L’aplicació de la regulació de la Psicologia Sanitària ha suscitat alguns interrogants. Ací tractem de respondre a alguns d’aquests interrogants amb la intenció d’aclarir els possibles dubtes existents respecte al tema.

1.) Per què hi ha confusió amb la figura del Psicòleg General Sanitari? Diferències entre un Psicòleg General Sanitari i un especialista en Psicologia Clínica.

Des de l’aprovació de la Llei General de Salut Pública (33/2011), coexisteixen dues figures de psicòlegs professionals amb competències en l’àmbit sanitari. El Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica, format mitjançant el sistema de Psicòleg Intern Resident (PIR), i la de Psicòleg General Sanitari, format mitjançant el Màster en Psicologia General Sanitària (PGS).

Açò genera certa confusió, derivada principalment dels diferents àmbits laborals on poden exercir la seua activitat els futurs professionals. Mentre que les competències de l’especialista estan recollides en la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) i en l’Ordre SAS 1620/2009 en les que es defineix el programa de formació de l’especialista en Psicologia Clínica, per a les del PGS, les competències estan reflectides en la Llei General de Salut Pública. Així, els Psicòlegs clínics faran diagnòstic i tractament de trastorns mentals, mentre que els Psicòlegs Generals Sanitaris faran avaluació, prevenció i tractament d’aspectes que influeixen en l’aspecte general de la salut (inclosa la mental), sempre que aquestes activitats no requerisquen una atenció per part d’altres professionals sanitaris.

Els Psicòlegs Generals Sanitaris faran avaluació, prevenció i tractament d’aspectes que influeixen en l’aspecte general de la salut

Per a accedir a ambdues formacions és necessari ser llicenciat o graduat en Psicologia, però per a accedir al Màster, a més cal haver cursat 90 crèdits sanitaris. El màster té una duració de dos anys, i el tipus de formació és universitària, mentre que el PIR té una duració de 4 anys i el seu tipus de formació és hospitalària i extrahospitalària en el circuit públic de salut mental.

Per a accedir a ambdues formacions és necessari ser llicenciat o graduat en Psicologia, però per a accedir al Màster, a més cal haver cursat 90 crèdits sanitaris

Per a accedir a Psicòleg General Sanitari cal realitzar el Màster en Psicologia General Sanitària, mentre que per a un Psicòleg especialista en Psicologia Clínica és necessari realitzar un examen-oposició.

2.) Quin itinerari formatiu cal que segueixen els actuals estudiants de psicologia que en un futur pròxim vulguen exercir en l’àmbit sanitari? Hauran de cursar el Màster Oficial en Psicologia General Sanitària obligatòriament per a poder exercir?

Sí. Hauran de cursar aquest Màster si volen estar habilitats per a l’exercici de la psicologia en el sector sanitari. Una preparació de sols quatre anys, que és el que facilita el Grau, no és legal per a poder exercir com a psicòleg.

Abans de la legislació aprovada en 2011, la situació era que estaven obligats a cursar el PIR, per la qual cosa sols hi estaven disponibles poc més d’un centenar de places en tota Espanya per a poder exercir la Psicologia en l’àmbit sanitari. Ara, la situació s’ha millorat de manera important. Cada any hi ha centenars de places en els màsters universitaris de Psicologia General Sanitària, i ha quedat regulada una professió sanitària generalista de psicòleg, açò consolida la seua actuació en aquest camp, garantint legalment les funcions que s’exercissen en l'àmbit privat.

3.) Aleshores. Sols hi haurà especialistes en Psicologia Clínica en el sistema públic de salut?

La Llei General de Salut Pública indica les limitacions de l’exercici professional del Psicòleg General Sanitari en el sistema públic i privat concertat. Per tant, no veta expressament tota l’activitat assistencial del Psicòleg Sanitari en aquest àmbit, si es tracta de prestar les atencions no incloses en la cartera de servicis. No obstant això, resulta evident que les places d’especialista creades pel Sistema Nacional de Salut sols podran estar ocupades pels psicòlegs que ostenten la titulació d’especialista en Psicologia Clínica.

El Sistema Nacional de Salut té un sistema de formació propi dels seus professionals: la formació especialitzada en residencia. En el camp sanitari, la Universitat forma generalistes, i, anualment, es produeixen les convocatòries de places (MIR, PIR…) per a les quals es pot presentar aquests títols generalistes.

El Sistema Nacional de Salut té un sistema de formació propi dels seus professionals: la formació especialitzada en residencia

Si s’obtenen plaça, s’incorporen a un període de quatre anys de formació, en el que van rotant per diversos centres del Sistema Nacional de Salut, en el que exercissen professionalment, sota supervisió, a la vegada que es formen com especialistes. En finalitzar aquest període de residència, si ho realitzen de forma satisfactòria, el professional obté el títol oficial d’especialista. Després, aquests titulats especialistes són els contractats pel sistema públic, en places que requereixen d'aquestes titulacions.

4.) Quines competències té un Psicòleg General Sanitari i en què es diferencia d’un Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica? I d'algú que tinga únicament el Grau?

El Grau en Psicologia és el nivell bàsic de formació que habilita per a exercir com Psicòleg en Espanya, i no tenen per si mateix, reconeixement com a professió sanitària, per tant, pot legalment desenvolupar totes les competències professionals psicològiques, excepte aquelles que impliquen valorar i intervenir sobre la salut en l’àmbit sanitari.

Com ja s’ha assenyalat, el grau de Psicologia no habilita per si mateix per a exercir la psicologia en el sector sanitari, però sí que és un requeriment per a poder accedir al màster de Psicologia General Sanitària. El Psicòleg General Sanitari que ostenta a més del títol de llicenciat/graduat en Psicologia, el títol oficial del Màster en Psicologia Sanitària, tindrà la consideració de professional sanitari podent desenvolupar la seua activitat professional pel seu conte o per conte alie en el sector sanitari realitzant investigacions, avaluacions o intervencions psicològiques sobre qualsevol aspecte del comportament relacionat amb la salut, en el marc establert per la Llei.

El grau de Psicologia no habilita per si mateix per a exercir la psicologia en el sector sanitari, però sí que és un requeriment per a poder accedir al màster de Psicologia General Sanitària

5.) Com queda configurada la professió de psicòleg en Espanya amb la nova legislació?

De tres formes:

• Els graduats/llicenciats en Psicologia poden exercir com psicòlegs, realitzant aquelles activitats professionals que no impliquen valorar o intervenir en la salut.
• Els que, a més del Graduat/Llicenciatura en Psicologia, tinguen el Màster Oficial en Psicologia General Sanitària podran exercir com psicòlegs generals sanitaris. La Llei ha establert que correspon a aquests professionals “la realització d’investigacions, avaluacions e intervencions psicològiques sobre aquells aspectes del comportament i l’activitat de les persones que influeixen en la promoció i millora de l’estat general de la seua salut, sempre que aquestes activitats no requerisquen una atenció especialitzada per part d’altres professionals sanitaris”.
• Els que tinguen el títol oficial d'especialista en Psicologia Clínica, que també són sanitaris, podran exercir com psicòlegs especialistes en Psicologia Clínica.

Per tant, hi ha dos tipus de psicòlegs sanitaris: el generalista i l’especialista. Aquesta és la mateixa situació que en altres professions sanitàries, com la medicina o la infermeria, per exemple. I, respecte als dubtes sobre allò que pot fer-se en un camp o l’altre, doncs és el mateix que en la resta de professions.

Hi ha dos tipus de psicòlegs sanitaris: el generalista i l’especialista

El generalista té plans competencials per a exercir, però si el cas per la seua gravetat o complexitat requereix una intervenció més especialitzada, la persona tractada hauria de ser atesa per l’especialista. No havent de ser necessàriament un psicòleg clínic, sinó que és en funció del cas, l’atenció més especialitzada pot ser exercida pel professional sanitari més adequat.

A més, aquesta regulació estableix que per a treballar en el Sistema Nacional de Salut o en centres concertats amb ell, per a fer efectives les presentacions sanitàries que estan previstes com essencials, és necessari ser especialista.

Fins al moment, l’única via que el psicòleg tenia per a poder exercir legalment en centres de salut públics o concertats era accedir al PIR (Psicòlegs Interns Residents), amb una oferta molt escassa de places anuals per a tota Espanya.

Per a l’exercici de la psicologia sanitària en l'àmbit privat, no era obligatori realitzar una formació de postgrau i en cas que el professional volgués realitzar aquesta formació podia escollir entre els diversos màsters que s’oferien en les distintes universitats i centres de psicologia.

Ara, els alumnes graduats en psicologia que vulguen exercir com a psicòlegs sanitaris en l’àmbit privat hauran de cursar el Màster Universitari en Psicologia General Sanitària, segons estableix la Disposició Addicional Sèptima de la Llei 33/2011 General de Salut.

Els alumnes graduats en psicologia que vulguen exercir com a psicòlegs sanitaris en l’àmbit privat hauran de cursar el Màster Universitari en Psicologia General Sanitària