1238, desembre, 15: Jaume I dóna a Garcia Pueyo l’alqueria de Dosaigües, entre l’alqueria de Millars i Requena i el riu Xúquer. Ll.R., vol. 1, n. 0918.

1246, agost, 11: Els sarraïns de Dosaigües i Terrabona pacten la pau durant un any amb la corona. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1046.

1256, gener, 18: Jaume I dóna a Ato de Foces durant la seua vida els castells i viles de Madrona, Millars i Dosaigües. ACA, reg. 9, f. 56v.

1271, abril, 27: Jaume I mana el cobrament de l’impost del morabatí en les viles i llocs reials, entre elles Dos Aigües. ACA, reg. 18, f. 80r-v.

1286, setembre, 21: Alfons III dóna a Pere Ferrando els drets que Ato de Lisuri havia cedit sobre Madrona, Dos Aigües i Millars, durant la seua vida. ACA, reg. 64, f. 119v

1297, febrer, 13: El noble Pero Ferrandis és senyor de Dos Aigües en fer-se un pagament de les rendes per part dels veïns sarraïns. ARV, Protocol n. 11.178, f. 36v-37r.

1325, abril, 21: Jaume II ven a Francesc de Montpalau alias Francesc Escrivà l’alqueria de Dosaigües per 80.000 s. ACA, reg. 226, f. 147r-148v; ACA, Pergs.Jaume II, n. 4116. Carta de gràcia: ACA, Pergs.Jaume II, n. 4115.

1326, juliol, 29: Dit Francesc Escrivà retorna a vendre al rei JAUME II l’alqueria de Dosaigües. ACA, Mulasses del RV, ed.C.López, 2015, regesta n. 1269.

1333, febrer, 8: Alfons IV ven a na Bonaventura, muler de Pere de Xèrica, el castell de Madrona amb les alqueries de Dos Aigües, Caves, Millars i Vila-real, amb carta de gràcia, per 15.000 lliures. ACA, Mulasses del RV, ed.C.López, regesta n. 1724.

1342: març, 31. Pere IV havia donat en contrafur, com a dot de la infanta Yolant al seu marit Lope de Luna, senyor de Sogorb, els castells i llocs de Llíria, Ademús, Alpont, Castellfabib, Madrona, Dos Aigües, Penàguila i Cullera. Atenent la protesta de les Corts, havia acceptat que els jurats de la ciutat de València s’obligaren en dita donació i pel valor del dot, i a canvi el rei donà a la ciutat les rendes de dits llocs per pagar el prèstec que havien fet per abonar el dot. A més, els havia donat permís per a què, si dites rendes no eren suficients, que pogueren vendre algun de dits castells durant deu anys. I això és el que fan en maig de 1344, quan venen el castell de Cullera. ACA, reg. 990, f. 181-188.

1344, maig, 28: La ciutat de Val.ven a Mateu Mercer, Bernat Joan i Francesc de Solanes el castell de Madrona i els castells i llocs de Dos Aigües, Millars i Caves, situats en el seu terme, per 150.000 sous. El 24 de novembre el rei Pere IV ho confirma. ACA, Mulasses del RV, ed.C.López, reg. 1727

1349: novembre, 5. Pere IV ven a Ramon Castellà el lloc de Dos Aigües, amb jurisdicció, per 100.000 s. ACA, reg. 992, f. 67-69. El mateix dia fan la carta de gràcia per 6 anys: ACA, reg. 992, f. 71r-v; ACA, Pergs.Pere IV, n. 1495.

1349: novembre, 29. Els tudors dels hereus de Francesc de Solanes cedeixen a Mateu Mercer els seus drets sobre el castell de Madrona i llocs de Dos Aigües, Millars i Caves, situats al seu terme. El 2 de desembre fan el mateix els tudors dels hereus de Bernat Joan. ACA, pergs.PERE IV, apèndix III, n. 20.

1349: desembre, 8. Mateu Mercer ven al rei Pere IV el castell de Madrona. ACA, Pergs.PERE IV, n. 1504.

1350, abril, 3: Pere IV ven a Mateu Mercer els llocs d’Olocaiba i Pedreguer amb les alqueries de Rafal, Montroi, Canyelles, Binicau (Benaxar) i Aguilar, tot confiscat a joan Roís de Corella arran de la guerra de la Unió. El preu és de 160.000 sous, llevats 100.000 sous del preu de recuperació del castell de Madrona, venut abans pel rei a dit Mercer amb carta de gràcia. ACA, reg. 992, f. 75-78, i el preu a ACA, MR, llibre 328a, f.

1353, maig, 24: Pere IV i la reina Leonor venen a Mateu Mercer el castell de Madrona i el lloc de Dos Aigües i seus termes, llevat dels llocs de Millars i de Cortes, que els han separat de dit castell i venut a Ramon Castellà. Preu de 80.000 sous. ACA, reg. 992, f. 193-196; ARV, Real 495, f. 184-188. El mateix dia Mercer signa la carta de gràcia per 5 anys. ACA, reg. 992, f. 196v-197; ACA, Pergs.Pere IV, n. 1772.

1362: març, 13. El curador dels hereus del difunt Mateu Mercer i na Cecília de Sant-Llir ven a Arnau Joan i Roger de Sant Llir el castell de Madrona i lloc de Dos Aigües per 98.868 sous. El rei signa la venda el 9 d’abril. ACA, reg. 907, f. 64v.

1388: desembre, 11. Joan I ven el lloc de Dos Aigües a Antoni de Vilaragut, amb carta de gràcia i tota la jurisdicció, per 118.000 sous, dels quals 96.000 s. són pels hereus de Mateu Mercer al lluir la venda que havia fet abans al difunt, i la resta són per a la corona. ACA, reg. 1929, f. 178v-183v. Cita Escolano,VIII,849

1388: desembre, 19. Joan I congela dita venda fins atorgar sentència, atenent el clam presentat per Jaume Escrivà, cavaller, fill del difunt Pere Roís de Corella, donzell, com germà de Joan de Sant-Llir i Alamanda, fills de dit Roís, els quals tenien plet obert reclamaant que Dos Aigües era d’ells. ACA, reg. 1929, f. 185r-v.

1445, febrer, 19: Antoni de Vilaragut és senyor de Dosaigües, quan a dit terme és pres el fill de Grabriel de Riusec, jurista i senyor de Massalfassar, acusat d’assassinat. Dietari del capellà d’Alfons..., ed. del 1932, p. 185.

1447: setembre, 9. Alfons V recupera i fa la lluïció del lloc de Dos Aigües, que ara tenia Ramon de Vilaragut, fill i hereu d’Antoni de Vilaragut, i seguidament el ven a Eximén Peres de Corella per 112.000 sous. ACA, reg. 2943, f. 26-29v.

1458, maig, 11: Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina i senyor d’Elda, Albalat, Segairent, Dos Aigües i Pardines, nomena administradora de tot a la seua mare na Beatriu Llansol en anar a Nàpols. AHN, Noblesa, Osuna, CP.132,D.1.

1496: octubre, 11. Mossén Giner Rabaça de Perellós,sr.Benetússer,compra castell Dos Aigües i Madrona a Cort Pttveus.Gov.RV. Viciana,III,33

1494: Es senyor don Lluís Lladró. ARV, Real 495, f. 204r

1563: Gener Rabassa de Perellós és senyor de Dos Aigües. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1589, agost, 26: Ginés Rabassa de Perellós i Híjar, fill de Ginés Rabassa de Perellós i n’Àngela d’Híjar, senyor de la baronia de Dosaigües, casa amb na Maria de Rocafull i Mercader. Cita: J.M.Pallás Gómez, Epítome Nupcial de Linajes Valencianos, ss.XV y XVI, AVGHCV, gallery, epitome.., p. 159.

1596: març, 30. Francisco Boïl i de Masquefa és senyor del lloc de la Daia, i ven un censal a Gener Rabassa de Perellós, senyor de Benetússer i Dosaigües. ARV, Man-Empares, any 1674, llibre 2, mà 14, f. 41, 43 i 45

1604: Gener Rabassa de Perellós és senyor de Dosaigües i Benetússer. ARV, Fons N.Primitiu, pergamins n. 935

1611: Baronia de Dos Aguas i castell de Madrona,llocs de moros, són de Ginés de Perellós. Escolano,VIII,976

1614: Gener Rabassa de Perellós és senyor de Dosaigües i Benetússer. ARV, Fons N.Primitiu, pergamins, n. 993

1645: Giner Rabaça de Perellós és baró de Dosaigües. Corts del 1645. ARV, Reial Cancelleria n. 522

1660, maig, 22: Giner Rabaça de Perellós és el senyor de Dosaigües. ARV, Man-Empares, any 1671, llibre 2, mà 15, f. 12

1662: Gener Rabassa de Perellós és senyor de la baronia de Dosaigües. ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrara, caixa 310, n. 3171

1677: Gener Rabassa de Perellós, baró de Dosaigües, és senyor de Benetússer. ARV, Processos reial Audiència, part III, n.2561

1688: setembre. Giner Rabassa és el marqués de Dos Aigües. . ARV, Reial Justícia, vol. 794, f. 270

1697: El rei Carles II segresta la baronia de Dosaigües a Giner Rabassa de Perellós, i la lliura a Antonio de Perellós. ARV, Man-Empares, any 1697, llibre 3, mà 28, f. 1

1699: El rei Carles II nomena Giner Ramon Rabassa de Perellós i Rocafull, senyor de la baronia de Dosaigües, I marqués de Dos Aguas. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 150. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.

1707: Giner Rabassa de Perellós és marqués de Dosaigües. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1707, exp.78

1720: Mor Giner Ramon Rabassa de Perellós i Rocafull i hereta la senyoria Giner Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, II marqués de Dosaigües. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas

1727: Plet de Giner Ramon Rabassa de Perellós i Lanuza, marqués de Dos Aguas, contra Antonio Montoliu, comte de Montalegre, per la possessió d’Albatera, Bétera i altres. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1727, exp.64 (1-2-3)

1735: Mor Giner Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta i hereta la senyoria Giner Rabassa de Perellós i Lanuza de Gilabert, III marqués de Dosaigües. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas

1740: Giner Ramon Rabassa de Perellós és marqués de Dos Aguas, en un plet amb el marqués de Ariza. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1740, exp.58

1746: Plet de Giner Ramon Rabassa de Perellós, marqués de Dosaigües, amb Joaquín Català i Cardona, marqués de Nules. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1746, exp. 14

1750: Giner Ramon Rabassa Perellós Lanuça Rocafull Boïl, marqués de Dos Aguas, comte d’Albatera, comte de Peralada, baró de Bètera, Castalla, La Daia, Llutxent i Picassent, és senyor d’Albatera, Benetússer, Benicolet, Bétera, Castalla, Xirivella, Dos Aigües, Font de la Figuera, La Daia, Llutxent, Massamagrell, Massanassa, Onil, Picassent, Pinet, Quatretonda i Tibi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1765: Mor Giner Rabassa de Perellós i Lanuza, i hereta la senyoria Giner Francisco Rabassa de Perellós i Lanuza, IV marqués de Dosaigües. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.

1804: És el marqués de Dosaigües. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1820: Mor Giner Francisco Rabassa de Perellós i Lanuza, i hereta la senyoria Giner Maria del Rosario Rabassa de Perellós i Palafox, V marqués de Dosaigües. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.

1843: Mor Giner Francisco Rabassa i hereta la senyoria Maria de los Dolores Sancliment, marquesa de Cerdanyola. Wikipedia: Marquesado de Dos Aguas.