqüents, quan en realitat i d'haver-se conegut el mapa funcional cerebral del pacient la exéresis podria haver-se completat o incrementat

2) Increment de la morbiditat postquirúrgica per lesió durant la exéresis tumoral d'àrees que es creuen no eloqüents. Això porta amb si l'aparició de dèficits neurològics i cognitius tals com a alteracions del llenguatge, mobilitat, camp visual, problemes de memòria, etc. que disminueixen considerablement la qualitat de vida del pacient.


El nostre ponent, el prestigiós Raul Espert, és investigador en diversos projectes finançats de l'àmbit de la Psicobiología i Neuropsicologia clínica i experimental. Espert, Doctor en Psicologia, es va llicenciar en aquests estudis en 1987 i, a més, és neuropsicólogo clínic en el Servei de Neurologia de l'Hospital Clínic Universitari de València, on exerceix des de 1999.

També ha format part de l'equip d'altres tres hospitals de la capital valenciana al llarg de la seua trajectòria: l'Hospital Universitari Dr. Peset (des de 1993 a 1999), l'Hospital Arnau de Vilanova (des de 1999 fins a 2007) i a l'Hospital Universitari La Fe de València (Servei de Neurocirugia) des de març de 2015. Amb tot, Espert suma 24 anys d'experiència en neuropsicologia en quatre hospitals públics, havent atès a més de 14.000 pacients amb tot tipus de dany cerebral.

L'any passat li va ser concedit el Premi Neuropsicòleg 2016 del Consorci de Neuropsicologia Clínica i és autor de més de 70 publicacions nacionals i internacionals entre les quals s'inclouen llibres, capítols de llibres, traduccions i articles científics nacionals i internacionals.

Etiquetes