INDICE
3.1.Introducció
3.2.Orígens de Russafa
3.2.1.Origen i etimologia
3.2.2.L’orígen dels sistema de regs de l’horta de valència
3.3.La Punta d’en Silvestre;una història rural
3.3.1.Introducció
3.3.2.L’evolució de l’estructura de la propietat
3.3.2.1.L’evolució moderna de la propietat
3.3.2.2.Els règims de possesió de la terra
3.3.3.L’evolució dels conreus
3.3.4.Problemes generals de l’horta sud
4.Estudi del paisatje de l’horta
4.1.Peculiaritats del paisatje
4.1.1.Les construccions de l’horta
4.1.2.Els sistemes de regs
4.1.3.Els conreus de l’horta
4.1.3.1.Introducció
4.1.3.2.Tipus de conreu
4.1.3.3.Elements vegetals arboris i arbustius
4.1.4.Formes de treball i de conreus
4.2.Les alteracions visuals
4.2.1.Introducció
4.2.1.1.Característiques de les alteracions visuals
4.2.1.2.Infraestructures lineals
4.2.1.3.Infraestructures no lineals
4.3.Les séquies de l’horta
4.3.1.La séquia de Rovella
5.1.Valor agrícola
5.2.Valor ecològic
5.3.Valor històric i cultural
5.4.Valor estètic
6.1.Introducció
6.2.Què és la ZAL?
6.3.Perquè dir no a la ZAL?
6.4.Accions contra la ZAL
7.Anàlisi del tractament en els mitjans de comunicació
7.1.Reflexió general
7.2.Dossier
8.Dret d’acces a la informació sobre el medi ambient
8.1.Introducció
8.2.La transposició en l’estat espanyol
8.3.L’objecte de la directiva
8.4.Què s’enten per informació sobre medi ambient?
8.5.De quina forma es pot rebre eixa informació?
8.6.Quí pot demanar informació?
8.7.Què s’enten per autoritat competent?
8.8.Estàn obligats a proporcionar informació els ens privats amb resp...?
8.9.És necessari exposar les raons que ens impulsen a demanar la inf..?
9.1.Objetius
9.2.Públic meta
9.3.Estratègies
9.4.Valoració
Aquest treball, tracta de mostrar la importància de l´Horta en general, i de La Punta en particular, que és, a hores d´ara una pedania de la ciutat de València. Aquesta “zona verda”, es troba en perill, sembla que com les coses no canvien, el seu destí serà la desaparició absoluta de la terra, conreada des de fa massa segles com per a que arribe la nostra memòria. Morirà la terra, i amb ella, una part de la nostra història i del nostre patrimoni. Moriran les alqueries i les poques barraques que queden-en silenci- perquè ningú no ho sap, són pocs els que coneixen La Punta, sepultada sota autopistes, i cotxes que passen, amb els vidres tintats, perquè no veuen, ara hi ha contenidors de molts colors, que s´imposen sobre el paisatge, amenaçants, però ningú els veu.
L´Horta està agonitzant perquè el projecte de la ZAL (Zona d´Activitats Logístiques) l´ha triada, per crear-hi un “mega-port industrial” que enlluerne el món sencer. La vella idea del “progrés”, s´obri pas al ritme d´excavadores i gegants contenidors. El sól de l´Horta, d´inmillorables qualitats per al conreu, serà soterrat per un mar d´asfalt...
El problema s´agreuja en el moment en què, llevat dels afectats, i d´alguns grups ecologistes, i d´altres associacions i col·lectius veïnals, no es coneix la situació que s´està patint a La Punta, i, en aquests casos, el suport ciutadà pot deturar algunes accions dels poders públics. Molta gent, viu sota l´amenaça de l´expropiació de les seus cases, dels seus horts, i els diners –que no abunden- no són prou per suplir aquesta pèrdua, ja que el “valor” que hom li atorga a la seua casa, ni es compra ni es ven.
Els veins, s´uneixen per deturar l´abús que suposa el projecte de la ZAL.A La Punta, l´Associació La Unificadora, està lluitant per evitar la destrucció d´aquesta zona, que és una “barrera natural” entre la ciutat i el parc natural de L´Albufera, ambdos reconegudes com una mena de “pulmó verd” de la ciutat de València. La destrucció de La Punta, pot suposar, una excessiva degradació del Parc Natural i de la qualitat ambiental i ecològica de la zona.
L´objectiu d´aquest treball, és donar a conèixer La Punta i concienciar a la gent de la seua importància i particularitats, per tal de que els ciutadans coneguen el problema i puguen prendre partit .
El treball es divideix en dos grans apartats; el primer es subdivideix a l´hora en dos grans blocs, tracta de situar la pedania de La Punta, des de la perspectiva de la seua ubicació, la història, les particularitats i problemes actuals del paisatge, els conreus, etc. I en segon lloc, es presenta el problema de la ZAL, mostrant diversos arguments a favor i en contra, i el paper dels mitjans de comunicació en aquests conflicte.
La segona part del treball, es ja , pròpiament l´expossició del nostre projecte de Relacions Publiques, que intenta concienciar a la població en general, però amb diverses estratègies, segons els diferents públics.
LA PUNTA- Nom que rep un caseriu de l´Horta de Russafa al que hi ha més de un miler d´habitants, molts d´ells diseminats en alqueries d´origen àrab,com ho proven els noms de les partides on es troben. L´enclavament forma part del terme municipal de València. Una de les construccions més importants és l´Esglèsia de la Punta , reconstruida en la seua major part després de la guerra civil. L´esglèsia consta de dues parts, la casa de l´abadia, i al seu costat, més retirada, l´esglèsia amb el campanari, és d´estil colonial i destaca si més no, en comparació amb la resta de construccions.
3.1.INTRODUCCIÓ
La història de La Punta d´En Silvestre, s´ha d´englobar en la història de Russafa, ja que va pertànyer com a partida agrícola al poblat de Russafa, fins que aquest s´annexionà en 1887 a la Ciutat de València.
El districte de Russafa es va constituir en 1881,a conseqüència de la nova divisió de la ciutat. Aquest districte estava integrat per; l´àrea urbana de l´antic poblat de Russafa,els nuclis de Llatzaret (actualment Natzaret per evolució fonològica), Pinedo, Saler; Illa del Palmar, i també quatre camins molt importants: Carretera del Riu, Carretera d´En Corts, Carretera de Sant Lluís i Carretera de Malilla.
La Carretera del Riu, englobava nou partides; Monte Olivete, Llatzaret,Racó, Punta d´En Silvestre, Perú, Clero, Pinedo, Arbre del Gos i part de Salinar.
El districte de Russafa, és exactament el mateix que el de la parroquia de Sant Valero, que s´edificà després de la conquesta del rei En Jaume I. Aquesta esglèsia fou dedicada al bisbe de Saragossa; Sant Valero, es tansformà en parròquia en 1239.
3.2 ORIGENS DE RUSSAFA
3.2.1 ORÍGEN I ETIMOLOGIA
El nom de Russafa, d´etimologia àrab, es remunta a l´any 830 i es considera com a fundador a Abd-Allah al Balansí, de malnom “el valencià”, i un dels fills d´Abderramán I. Abd –Allah al Balansí , pertanyia a l´aristocràcia àrab, era amant dels espais lliures i creador d´almunies, conjunts d´aigüa, jardins, hortes i flors, per això, no va dubtar al divisar aquells llocs tan pròxims a la ciutat de València, en construir-se un palau al que va anomenar Russafa, seguint la tradició de la seua família. El seu avi Abderramán I al Dajil, va construir un palau al Nord-Oest de la ciutat de Còrdoba anomenat “Munyat al Russafa”, no es conserven restes, però els seus jardins foren elogiats per la seua extrema bellesa.
3.3.2. L´ORÍGEN DELS SISTEMA DE REGS DE L´HORTA DE VALÈNCIA: LA CÈQUIA DE ROVELLA I L´HORTA DE RUSSAFA
Sense dubte, el sistema de regs de l´Horta existeix ja a l´època musulmana, però respecte a l´orígen dels regs existeix un debat entre arabistes i romanistes que es disputen la data del seu naixement.
Jaume I, en 238 concedí als seus súbdits les cèquies de la Vega de València, el fur XXXV va renovar aquesta concessió però per a tot el Regne –no només les cèquies de la ciutat.
Durant molt de temps, s´ha considerat que el sistema de regs de l´Horta era una obra musulmana, però avui, es recolza, més l´orígen romà d´aquestes canalitzacions- inclús alguns defensen els inicis íbers d´aquests sistemes- amb una lenta evolució a l`època àrab.
De l´època musulmana hi ha dos testimonis importants sobre aquests aspectes; el primer, del segle XV, ha esdevingut la notícia més antiga sobre una cèquia de la Vega, es cita ací a la cèquia de Favara l´any 1094 per l´historiador Ibn Idari.
La situació actual d´aquests sistemes de regs, deriven de les disposicions de Jaume I, el Fur XXXVIII estableix que es divideisca l´aigüa “segons la manera e la granea de les possesions a regar los campos”, i que açò es faça sense perjudicar a terceres persones, aquesta seria la base del règim legal de regs.
La història posterior, recull una sèrie de conflictes, en els que el subjecte principal, són les cèquies i la Ciutat de València, les causes d´aquests conflictes són les sequeres del Túria i els abusos dels regants superiors- ja que L´Horta es situa en l´últim tram del riu, i té més risc de que l´aigüa no arribe-. Vegem doncs, com L´horta de Russafa,es veurà implicada sovint en la “lluita de l´aigüa” entre els nombrosos regants de la cèquia de Rovella.
La cèquia de Rovella es divideix en partides per a l´ús de l´aigüa, les tradicionals foren; Hortolans, Ciutat, Racó de Rovella, Salinar, La Punta i Perú. L´ordenament dels regs de forma escrita, data del segle XVIII.
La cèquia de Rovella va tenir una important dedicació a la ciutat, ja que les seus aigües s´utilitzaven per a la neteja i per sufocar els incendis. La cèquia, s´anava dividint en molts braços, però avui només rega el Jardí Botànic
3.3. LA PUNTA D´EN SILVESTRE ; UNA HISTÒRIA RURAL
3.3.1 INTRODUCCIÓ
Per parlar-ne de l´evolució de la propietat de la terra i les seues explotacions, així com el sistema de conreus de La Punta, els estudis tracten el tema de tota la Comarca de l´Horta- i en concret de l´Horta de València-. La Punta, està definida, ja que les particularitats de l´Horta de València es fan extensibles també a aquesta pedania.
3.3.2 L´EVOLUCIÓ DE L´ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT
L´estructura agrària abans de la Reconquesta, no es pot definir de forma precisa per la manca d´estudis sobre aquest tema, però el que es pot afirmar sense dubte és que el conreu en aquestes zones, ja existia.
La Reconquesta i la Repoblació, van canviar un poc l´estructura de la propietat de la terra, ja que Jaume I la va repartir a nobles i religiosos, i és ací on comença el procés de concentració de la terra.
Els segles XV i XVI es caracteritzen per l´augment de la concentració de la propietat i per l´amortització de l´Esglèsia. L´expulsió dels moriscos en el segle XVII no va tenir quasi importància, pel que fa al sistema de propietat, ja que no hi havia moriscos a l´Horta.
D´altra banda, el segle XVIII va suposar una millora en el camp de l´agricultura.
3.3.2.1. L´EVOLUCIÓ MODERNA DE LA PROPIETAT
Hi ha tres aspectes que expliquen l´evolució moderna de la propietat -segons Burriel de Orueta- responen a un procés llarg, que s´ha accelerat al llarg dels darrers cinquanta anys:
a) La importància de la noblesa i el clergat en èpoques passades i la seua decadència moderna (desamortització eclesiàstica)
b) El paper decisiu dels propietaris residents a la ciutat de València.
c) El procés de fragmentació de la propietat que condueix a l´actual situació caracteritzada pel minifundi.
a) Les propietats de la noblesa i el cergat
L´Horta de València, ha estat tradicionalment treballada per colons, que conreaven la terra dels terratinents rendistes, an aquest cas noblesa i clergat.
A les darreries del segle XVIII, quasi la meitat de les terres eren propietat de la noblesa i el clergat- fins i tot després d´una gran expansió demogràfica.
La segona meitat del segle XIX, significarà un capgirament decisiu; la decadència de la noblesa, juntament amb l´ascens de la burgesia ciutadana, la venta de terres als colons i al desamortització eclesiàstica, són les causes fonamentals.
La noblesa però , va tenir un paper més important que el de l´Esglèsia, només els títols més notables perduraràn un poc més en el temps, com per exemple els Marquesos de Sant Joaquim, antics terratinents de La Punta.
D´altra banda, la “Llei de Desamortització de Madoz” (1 de maig de 1855), va suposar que dos anys després a la comunitat de Rovella no hi hagués més que unes poques corporacions religioses –només alguns horts dins la ciutat-.
Vegem doncs, com al llarg de la història el camperolat-majoritari- tenia petites parcel.les i treballava també els latifundis dels poderosos.
b) El paper decisiu dels propietaris de la ciutat
Les grans possesions de la noblesa i el clergat, passen donc, a mans de propietaris urbans, sense cap lligam amb la terra. El domini de l´Horta per part dels residents a la capital- pel que fa a la Comunitat de Rovella, es pot dividir en dos nuclis: els habitants del nucli urbà i els de les diverses partides de l´Horta (Russafa, Salinar, Rovella, La Punta i Perú).
d) El procés de fragmentació de la propietat
L´evolució de la propietat a la comunitat de regants de Rovella, és prou similar a la de la resta de comunitats de l´Horta de València. Des de 1887 fins a 1934, la superfície conreada es redueix notablement- pels eixamples urbans de Colón i Grans Vies-l´increment del nombre de propietaris ha significat una progressiva parcel.lació de la terra, accelerada en el primer terç del segle XX.
3.3.2.2. ELS RÈGIMS DE POSSESIÓ DE LA TERRA
El sistema d´explotació de la terra, habitualment d´ordre secular, ha sigut l´arrendament. Les relacions contractuals en que es basa l´arrendament, consisteixen en el dret de conrear terres alienes i quedar-se la collita a canvi del pagament d´un preu fixe annual. En l´Horta, el pagament es feia per semestres (en Nadal i per Sant Joan). Al pagament en metàl.lic, s´afegien regals en espècie (aus de corral, coques, fruits secs, etc.)
Les relacions entre l´amo i el colono, permetien que aquest dividira l´arrendament entre els fills (amb el consentiment de l´amo), així les terres en van anar fragmentant, i en 1887 en la Comunitat de Rovella, totes les finques de més de dos hectàrees estaven arrendades. En 1907, les propietats majors de 3 fanecades eren de gent resident a la ciutat. Aquesta progressiva fragmentació, va conduir a una depreciació de les terres.
Des de finals del segle XIX, els arrendataris van començar a comprar les terres que treballaven, i això era conseqüència de la reducció dels preus de l´arrendament.
3.3.3. L´EVOLUCIÓ DELS CONREUS
Els conreus de secà –olivera, vinya, blat- van ser molt importants a l´Horta per dues raons: la manca d´aigüa i la necessitat d´abastir a la ciutat amb aquests productes.
L´orientació agrícola, s´ha vist obligada a productes de subsistència, pel contrari, en l´actualitat, l´Horta té un marcat caràcter comercial, la seua producció, és en la major part venuda a la ciutat.
L´evolució dels conreus, té una orientació similar fins el segle XVIII, quan es donen canvis importants.
En L´Edat Antiga, la trilogia mediterrània,- cereals, oliveres, vinya- sembla ser dominant (destaca la manca de regs).
Durant l ´època musulmana, l´evolució agrària, és destacable, els sistemes de regs es perfeccionaren i s´introdueixen conreus com; la taronja, l´arròs, la morera i la canya de sucre.
Després de la Reconquesta, l´orientació de la producció és similar; el blat continua essent bàsic, i també destaquen l´olivera i les hortalisses.
Durant els segles XV al XVII, destaca sobretot el conreu de la morera.
En el segle XVIII i la primera meitat del XIX s´obri un nou període en els conreus de l´Horta , hi ha un gran desenvolupament agrari, per poder suplir les demandes de la ciutat, que es trobava en un període d´expansió demogràfica important. El producte fonamental en aques període fou la seda i d´altra banda el conreu de moreres. Aquestes, es plantaven alvoltant dels camps, deixant el centre de la parcel.la per a altres conreus , o bé es plantaven camps sencers de moreres.La resta de conreus, també freqüents van ser el blat,les bajoques i la dacsa.
En la segona meitat del XIX, una serie d´esdeveniments van alterar l´evolució dels conreus.
L´enfermetat dels cucs de seda, fou el començament de la decadència de la sericultura; els canvis en el comerç internacional van provocar dificultats en l´exportació del cànyam. La crisi del blat, va començar també en aquesta època.
L´orientació diferent dels conreus d´horta durant el segle XX, es deuen al desenvolupament de les tècniques agrícoles, dels transports, i el creixement demogràfic – que exigeix un augment de la producció-.
En l´actualitat, la creïlla, la ceba i les verdures són els principals conreus, que s´orienten a mercats de la ciutat, i també a mercats com el Pais Basc, Madrid i Barcelona.
3.3.4. PROBLEMES GENERALS DE L´HORTA SUD
Aquests problemes venen determinats pels canvis experimentats en el darrer terç del segle XIX i principis del XX. Els problemes principals deriven de; la nova configuració de l´estructura de la terra (minifundis), la consolidació del sistema d´explotació directa front al retrocés de l´arrendament, la implantació de nous conreus, i per últim, la necessitat d´adaptació a la nova estructura econòmica.
a) La fragmentació de la propietat-deguda a la divisió de l´arrendament, dóna lloc a un nou paisatge rural, que es defineix pel minifundi. Aquest dificulta una explotació racional i rendible de la terra i determina l´abandó de l´agricultura.
Per a una família camperola, és suficient una propietat entre 9 i 15 fanecades. La pèrduda de braços familiars (els fills, opten per una major independència econòmica) obliga a contractar jornalers per desenvolupar les feines.
L´explotació directa subsisteix, d´alguna manera està sorgint un nou tipus d´explotació directa; el propietari i la família tenen cura del camp els dies festius-com a complement a altres treballs-.
b) La implantació de nous conreus- Els conreus estàn orientats principalment al comerç, el clima i l´abonament constant, van a decantar l´Horta, a la producció de collites primerenques. El creixement demogràfic exigeix un abastiment molt més gran dels productes- fonamentalment verdures i hortalisses- de l´horta.
c) L´explotació directa de la terra- en règim familiar, és la més estesa, paral·lelament perviu el sistema d´arrendament.Quasi totes les parcel.les anteriors a mitja hectàrea es conreen d´aquesta manera.
L´organització del treball a escala familiar, ha sigut la més tradicional, tots els braços aptes de la casa contribuïen al treball. Aquest estalvi de jornals donava una certa rendibilitat a les finques petites.
Ha sigut el trencament de la família com unitat de treball agrícola, una de les causes de la crisi moderna d´aquests camperols, i per tant de l´horta, podem destacar la difícil pervivència de l´economia agrícola.
Resulat imprescindible per a aquests petits propietaris, la dedicació a activitats complementàries. Avui en dia, l´agricultura ha passat a ser una tasca secundària, complement dels ingressos fonamentals de la família.
En resum, els problemes generals de l´Horta, posen en evidència la manca d´operativitat d´un sistema tradicional d´agricultura.
Com a alternativa a la manca d´adequació de l´agricultura, seria convenient una organització racional de les terres, amb una planificació total, capaç d´eliminar el minifundi, mecanitzar la terra i establir una política de preus coherent.
4. ESTUDI DEL PAISATGE DE L´HORTA
4.1 PECULIARITATS DEL PAISATGE
El paisatge deL´Horta es caracteritza per l´absència de relleu, i també per la presència de vegetació pròpia. L´associació típica d´arbres i vivendes, a més de respondre a una qüestió ornamental i cultural, també respón a la necessitat de protegir-se del sol a l´estiu.
Altra característica general és el pas abrupte del casc urbà a la zona d´horta. L´altura de les construccions de la ciutat – tan pròxima- condiciona en gran mesura el paisatge, sobretot si es construeixen torres, que l´únic que fan es hipotecar visualment la zona.
4.1.1 LES CONSTRUCCIONS DE L´HORTA
Les barraques són les vivendes tradicionals de l´Horta,han tingut una gran importància des de l´època musulmana fins el primer terç del segle XIX. El fet que és una construcció precària, va afavorir la seua transició a cases de feina, quan el nivell de vida dels camperols va crèixer. Les barraques, són construccions d´adob amb planta rectangular, es reconeixen gracies a la seua teulada de fusta, en forma de “v“ molt inclinades i tradicionalment, recobertes de palla. En l´actualitat, les barraques que encara existeixen són de teula.
La unitat de barraca constituida per una parella, està pràcticament extingida a la zona de La Punta.
Altra construcció típica és el ceber, o magatzem de cebes, encara que s’utilitza en algunes ocasions per posar-hi altres hortalisses. Es tracta d´una construcció de planta rectangular i molt llarga, que disposa d´unes traveses de fusta separades per afavorir la ventilació, te una teulada amb dues vessants , també de fusta. El ceber té un gran valor ètnic i cultural malgrat que els materials amb que es construeix no són molt ressistents.
Encara que el concepte d´alqueria ha canviat amb el pas del temps, és, si més no una construcció aïllada enmig de l´horta on viuen els camperols, aquestes construccions poden ser de diferents tipus. La planta, en el tipus més senzill, és un rectangle, que de vegades, té un altre en sentit perpendicular, i d´aquesta manera, forma un angle recte. Les alqueries, solen tenir les façanes llises.A l´interior, la planta baixa té en la part central l´entrada o vestíbul, als costats es troben les habitacions que constitueixen pròpiament la vivenda, també és característica la llar, amb un gran fumeral en forma de campana. El tipus més senzill d´alqueria té teules mores a dos vesants, e inclús una en el sentit de la façana principal.
Els sequers o plataformes de secat, són un altre tipus de construccions associades a les vivendes, molt freqüents a l´Horta Sud, (normalment són superfícies empedrades o adoquinades), així com les xarxes de sendes, com per exemple el “Camí de Yora”, que defineixen amb els seus recorreguts intrincats el paisatge d´aquesta zona.
Tots aquests elements descrits que conformen el paisatge van modificant-se amb el pas del temps, i això suposa en moltes ocasions, la pèrduda de valors d´una gran bellesa i tradició. Podem destacar també l´absència de mesures legals o econòmiques, per tal de protegir i conservar aquest patrimoni.Seria desitjable una rehabilitació d´aquestes construccions, ja que la pèrduda de les barraques, és un fet, i molt prompte també ho serà la desaparició dels cebers, aquests enaltiran les alqueries fins que duren els seus materials.
4.1.2 ELS SISTEMES DE REGS
El perfeccionament dels sistemes de regs de l´Horta de València procedeixen de l`epoca musulmana,encara que el seu origen és anterior. És el suministre d´aigüa el que ha causat la forma del paisatge actual. L´Horta, és l´espai comprés entre les vuit cèquies del Túria. És el conjunt d´aquestes cèquies, amb forma de xarxa , el que conforma i dóna vida al paisatge. Delimita també la forma de disposició dels arbres i arbustos. Són molt freqüents el xops i les canyes prop de les cèquies, així com les oliveres, i altres arbres funcionals (retenen el sól) i estètics.
L´aigüa, aporta qualitat al paisatge, prop de La Punta, es troba per exemple la desembocadura del nou tram del Riu Túria – encara que la seua aportació al paisatge no és molt positiva-.
Podem estudiar també alguns elements vinculats als sistemes de reg, com per exemple; molins, comportes de regulació, ponts, etc. Els pous de motor elèctric d´aigüa provinent del riu Túria han sigut molt utilitzats en èpoques se sequera.
4.1.3 ELS CONREUS DE L´HORTA
4.1.3.1 INTRODUCCIÓ
Aquest epígraf tracta de mostrar d´una forma breu, els tipus de conreus que es practiquen a l´Horta de València, les dades fan referència tant a l´Horta Nord com a l´Horta Sud, malgrat que el treball verse sobre la zona Sud, ja que és un tema poc específic i la bibliografia engloba ambdos àrees per la seua proximitat.
4.1.3.2 TIPUS DE CONREU
El tipus de conreu, és també un aspecte que conforma el peculiar aspecte de l´Horta, El paisatge periurbà de la ciutat de València és agrícola. L´estructuració dels conreus és variable segons les diferents zones d´horta; a la zona de Pinedo o La Punta el tamany de les parcel·les és menor que a les zones d´interior.
Podem percebre també la diferència que existeix entre els conreus de cítrics (tarongers i llimeres) i els de l´horta en sentit estricte. Aquests darrers també contrasten segons les zones péls colors i tonalitats que adquireixen els camps, la variació de conreus segons l´estació de l´any i les demandes del mercat, també influeixen en aquest aspecte.
Els conreus més freqüents en l´Horta són; cartxofes, arròs, ceba, creïlla, encisam, tabac,cacau, bleda,col, -que dominen l´espai- podem destacar els encanyissats de la bajoqueta i l´altura del conreu de la dacsa, que modifiquen el paisatge de forma especial.
L´explotació agrícola de l´Horta Nord, és notablement més extensa per la mecanització de les tasques agrícoles, cosa que influeix en la parcel.lació.
4.1.3.3. ELEMENTS VEGETALS ARBORIS I ARBUSTIUS
La disposició d´arbres i arbustos està en relació amb les cèquies i amb les ribes dels conreus. Els tipus més freqüents són xops (Populus nigra), salces (Salix) i canyes (Arundo donax). Normalment es disposen de forma lineal, i les podes fan que siguen exemplars reduits. Altres espècies que estàn en la mateixa disposició són ; les oliveres (Olea europaea), i bardisses d´arbustos.
Existeixen també unes espècies que conformen una mena “d´horts de fruita”, en les proximitats de les alqueries com són les figueres (Ficus carica), pomeres, perals, magranes (punica granatum), llimeres, pruneres, nogueres (Junglans regia), moreres (Morus nigra), o bé espècies que fan funcions ornamentals; com els pins,palmeres,llorer (laurus nobilis), desmai (Salix babilonica).
S´ha pogut comprovar l´absència de presència arbòria en algunes zones, per la intensificació de conreus hortícoles, ja que segons escriptors del segle XIX, la densitat d´arbres i canyes era enorme.
La peculiaritat del paisatge de l´Horta és, si més no, palpable i és conseqüència de l´activitat agrícola que s´ha dut a terme al llarg de la seua història.
El medi físic, és a dir, el sòl, el relleu, l´accés a l´aigüa,etc, ha condicionat el tipus d´activitat agrícola que s´ha desenvolupat,que ha modificat el medi d´alguna manera, creant un sistema ambiental humanitzat amb un elevat equilibri ecològic, (en el qual participava la Ciutat de València).
4.1.4. FORMES DE TREBALL I DE CONREUS
L´horta de La Punta, gaudeix d´un clima excel·lent, el “clima mediterrani”, que és l´unic que permet fer tres o quatre collites a l´any sense deixar descansar la terra. El més habitual és fer tres collites.
Si posem per cas un agricultor que vol fer dues collites de creïlles en un any; el que farà serà; durant els mesos de novembre i desembre, prepararà la terra; li posarà fem i després la barrejarà (“guaretar”), i la deixarà així fins a les primeries de gener; que es quan començarà la sembra, pròpiament dita, la collita de la creïlles, estarà llesta a principios de març.
Aleshores, s´ha de fer altra collita en aquest mateix camp, melons, posem per cas, que creixeran des de març fins a finals de juny i juliol.
En setembre, és l´hora de començar la segona collita de creïlles, que estarà llesta alvoltant del mes de desembre. I així tornar a començar , de nou el mateix procés, bé amb els mateixos productes, o bé alternant-los. El més freqüent és fer dues collites de creïlles, cebes,carxofes, etc,. I alternar-los amb altres fruïtes i verdures més accesoris, com fesols, bledes, espinacs,etc,.
4.2. LES ALTERACIONS VISUALS
4.2.1 INTRODUCCIÓ
El resultat de totes les activitats humanes no sempre signifiquen un agravi al paisatge o al medi ambient. Es donarà un “impacte negatiu” en el paisatge quan les alteracions tinguen un caràcter alié a les activitats de la zona d´estudi – l´Horta en aquest cas- i tinguen una incidència visual considerable.
Els estudis d´aquests impactes,constitueixen les bases per a valorar la “qualitat visual” i d´alguna forma trobar solucions i mesures correctores.
4.2.1.1CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERACIONS VISUALS
Dimensió, forma i línea, són molt importants per definir la tipologia de les alteracions i el grau d´impacte de les activitats més comunes. El relleu, per exemple, és un factor a tenir en compte, ja que qualsevol objecte pot sobrepassar l´altura dels conreus i fer-se així, més visible.
El paisatge periurbà de València, és tancat , per l´absència de relleu. El paisatge intern, és filtrat, en aquells llocs on alqueries i arbres, només permeten una visió parcial del conjunt d´aquest paisatge.
Per analitzar les característiques visuals bàsiques, les dividirem en infraestructures lineals i no lineals.
4.2.1.2. INFRAESTRUCTURES LINEALS
Aquestes infraestructures es caracteritzen perquè creen una continuitat espacial de l´efecte visual, encara que no ocupen una gran superficie. Les carreteres i vies fèrries formen barreres visuals opaques, quan les seues plataformes adquireixen una elevació sobre el terreny, els seus efectes es poden dividir en tres apartats:
a) Bastiments elèctrics
Com per exemple, la xarxa elèctrica, en totes les seues manifestacions. La situació de les línees o el tamany, influeixen en el grau de domini visual i per tant en l´impacte.
Altres bastiments, són els d´electrificació de les vies del tren.
Els bastiments elèctrics, són molt transparents, per això no interrompen la visió, però l´altura i linealitat els fa molt visibles en els paisatges.La seua presència en les zones rurals és molt habitual i deteriora en gran mesura els ambients.
a) Carreteres i vies de tren
Les vies fèrries, autopistes, carreteres nacionals, comarcals i locals, necessiten l´elevació de les seues plataformes per deixar espais a altre vies . En ocasions es fan barreres visuals per l´elevació continuada de les vies.
L’impacte ambiental de les vies de comunicació, a més de visual, es degut a la contaminació associada als vehicles de transport que hi circulen, (gasos, partícules en suspensió, contaminació de les aigües, contaminació acústica, etc). La presència de monticles lineals que voregen l´Horta, no tindrien efecte visual si estigueren integrats, però actualment, són elements perturbadors.
b) Canalització del Riu Túria o Plà Sud
La nova canalització del riu significà una modificació important del paisatge. La seua direcció oest, divideix en dues parts el territori comprés entre la ciutat i els termes de les poblacions properes.
Aquesta canalització és perpendicular a les vies de comunicació principals, cosa que divideix el territori en petits espais d´horta. Aquestes divisions, tenen una connexió poc efectiva i constitueixen paisatges visuals tancats, sense panoràmiques.
Trobem també un efecte d´ambient hostil en les vies de comunicació que voregen els límits d´aquesta canalització, que ha suposat el detriment de la qualitat ambiental del seu entorn.
La fragmentació del territori, fa que es necessiten més infraestructures i aleshores hi ha petites àrees per comunicar, aleshores es creen carreteres locals, que són utilitzades-en ocasions-per vesar-hi fem i deixalles.
4.2.1.3 INFRAESTRUCTURES NO LINEALS
Aquestes infraestructures tenen una forma superficial, són els pol.lígons industrials i els cascos urbans, que conformen barreres i influeixen notablement en les zones d´horta. Les activitats que es realitzen en aquestes infraestructures es divideixen en ús industrial i en ús urbà.
a) Ús industrial
Les infraestructures més usuals són naus industrials (entre 2 i 3 altures), que es troben o bé en pol.lígons o bé, disperses en les zones de L´Horta. Els complexes industrials més importants per la seua incidència visual són; el conjunt de naus abandonades de la factoria de la Cross- avui urbanitzades-, les indústries de la Platja d´Alboraia, les instal.lacions de la zona portuària, el complexe Mercavalencia i la depuradora en el desembocament del Plà Sud.
Algunes de les construccions que més impacten són els sitges, el situat entre La Punta i Mercavalencia o els sitges del port són els que més criden l´atenció visualment.
Altre tipus d´activitat industrial són els cementeris de vehicles que destaquen per la diversitat de colors .
Al litoral sud, destaquen els dipòsits de contenidors, conseqüència del canvi d´enclavament de les activitats portuàries. Els més visibles són els que envolten Natzaret, i El Tremolar. L´acumulació i superposició de contenidors pren normalment una disposició perimetral en les finques on s´emmagatzemen i dóna lloc a un contrast de colors vius, cosa que els fa molt perceptibles.
Podem parlar també de les instal.lacions ferroviàries, com per exemple l´estació de la Font de Sant Lluís, les naus de les línies 3 i 5 del metro i les noves instal·lacions de la línia fèrrea que passa per Paiporta. Aquestes intal·lacions tenen un impacte visual enorme per la forma, tamany i color, i també són objecte d´atracció péls sorrols i llums que provoquen.
En aquest apartat s´han de considerar també les indústries relacionades amb activitats agrícoles, com per exemple els hivernacles, magatzems de productes, molins d´arròs, etc. Es considera que tenen incidència visual quan es diferencien notablement de les alqueries que les envolten.
b) Ús urbà
Aquest ús es diferencia del industrial. L´estudi del paisatge només tractarà , en aquest cas, les característiques visuals de les construccions que tinguen un impacte sobre l´Horta.
La tipologia visual de les edificacions urbanes, és uniforme pel que fa a la incidència visual. Aquesta és proporcional a l´altura que tenen i es pot definir un punt crític, a partir de certes altures, el territori circundant no pot deixar de banda els efectes visuals d´aquestes construccions. En la devesa de l´Albufera, hi troben exemples d´edificis que dominen la major part de la seua conca i la Ciutat de València.
La característica essencial de l´ús urbà, és sense dubte els límits de les conques visuals que es donen en els territoris plans com ja s´ha esmentat abans.El tancament de la major part de les zones d´Horta es deu al casc urbà de València i de les poblacions pròximes, un factor a tenir en compte, és que aquestes zones limítrofes, són dinàmiques, i en elles s´hi desenvolupen noves construccions, i això comporta la presència de grues, i tràfec pesant.
La proliferació de femers, és una alteració directa de les poblacions urbanes, el seu impacte visual és molt elevat, malgrat que el fem no ocupe una gran superfície.
En aquest apartat s´han d´incloure també les zones improductives, (zones de conreu abandonades, que esperen un canvi d´activitat), són molt freqüents en zones periurbanes, a causa de l´augment de l´urbanització.
Hem de destacar que a més de perdre zones de conreu, moltes vegades, s´acaba amb sòl d´una enorme qualitat. Per això, l´aprofitament dels sòls de l´Horta que canvien a ús industrial, comportarien un gran estalvi i una demostració de sensibilitat ambiental.
4.3.LES CÈQUIES DE L´HORTA
La cèquia de Favara, s´ha vist dividida en dos trams; cèquia de Favara, marge esquerre del Llit Nou del Túria, i cèquia de Favara, marge dreta del Llit Nou del Túria.
En el primer tram, els efectes de la contaminació són variats i continus. En el segon tram; tots els canals es prolonguen en direcció al mar, servint a una zona extensa denominada de Francs i Marjals.Totes aquestes cèquies prolonguen els llits de les cèquies de la Vega, fonamentalment la de Favara i Rovella.
La ubicació dels francs de Favara es situa en en l´extrem oriental de l´Horta del Túria, limitant amb el Plà Sud pel Nord, amb la cèquia de Favara per l´oest, el mar a l´est i l´Albufera al Sud.
Els múltiples braços en que es bifurca el cabal principal per regar i replegar els diferents vessaments, urbans, agrícoles i industrials, que poden ser dividits en dos grups; aquells que vessen directament a l´Albufera i els que ho fan a la cèquia de l´Or.
4.3.1 LA CÈQUIA DE ROVELLA
Es centrarem en aquesta cèquia ja que basteix la zona del nostre estudi.
És l´última de les cèquies de la Vega, des del seu naixement, va paral·lela al llit del Plà Sud, i enllaça al Passeig de la Petxina (km 294,500 del Túria), després passa per l´escorxador, derivant aigüa per a la seua neteja, després aquesta es vessada de nou al Riu, aquesta cèquia va ser creada per a la claveguera de la ciutat, i assegurar així la correcta evacuació dels desaigües. Per això, sempre tenia un cabal constant d´aigüa.
Travessa doncs, el casc urbà de València,per sota els carrers de Guillem de Castro, Xàtiva, Hernan Cortés, etc.Encara que ja no s´utilitza per a regar els jardins de la ciutat, si que rega el Jardí Botànic.
Quan arriba a l´altre extrem de la ciutat (Monteolivet), comença els regs en l´anomenat Racó de Rovella, unint-se després amb la cèquia de Valladar. Des d´ací el cabal comú (conegut com a cèquia de Valladar) gira al sud i rega les terres que hi ha entre el riu i Natzaret fins a Pinedo.
A aquestes altures La Punta ens és de sobra coneguda, però és possible que entre tantes dades i informacions ens hajam perdut i no ens haja quedat clar perquè val la pena conéixer aquest paratge, perquè val la pena protegir-lo. És per aixó que en aquest punt volem fer un repàs molt breu dels seus valors més importants, alguns dels quals ja coneguem, per tal de focalitzar més el contingut del treball.
5.1. VALOR AGRÍCOLA.
La Punta constitueix una zona de producció agrícola d’altíssima qualitat i de gran productivitat. Els seus terrenys estan valorats segons l’Oficina del Pla Verd de l’Ajuntament de València, com de primera i segona qualitat. La seua gran fertilitat es deu a que es troba en una planúria al·luvial, és a dir, uns terreys on durant segles (i qui sap si durant mil·lenis) el corrent del riu ha anat dipositant sediments, que han anat enriquint la terra progressivament. Tenint en compte que els terenys com aquest han anat dasapareguent arreu del món (i arreu de la ciutat de València), la seua escasesa dóna encara més valor a La Punta.
No de bades els terrenys de La Punta foren declarats segons el darrer Pla General d’Ordenació Urbanística de la ciutat de València (PGOU) com a “sòl agrícola no urbanitzable d’especial protecció”.
Els productes eixits de La Punta són d’una gran qualitat, tant per la bona qualitat de la terra com pel manteniment de les formes de conreu tradicionals i emprant el mínim de pestisides possibles. A més en èsser produits tan prop del centre consumidor (València i voltants) no cal mantindre’ls frescos artificialment a càmeres frigorífiques i amb tractaments químics (com passa amb els productes importats des països llunyans com el Marroc o l’Alger), sinó que passen del llaurador al consumidor en un interval de temps tant curt que es mantenen frescos de forma natural.
5.2 VALOR ECOLÒGIC
5.3. VALOR HISTÒRIC I CULTURAL.
La Punta té també un gran valor històric perquè conserva l’aspecte i les formes de vida tradicionals. Unes formes d’organització del treball agrícola i de la terra, que durant segles han caracteritzat la ciutat i l’han abastit d’aliments i de matèries primeres, siguent la base del seu creixement econòmic fins i tot en moments de crisi.
En La Punta es conserven 55 alqueries històriques i 15 barraques, així com un sistema de reg amb unes sèquies centenàries i uns camps que són un monument en ells mateixos doncs, encara que els productes conreats van rodant i canviant, estan en el mateix lloc des d’abans que es construiren a la ciutat la Llotja, la Seu, les muralles o les torres de Quart i de Serrans.
5.4. VALOR ESTÈTIC.
Es pot dir que La Punta alberga el millor art possible, un paisatge cultural en el que milers d’artesans han anat deixant la seua empremta al llarg dels anys, l’art o la cultura no són allò que trobem als museus,ni uns conceptes abstractes.
El paisatge de La Punta contrasta amb el monòton paisatge urbà per les seues característiques de zona verda amb els diferents conrreus convinant formes i tonalitats del verd; amb les edificacions tradicionals baixes i adaptades a l’entorn; i amb els arbres, que a La Punta es solen plantar prop de les cases com a ornamentació i per fer ombra; tot això entrecreuat per les sèquies i camins que faciliten l’accés als camps i la delimitació de les propietats, perque s’ha de dir que els camps no estan tancats ni protegits de cap manera encara (que els llauradors tenen també les seues cases) de forma que no trobem cap barrera visual.
6.1. INTRODUCCIÓ.
Al llarg d’aquest treball hem anat coneguent un poc La Punta, si fem casde nostre lema Per estimar cal coneixer, a estes altures el lector ja deuria de sentir que aquesta zona, com moltes altres dedicades al treball agrícola tradicional, és un paratge ple de bones qualitats, que dóna molts beneficis als ciutadans de València i de les rodalies, i que en canvi no suposa cap perjudici.
Clar que, com és fàcil suposar, no tot el món pensa així, és per això que cal fer una campanya de relacions públiques per promocionar La Punta, sobretot perquè es troba seriosament amenaçada de desaparició, per un projecte d’ampliació del port cap al sud que es faria sobre els seus terrenys, on es construiria una zona d’activitats logístiques: una ZAL. Això just després de finalitzar les obres d’ampliació del port amb la construcció de la Darsena Sud que ha duplicat la superficie operativa del port.
6.2. QUÈ ÉS LA ZAL?.
Una ZAL és un centre logístic on es desenvolupen funcions d’inetrcanvi modal de mercaderies que poden ser enmagatzenades i sotmeses a processos de transformació i acabament, on hi ha també instal·lacions per a la inspecció tècnica de vehicles, aduanes, dipòsits francs (magatzems on es guarden mercaderies sense passar per l’aduana per tornar a ser embarcades temps després sense haver arribat a entrar en el país) i tot tipus de serveis complementaris i d’asistència als transportistes, és a dir, restaurants, hotels i, fins i tot, zones d’oci.
Per a construir-la a València s’ha constituït una societat anònima el capital de la qual pertany a l’Autoritat Portuària en un 60%, en un 20 % a l’ajuntament de València i en l’altre 20% a la Generalitat Valenciana. El capital social és de 250 milions, però la inversió prevista arriba als 5.549 milions de pessetes.
Per als responsables portuaris, les tendències del transport marítim s’orienten cap a la cocentració de línies marítimes en grans ports, amb bucs de capacitat de càrrega cada cop major.
Cosa que exigeix als grans superports:
-Una posició geogràfica propera a les rutes comercials. València en aquest aspecte es troba en una posició ideal.
-Gran capacitat de concentració de mercaderies, bé del seu propi àmbit geogràfic, o d’un hinterland o zona d’influència mes ampli que, segons diversos factors, pot circumscriure’s a un radi d’uns 400 kilómetres des del port.
-Disponibilitat de superficie i maquinària operativa (terminals).
-Calat, és a dir, profunditat de les aigües, que permeta la entrada dels grans bucs.
El port de València te calat i superficie suficients. El seu problema rau en la quantitat de mercaderia a transportar. La indústria i el comerç purament valencians no generen un trànsit de mercaderies tan important com per a justificar que les grans línies marítimes vullguen vindre al Port de València.
Per als dirigents portuaris, la solució passa per sumar als trànsits cautius (aquells que provenen o van destinats a la província de València) altres trànsits captats en un hinterland cada volta major: Andalusia Nord, Castella, Madrid, Aragó i, fins i tot, Portugal.
A partir de la idea d’abarcar totes les mercaderies possibles, els responsables portuaris comencen a disenyar i exigir a les diferents administracions públiques més i millors traçats de carreteres i vies férrees (que no pagarà el port) per reduir els costos dels altres mitjans de transport, per tal de fomentar l’apropament de les mercaderies del nostre port en detriment de qualsevol altre.
Per acabar de fer atractiu el nostre port per al trànsit d’altres mercaderies, s’ofereix la ZAL com a lloc anexe, al costat però fora del port, per a enmagatzenar les mercaderies i sotmetre-les a processos que puguen augmentar el seu valor.
6.3. PERQUÈ DIR NO A LA ZAL?.
Actualment hi ha al món un excés d’infraestructures portuaries proper al 60%, cosa que s’ha produit perque cada port ha volgut atraure més mercaderia oferint més quantitat de sòl, millors comunicacions i tarifes més competitives. Però les línies marítimes han anat escollint les seues rutes en funció, sobretot, del desenvolupament industrial i comecial de les regions, o per estratègies polítiques com l’alliberament aranzelari per a determinats productes o la variació de les taxes de pas.
Així que ser el primer port no és un objectiu alcançable, estar entre els primers ja ho dóna la prpia`situació geogràfica, la densitat de població i la capacitat industrial del país, sense haver d’aportar m’es infraestructures,sinó, més bé, gestionant amb major encert, les que ja existeixen.
D’altra banda el creixement del Port de València ja ha suposat un greu deteriorament per a una part important de la ciutat de València i per a la qualitat de vida de part dels seus ciutadans. La degradació de la qualitat de vida dels habitants de Natzaret i La Punta és directament imputable al Port, per diversos motius:
-pèrdua de la seua platja natural,
-soroll i pol·lució ambiental,
- invasió de l’horta per bases de contenedors (en contra del PGOU) generadors de sorolls,
-circulació de camions per vies urbanes a les que tenen prohibit l’accés,
-la qualitat de les aigües marines s’ha deteriorat enormement degut als vertits des dels bucs.
Aquest projecte promogut pel Port, l’Ajuntament de València i la Generalitat suposarà la destrucció de 700.000 metres quadrats de camps productius, sèquies centenàries i antigues alqueries; i d’unes formes de vida i treball que històricament han caracterizat la ciutat.
El cas és que la ZAL, en cas de ser realment necessària, podria situar-se dins del mateix port on hi ha terrenys buits suficients, o bé als terrenys industrials pròxims a l’aeroport de Manises. De tota manera tant els estudiosos com els sindicats i partits polítics d’esquerra opinen que el millor lloc per a instal·lar la ZAL seria el Port de Sagunt que té els mateixos avantatges que el Port de València i alguns més:
-La proximitat a un gran centre de producció i distribució: l’Àrea metropolitana de València i la seua àrea d’influència.
-La posició central dins el corredor mediterrani.
-L’excel·lent conexió amb les principals infraestructures del transport portuàries, viàries i ferroviàries.
-La bona disponibilitat de sòl industrial, una gran part del qual és propietat pública.
-I pel fort impuls que pot suposar el projecte per a la reindustrialitzacio de la zona, on hi ha un alt grau d’atur (aproximadament 4.000 persones estan aturades a la comarca del Camp de Morvedre).
Els promotors del projecte de la ZAL a València, volen fer d’aquest Port el més gran i important de tot l’arc mediterrani, superant fins i tot al de Barcelona. Nosaltres ens preguntem si aquesta aspiració té algun sentit si per a fer-la hem de destruir el nostre patrimoni històric i cultural. Aquestes institucions continuen amb uns esquemes desenvolupistes que ells mateixos diuen haver oblidat quan fan mitins i parlen del desenvolupament sostenible que ara està tan de moda.
La ZAL es ven al públic com un projecte que millorarà l’economia del país i que generarà llocs de treball (aproximadament 1.000 diuen), no ens és dificil dubtar d’això tenint en compte que en els anys 1994 i 1995 en els que major increment es va produir en el creixement de l’activitat del Port de València, el nombre d’estibadors es reduí en 171, al voltant d’un 30% del total respecte de 1993.
Des de l’Associació de Veïns La Unificadora de La Punta i desde la Plataforma Salvem La Punta, Salvem l’Horta, s’apunta que en realitat darrere de la ZAL s’amaguen (com sol pasar tan a sovint) uns altres interessos, per dos motius:
1.Els mateixos promotors del mega-port de València veuen el Port de Sagunt com a complementari o auxiliar, donc esperen que en un futur el creixement del Port de València arribarà a un límit i aquest no podrà assolir tot el trànsit de mercaderies i haurà de compartir-lo amb el del Port de Sagunt.
2.A més les autoritats municipals han denegat la demanda dels veïns de La Punta de que en cas de no fer-se la ZAL les terres que hagueren sigut expropiades, foren tornades als seus propietaris.
→ Així docs si es preveu que el Port de València i el de Sagunt hauran de treballar junts, si diuen ja que la nova ZAL serà insuficient, perquè no la fan a Sagunt on hi ha tant espai industrial sostenible. I si la ZAL no es fa perquè no haurien de tornar els terrenys als llauradors.
Tot açò fa pensar als veïns de La Punta que el que volen els promotors de la ZAL és trobar qualsevol excusa per a quedar-se amb els terrenys. I treure’n benefici fent urbanitzacions i pisos de luxe en un terreny que malgrat èsser prop del port te molts avantatges per a viure: es trova cara a la mar, prop de les platges de les Arenes, el Saler i de Pinedo, al costat de la ciutat de les Arts i de les Ciències, del Club Nàutic, etc.
Però aquesta no és l’única especul·lació, perquè la forma en que està previst que és duguen a terme les expropiacions dels terrenys de La Punta, suposaria expropiar sòl qualificat com agrícola (pagant-lo pertant com a tal) i recalificar-lo com a industrial adquirint un valor afegit.
6.4. ACCIONS CONTRA LA ZAL.
En la lluita contra la ZAL és fonamental el paper jugat per l’Associció de Veïns La Unificadora de La Punta, que en el seu moment va sorgir davant la pretensió de l’Ajuntament de València d’instal·lar una subestació elèctrica en uns terrenys situats en front de la parròquia de La Punta en l’estiu de 1993, anant en contra del PGOU i de la llei del Sòl. Els veïns dugueren a terme nombroses iniciatives com la recollida de signatures i acabaren manifestant-se davant l’Ajuntament el 29 de març 1994, és aleshores quan s’assabenten del projecte de la ZAL doncs en èsser rebuts per Castañer, l’aleshores regidor d’urbanisme, aquest els diu que no valia de res que es queixaren per la subestació elèctrica perque de totes maneres se n’anirien amb l’ampliació del port.
En els articles de premsa citats al punt “7” es fa referència sovint als actes de protesta organitzats per aquesta associació, de fet, aquesta ha sigut la seua gran victòria: aconseguir amb les seues manifestacions i propostes que el seu problema s’obrira lloc als mitjans de comunicació, encara que haja sigut molt escàs, sobretot fora de la premsa escrita.
En tot cas a nosaltres ens agradaria destacar els diversos contenciosos administratius que estàn en procés entre els veïns i el port i l’ajuntament, doncs la legalitat està del costat de La Punta i teòricament això hauria de ser suficient.
Cal també destacar les prop de 10.000 al·legacions presentades en l’estiu del 1998 a l’anomenat Pla Especial d’Ampliació del Patrimoni Públic de Sòl per al Desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques dirigides a la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanismes i Transport de la Generalitat Valenciana. Aquestes al·legacions foren presentades pels afectats, per arquitectes, ingeniers, per membres de la comunitat universitària, etc. A continuació reproduim algunes com a exemple:
→ “En diverses parts del Pla, es presenta una concepció del Port de València com a port amb una funcionalitat principal molt allunyada dels interessos específics del territori valencià, es conceb un port per a Madrid. En el f.14 s’assenyala el seu paper d’aprovisionament del Centre de Transports de Coslada”.
→ “Respecte a la possible ubicació de la ZAL en l’interior del Port deValència, el Pla accepta que és possible, però aquesta alternativa és Ignorada per tres raons molt discutibles in incertes. En primer lloc,argumenta qüestions no especificades relacionades amb el disseny de la nova terminal de contenidors, però que en realitat podrien tindre -solucions satisfactòries. En segon lloc s’assenyala el cost dels terrenys guanyats a la mar però sense la referència a cap anàlisi econòmic en el Pla i amaga que una valoració adient de les terres de La Punta que incloguera les seues funcions ambientals i culturals: Donaria també un cost molt alt. Finalment assenyala la necessària Flexibilitat tant des del punt de vista d’inversió com laboral, al·ludint. Així a una preocupant preferència del Pla a favor d’una major. Precarietat i vulnerabilitat socio-laboral”.
→ “Un criteri bàsic repetit en diverses ocasions en el Pla, és que l’eficàcia de la ZAL com a peça al servei de transport, es redueix si està situada a una distància superior a 5-8 Kms de les instal·lacions portuàries (f.22). Aquesta xifra pareix pertànyer més bé a un pensament màgic, donat que mai es justifica. No es deixen clares les raons perquè una ZAL situada a 8 kms del Port no tindria problemes de conexió, i en canvi si hi hauria problemes amb una ZAL a 15-20 Kms (Sagunt)”.
→ “Donat que el Pla ignora completament les funcions medioambientals valuoses de les terres de l’horta de La Punta, no te en compte que qualsevol previsió de canvi d’ús del sòl deuria pospondre’s a la realització dels corresponents estudis científics”.
→ “Els impactes socials i medioambientals que tindria la construcció de la ZAL en <la <punta són ignorats o deformats pel Pla. Afectarien tant a la vida dels ciutadans i ciutadans directament afectats com al conjunt de la ciutat”.
→ “El Pla al·ludeix (ff.24 i 32) a la degradació de La Punta. En canvi, la zona segueix siguent molt productiva i viable per a la producció agrícola. La degradació prove d’actuacions irregulars que hauria de corregir amb la llei a la mà en lloc d’emprar-les com a pretext per a una agresió definitivament destructiva”.
→ “La Punta no sols és un terreny agrícola; també allí resideixen persones. La construcció de la ZAL suposaria la pèrdua de les seues llars i la destrucció de la seua forma de vida. Aquest drama humà es liquida expeditivament en el Pla (f.38) amb la delimitació d’una icoteta reserva de sòl urbà en el límit del barri de Natzaret. Un canvi de residència com el previst pel Pla significaria una greu lessió a les seues vides”.
→ “El Pla no te en compte que molts dels habitants de La Punta realitzen treballs agrícoles, és a dir, no sols tenen allí les seues cases, sinó també les seues terres i el seu medi de subsistència, amb la seua cultura i amb tota una forma de vida singular. El trasllat forçós els condenaria a ser víctimes d’un brutal desarrelament”.
→ “Des del punt de vista medioambiental, les instal·lacions previstes en el Pla (contra el que s’afirma al mateix f.6) són absolutament incompatibles amb les característiques del’area on pretenen implantar-se”.
7.ANÀLISI DEL TRACTAMENT EN EL MITJANS DE COMUNICACIÓ
7.1 REFLEXIÓ GENERAL
El mitjans de comunicació –locals- sobretot, han fet un seguiment del problema de la ZAL, però aquest s´ha vist condicionat per la intensitat de les accions que han protagonitzat els veïns (i altres interessats). La premsa, s´ha fet ressò de la notícia, podem trobar noticies sobre La Punta i el problema de la ZAL a periòdics com “El País”, “El Mundo” “Levante”, “Las Provincias”, i altres revistes d´àmbit més reduits.
D´altra banda, pel que fa a la televisió, trobem un escàs seguiment i presència, del problema de La Punta, podem destacar només, unes quantes aparicions- puntuals- a La 2 (de TVE) i a Informatius de Canal 9, però ací, s´ha evidenciat, el control exercit pel govern, ja que els programes i documental sobre el tema, tenien una clara vessant propagandística, s´intenta mostrar el projecte d´ampliació del Port de València, com una gran solució per al futur de la Comunitat Valenciana – sense tenir en compte la versió dels afectats per les expropiacions-.
A la ràdio, les úniques aparicions que hem pogut constatar, han sigut a la cadena SER, i esporàdicament a RÀDIO 9.
7.2 DOSSIER
“LOS VECINOS DE LA PUNTA, DENUNCIAN LA FALTA DE INFORMACIÓN SOBRE EL FUTURO PROYECTO E LA ZAL” (Las Provincias 13/1/98)
Els mil habitants de La Punta, coneixen ben bé, que signifiquen les sigles ZAL, però el seu futur és encara incert, no saben com es va a estructurar la zona, i desconeixen també on es situaran les vivendes promeses per l’ Ajuntament de València, no volen diners, sinó seguir vivint a les seues cases. Carmen Gonzalez (presidenta de l´associació de veïns) diu que en qualsevol zona portuària, el projecte i els plànols s´han mostrat als veïns, per si volien fer alguna al·legació, i en aquest cas, no han donat opció. El projecte del carril-bici, està també en marxa, però el terreny a expropiar es considera excesiu, de moment, continuen les protestes en contra del projecte de la ZAL.
“LA DESTRUCCIÓ DE L´HORTA” (Levante 31/5/98)
València, ha tingut durant molt de temps, l´única horta integrada dins d´una gran ciutat en tota Europa,un exemple d´equilibri ecològic. Però ara, la política urbanística està afectant tot açò, a més de la ZAL, hi ha altres assumptes de destrucció de l´horta; com l´especulació inmobiliària en Campanar, la destrucció de zona verda en Burjassot, Paterna, Benimàmet i Beniferri (per la construcció del Palau de Congressos), l´amenaça de la poca horta que queda entre El Cabanyal i Benimaclet (per l´ampliació del Campus de Tarongers, l´eliminació progressiva de l´horta d´Alboraia. S´està acabant així amb tot el patrimoni arquitectònic rural, que pot tenir conseqüències en el Tribunal de les Aigües, que pot desaparèixer en la pràctica. No podem oblidar que la destrucció que s´esta portant a terme és irreversible i que seria necessària l´oposició frontal del poble valencià a aquests abusos de les Institucions, per impulsar així la búsqueda de solucions.
MANGADA DICE QUE VALENCIA ES “LA MÁS BESTIA EN ARRASAR SU PATRIMONIO” (El País 4/7/98)
Mangada, arquitecte valencià i ex-conseller socialista d´Urbanisme de la Comunitat de Madrid, participa en la trobada internacional “La arquitectura y las ciudades en el siglo XX” (organitzat per la Fundació III Mil·lenni), mangada va destacar la necessitat d´unir el desenvolupament de la ciutat amb la protecció del seu patrimoni. Subratllà el dinamisme de la ciutat i va defensar la permanència del Barri del Carme i de La Punta.
DEL REY: “EN LA PUNTA EXISTEN CONSTRUCCIONES Y PARAJES CON LOS QUE SE DEBERÍA SER SENSIBLE”
Del Rey, encapçala un Grup d´Investigació sobre Paisatgisme i Arquitectura Rural, (Paisar) que ha definit els paratges de La Punta com de “cierta importancia e interés paisajístico” que s´haurien de respectar. Segons Del Rey, l´interés patrimonial de La Punta no arriba a l´interés de Campanar, però és necessària la protecció d´aquesta arquitectura rural i de l´entorn. Hem de tenir en compte, que el valor arquitectònic del patriomoni rural de València, no és l’ unic a la Comunitat Valenciana que està patint la seua destrucció i progressiva desaparició, com per exemple, s´està donant a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, l´Alt Maestrat, etc.
“LA FEDERACIÓN DE VECINOS DE VALENCIA, ACUSA AL PP Y A CEPEDA DE PERSEGUIR SUS ACTOS” (Levante 8/10/98)
La Federació d’ Associacions de veïns de València, mostra la seua indignació front les denúncies que s´han produit contra els dirigents dels movimients veïnals, per la Delegació del Govern, (encapçalada per Carlos González Cepeda).L’ última denuncia, els ha arribat als dirigents de les associacions de Pinedo y La Punta (La Unificadora). La presidenta de l´Associació , Carmen Vila, ha acusat al PP i a la Delegació del Govern de perseguir als líders del moviment veïnal, els dirigentes de Pinedo y La Punta, exterioritzaren les seues reivindicacions amb una “pitada”, aprofitant l´Acte d´inauguració d´un jardí , amb la presència de l´alcaldesa, Rita Barberà. Els agents policials,van obligar als protagonistes de la pitada a identificar-se.
8. DRET D´ACCÉS A LA INFORMACIÓ SOBRE EL MEDI AMBIENT
8.1 INTRODUCCIÓ
El Consell de ministres de l’Unió europea, adoptà el set de juny de 1990 la Directiva sobre llibertat d´accés a la informació en matèria de medi ambient. La Directiva, obligava a cadascú dels estats Membres de la Unió Europea a promulgar lleis, reglaments i disposicions per a que el compliment d´aquesta siguera efectiu a partir del 31 de desembre de 1992. En Espanya, no s´acompleix aquesta obligació fins el 12 de desembre de 1995, amb l´aprovació de la Llei 38/1995 sobre el Dret d´Accés a la Informació en matèria de Medi Ambient.
8.2 LA TRANSPOSICIÓ EN L´ESTAT ESPANYOL
En el llarg procés seguit per a arribar a l´aprovació d´aquesta llei ha hagut primer un borrador d´avantprojecte, un projecte de llei, i un procediment d´infracció obert per la Comissió Europea contra l´Estat espanyol per trasposició inadequada de la Directiva.
Com es tracta d´una normativa ambiental, les Comunitats Autònomes, podràn dictar normes específiques en el desenvolupament d´aquesta Llei. S´ha de tenir en compte també que només els dos primers articles de la Llei són considerats legislació bàsica. Per això quan es sol·licite informació ambiental sobre qüestions de competència autonòmica, serà d´aplicació la normativa específica, que haja dictat cadascuna de les Comunitats Autònomes , i en el cas de què no existeisca, serà d´aplicació la Llei “general”.
El 8 de març de 1997, s´aprovà la Llei I/1995 sobre Protecció del Medi Ambient en la Regió de Murcia. És curiós com en aquesta Comunitat es va produir la trasposició de la Directiva, abans de la trasposició estatal.
Així i tot, la trasposició que efectua la Llei estatal, resulta inadequada en diversos aspectes; pel que respecta a les persones que poden sol·licitar informació ambiental, pel que fa a la no contestació de les demandes d´informació, excepcions, costos de la informació, etc., per la qual cosa, s´han interposat diverses queixes davant la Comissió europea.
8.3 L´ OBJECTE DE LA DIRECTIVA
L´objecte d´aquesta Directiva, és proporcionar a totes les persones físiques o jurídiques, l´accés a la informació sobre medi ambient que es trobe en poder de les autoritats i establir els termes bàsics i les condicions en que dita informació ha de trobar-se a disposició dels possibles demandants.
D´altra banda, la Llei sobre el Dret d´Accés a la Informació en matèria de Medi Ambient, intenta incorporar al dret espanyol, la Directiva, i garantir així la llibertat d´accés a la informació en aquesta matèria així com difondre informació ambiental.
8.4 QUÈ S´ENTÉN PER INFORMACIÓ SOBRE MEDI AMBIENT?
La Directiva fa referència a tot tipus d´informació, açò inclou informació sobre; l´estat de l´aigüa, de l´aire, del sòl, del territori, de la natura, etc., i també informació sobre les activitats o mesures adoptades per a protegir eixos elements, incloent les actuacions de l´Administració i els programes de gestió ambiental.
La llei replega literalment el mateix concepte establit per la Directiva i esmenta expressament els plans o programes de gestió del medi ambient i les actuacions o mesures de protecció ambiental.
Les matèries sobre les que en principi pot requerir-se informació són:
8.5 DE QUINA FORMA ES POT REBRE EIXA INFORMACIÓ?
La Directiva es refereix a la informació relacionada amb el medi ambient, comprén informació contenida en documents, informes, cartes, etc., però també la contenida en fotografies, imatges de satèl·lit, gravacions d´audio, o tractada per ordinador.
La llei, estableix en l´Art.5.I que la informació serà subministrada a la persona sol·licitant en el soport material que aquesta haja elegit entre els disponibles
8.6 QUÍ POT DEMANAR INFORMACIÓ?
La Directiva, atorga el dret a qualsevol persona per a demanar i rebre informació relacionada amb el medi ambient, que es trobe en mans de qualsevol autoritat competent d´un Estat Membre de la UE. Qualsevol persona, associació i organització de qualsevol nacionalitat pot fer una sol·licitud per rebre informació referent a aquests temes.
La Llei, però, és més restrictiva ací, ja que especifica al seu article primer article que el dret a demanar informació sobre medi ambient només es reconeix a :
-totes les persones (físiques o jurídiques) nacionals d´uns dels Estats que integren l´Espai econòmic Europeu, o que tinguen el seu domicili en un d´aquests estats
-totes les persones nacionals de qualsevol Estat que reconeguen al mateix dret als nacionals espanyols en el seu territori.
8.7 QUÈ S´ENTÉN PER AUTORITAT COMPETENT?
“Autoritat competent”-segons la Directiva- és qualsevol ENS públic estatal, autonòmic o de l´administració local amb responsabilitat i possesió d´informació sobre el medi ambient. L´única excepció al respecte la constitueixen els òrgans que actuen amb facultats legislatives o judicials. Així, els tribunals de justícia, el parlament estatal o els autonòmics i el ajuntaments, poden, en algunes ocasions, eixir-se´n del camp d´aplicació de la Directiva, però, sols quan uns i altres actuen en ús d´eixes facultats judicials o legislatives.
8.8 ESTÀN OBLIGATS A PROPORCIONAR INFORMACIÓ ELS ENS PRIVATS AMB RESPONSABILITATS PÚBLIQUES?
En la UE, exixteix la tendència, de del·legar responsabilitats públiques importants en entitats privades o semipúbliques.Així, no és estrany, veure que la gestió de reidus,siga encomanada a una empressa privada. La Directiva, determina que la informació relacionada amb el medi ambient en poder d´aquest tipus d´entitas també ha d´estar a disposició del públic, com si es tractara d´informació en poder de les autoritats competents, - ja que estàn sota el control de l´Administració-.
La Llei, estableix e el seu Art 2.2, que els empressaris individuals o socials que gestionen serveis públics, queden obligats a facilitar la informació relativa al medi ambient que l´Administració titular del servei els sol·licite. Açò significa que els ciutadans tindràn que dirigir les sol·licituds d´informació no a les pròpies empresses sinó a les administracions titulars del servei, per a que aquestes, busquen la informació de l´empressa i ens la faciliten.
8.9 ÉS NECESSARI EXPOSAR LES RAONS QUE ENS IMPULSEN A DEMANAR LA INFORMACIÓ?
La Directiva, estableix que no. La persona sol·licitant no necessita exposar quina raó o propòsit té per demanar la informació.
9.1.OBJECTIUS
- Fomentar el coneixement de l’horta en general i de La Punta en concret
- Conscienciar a la gent sobre l’amenaça de la ZAL
La nostra societat viu absolutament d’esquenes als medis naturals i agrícoles´oblidant que aquests són necessaris per a la subsistència.Oblidant que els aliments que ens duem a la boca bé han d’eixir d’algun lloc, i aquest lloc són els camps de conreu agrícola, junt les granjes, la pesca o la caça; almenys fins que la indústria productora d’aliments sintètics no millore la seua oferta. Caldria potser recordar eixe conegut proverbi indi que ve a dir: “Quan l’últim arbre haja sigut tallat, l’últim animal caçat, i l’últim riu contaminat, l’home blanc entendrà que els diners no es mengen”. Clar que “l’home blanc” actual, és a dir, els megaempresaris, deuen pensar que per això encara queda molt de temps i que a ells no els agafarà el fenòmen que s’ha anomenat “la crisi dels aliments”. Una crisi que suposarà una accelerada pujada dels preus dels aliments reduint el nombre de persones que podran accedir-hi.
Per tot açò els objetius implicats impliquen d’amagat un altre molt més ambiciós: fer veure al públic en la mesura del que siga possible, el perill clar i directe que comporten els esquemes desenvolupistes i economicistes amb els que ens movem
9.2. PÚBLIC META
El públic meta de la campanya és la societat en general des de xiquets a adults dins de l’àmbit comarcal i de la ciutat de València. Es tracta d’un problema social que afecta a tots en general però paradoxalment és desconegut fins i tot pels habitants de la ciutat de València.
Una volta consolidada la campanya en aquesta zona, podria ampliarse
geogràficament a tot l’Estat, de manera que pogueren aconseguir-se els nostres objectius, i alhora aplicar les estratègies a problemes semblants d’altres llocs.
9.3. ESTRATÈGIES
-Xiquets entre 6 i 12 anys, L’HORTA A L’ESCOLA: és important que des de menuts els xiquets comencen a conéixer el medi que els envolta i apreciar els valors i els beneficis que aporta l’horta. A les escoles s’ha de fomentar el coneixement de l’horta amb:
1.Jocs, com per exemple reconeixer els productes de l’horta a palpentes, olorant, etc; també es pot jugar a fer una mena de trencaclosces, tractant d’unir el producte amb la planta de la que creix.
2.Excursions didàctiques a l’horta, on els xiquets pogueren conéixer l’ambient real que es pot viure en les tasques agrícoles, així com realitzar dibuixos sobre tots els aspectes que els monitors creguen oportuns en eixe moment o que més hagen cridat l’atenció als alumnes.
(els monitors que junt els profesors acompanyaran els xiquets seran alguns cops llauradors jubilats de forma que aquests trobaran una ocupació extre, i es crearà un vincle més fort entre els jòvens i els majors)
3.Creació d’un taller d’horticultura on els xiquets aprenguen un poc l’ofici del llaurador i vegen com treure de la terra per ells mateixos aquells productes que necessiten per a viure. Posteriorment es podria seguir la cadena real des productes agrícoles organitzant una espècie de festa a l’escola amb una cuina i un “mercadet”.
4.Es preveu la creació a laPunta d’una granja escola on els xiquets podrien fer estàncies de diversos dies en un entorn d´horta real, visitar els camps, conéixer els llauradors i apendre algunes tasques de major o menor dificultat segons l’edat i capacitat de cada infant.
-Estudiants de secundaria: a través dels departaments de ciències naturals i d’història dels instituts es poden organitzar classes sobre la Punta a l’aire lliure, relacionant-la amb aquestes disciplines. No serien classes magistrals, sinó amb diàleg, conversa i discussió, realitzades preferiblement en primavera i estiu. Els grups haurien de ser bastant reduïts, entre 15 i 20 persones màxim, per tal de potenciar la comunicació i familiaritat entre els alumnes i l’espai que han de conéixer. Els primers grups d’alumnes s’encarregarien de construir amb fustes i canyís una porxada que els protegira del Sol, i on es realitzarien les converses i les discussions.
-Estudiants universitaris: a través també dels diversos departaments es podrien organitzar classes, xerrades i conferències, adaptant el tema a l’especialitat de cada carrera.
1. Per exemple per a estudiants de comunicació audiovisual seria adient donar a conéixer La Punta a través de videos, fotografies o diapositives, parlant també del tractament que s’ha donat del problema de la ZAL als mitjans informatius i de comunicació de masses. Caldrà també organitzar un concurs de video-reporterisme baix el lema Mostra’m La Punta, en el qual es valorarà tant la qualitat tècnica com la capacitat per a acostar-se i refectir l’atmosfera característica i la realitat de les circumstàncies íntrinseques d’aquesta pedania.
2. És fàcil imaginars-se com orientar açò per a estudiants d’agrònoms, centrant les conferències en aspectes relacionats amb l’organització dels treballs agrícoles, els sistemes de reg, -es rotacions de conreus i guaret, etc. Es faràn també pràctiques a la zona on els estudiants analizaran la composició, forma i qualitat de la terra i de l’aigua.
3. Per als estudiants d’Història sens dubte resultarà interessant fer un repàs a la història del País Valencià centrant-se en la importància de l’agricultura, com aquesta ha pogut afectar al canvis socials, econòmics i polítics al llarg dels segles; pos com a exemple il.lustrador el microsistema de La Punta.
4. D’altra banda s’organitzaran activitats conjuntes per als estudiants d’Història de l’Art, Belles Arts i Arquitectura, que consistiran en realitzar pràctiques, fent un inventari de les edificacions (dibuixant-les) i una evaluació dels danys que puguen haver patit, per a després restaurar les barraques i alqueries que ho necessiten.
5. Des del punt de vista de la Biologia caldrà estudiar les diferents espècies tant animals com vegetals, que per viue a la zona, i treballar en un programa de recuperació i protecció de la flora i fauna autòctona.
6. Per als estudiants de Geografia, a banda de les conferències específiques sobre el tema, es poden realitzar treballs de campen els que es recopilen els aspectes més interessants per el que fa a la geografia de l’Horta de València, i les característiques de La Punta en particular.
7. Una proposta innovadora per als estudiants d’Art Dramàtic, és la realització dímprovissacions i “perfomances” als carrers de la ciutat, on es represente la forma de vida dels habitants de l´horta de La Punta, i com afecta a la seua qüotidianeïtat la problemàtica del projecte de la ZAL. Es projecta la realització d´un concurs de textos teatrals (on es podràn presentar tots els alumnes), els tres finalistes tindràn la possibilitat de representar la seua obra arreu dels centres educatius de tots els nivells, a més l’obra guanyadora serà representada als “Teatres del circuit Valencià del Teatre”. A més s’habilitarà una fila zero i els fons recollits seran destinats a subvencionar la lluita dels veïns contra les autoritats portuàries i municipals.
8. Per als estudiants de totes les llicenciatures en general, poden organitzarse periòdicament congressos i cicles de conferències a l’estil dels cursos de lliure elecció, on diversos experts i professors universitaris podrien analitzar des de diferents disciplines L’Horta i els seus problemes. Els estudiants no haurien de pagar res per realitzar aquest cursos però perr assistis-hi rebrien 3 krédits de lliure elecció (l´estudiant podrà bescanviar cada krédit per una caixa de productes d’horta a qualsevol llaurador de La Punta).
9. A més eixiràn a concurs anualment els Premis d’Investigació sobre l’horta dirigits a tota la comunitat universitària i obert a totes les disciplines.
-Per al públic jove en general es poden organitzar a través de col·lectius i organitzacions de jòvens o directament amb els interessats camps de treball de restauració de vivendes rurals abandonades que podrien ser utilitzades després com a locals de reunions o centres socials pels col·lectius col·laboradors i per la resta de veïns.
Es pot fomentar també la realització d’activitats turístiques i esportives a la zona de La Punta com esports en la mar, navegació, ciclisme o senderisme.
-Per a jubilats i prejubilats es posaria en funcionament una iniciativa que ja existeix a moltes ciutats europees, es tracta de L’HORTA URBANA, és a dir la reserva de xicotetes parcl·les de terra on aquestes persones tinguen una ocupació per al seu enorme temps lliure, i puguen gaudir del contacte amb la natura i la satisfacció de sentir-se profitosos.
9.4.VALORACIÓ.
El problema de La Punta és una qüestió molt complexa i cal coneixer tots els factors implicats. Hem volgut donar la informació bàsica a partir de la qual es treballarà en la campanya i que servirà com a dossier de treball que serà distribuit entre les associacions que col·laboren amb l’Associació de Veïns La Unificadora i la Plataforma Salvem l’horta, Salvem La Punta, i entre tot el públic interessat en rebre una informació més detallada al que estem habituats. En aquest treball primer hem tactat de donar una visió de La Punta en sí mateixa sense parlar de la ZAL per a que la aquesta no influira en la concepció de La Punta. A continuació hem descrit la ZAL intentant donar els arguments a favor i en contra.
Hem intentat reflectir la situació actual de La Punta en contrast amb el passat per fer veure que cal protegir-la i evitar que es deteriore. Sobretot el que volem és crear una opinió pública favorable a La Punta i contrària a la ZAL, doncs l’objectiu últim d’aquesta campanya que hem elaborat desinteresadament per a l’Associació de Veïns La Unificadora i la Plataforma Salvem l’horta, Salvem La Punta, és evitar emprant tots els mitjans possibles la destrucció d’aquest paratge.
Hem tractat de diversificar les estrategies per a adaptar-nos als diferents públics meta, perque ja s’ha dit que és un problema social i hem d’arribar a tots els ciutadans. Hem buscat la innovació per cridar l’atenció, trencant la monotonia dels estudiants, per exemple que els crèdits siguen en espècies, suposa una critica a un sistema educatiu economicista reflex de la societat que ha generat la ZAL, de forma que trenquem els esquemes dels estudiants acostumats a altra cosa, fent que s’apunten al curs per curiositat i també que es replantegen els seus esquemes, la seua forma de pensar respecte de l’educació i la vida.
Amb l’intensitat de les accions des de la infantesa pretenem educar els infants per a que en un futur estiguen conscienciats repecte tot tipus de problemes mediambientals, és important també l’interés que les activitats del xiquet poden produir en els pares, de la mateixa manera que la seua conscienciació pot influir en ells, doncs tant important és l’educació que donen els pares als fills com a la contrària.
Hem buscat la relació amb l’art com a sistema de lluita a través del teatret, els dibuixos, la fotografia, etc., perque l’art té una enorme potencia sensibilitzadora, a través d’ell, d’una forma simple i clara, es pot transmetre eixe missatge de reconciliació amb l'’orta. I a més potenciem la creativitat i que els estudiants i la resta de gent s’expresse lliurement.
-ANÒNIM. Guia práctica sobre el derecho de acceso a la información del medioambiente. AEDENAT y Estichting Natuur En Milieu. 1997. (Adressa en internet: http//www2.uji.es/cyes/internatura/legal/ley38.htm).
-CAMACHO MACIÁN, ROSA Y LORENTE LINARES, ADELAIDA. Estudio macrosocial de la zona que abarca parte del barrio de La Punta y barrio de Morera. Valencia. 1976 (Tesina. Treball Social)
-DÍAZ MARTÍN, MANUEL. GALIANA GALÓN, FRANCISCO. Estudio paisagístico de La Huerta de Valencia. Ajuntament de València. 1996.
-GARCÍA GÓMEZ, JAVIER. La contaminación en las acéquias de la Huerta de Valencia. 1979. Valencia. Ed. Del Cenia al Segura.
-SÀNCHIS I SIVERA, JOSÉ. Nomenglator geográfico eclcsiástico de los pueblos de la Diócesis de Valencia. 1922.
-VVAA. Els valors de La Punta. 18 arguments en defensa de l’horta. Universitat de València. 1999.