Anàlisi multidisciplinària de l'impacte de l'exercici de la desconnexió digital en el marc de les relacions laborals. Les transformacions tecnològiques que viu l'actual mercat laboral provoquen canvis importants en l'esfera del treballador i en la gestió empresarial; sens dubte, tot un repte per als agents implicats en el treball (treballadors, empresaris, Governs, sindicats i associacions empresarials) per a afermar l'esperit tuïtiu de la normativa laboral i garantir uns drets laborals bàsics com el descans, la Seguretat i salut en el Treball, la intimitat, la conciliació, el secret de les comunicacions o la protecció de dades. En aquest sentit, el grup d'investigació analitza el dret a la desconnexió digital del treballador, així com la seua eventual afectació en la gestió de les persones i la competitivitat empresarial. Tot això sempre puntualitzant que es tracta d'un dret laboral que en última instància, la seua efectivitat esdevé tant d'un mecanisme de potenciació de la llibertat i autodeterminació del pla del treballador, així com d'una garantia de l'efectiva, lliure i igual competència empresarial en el marc d'una economia social de mercat. En aquest context, el grup d'investigació aclareix un dret laboral bàsic i fonamental en l'actualitat però amb moltes arestes que han de ser polides. Per a això, en línia amb el seu caràcter multidisciplinari tracta els béns jurídics protegits en el dret laboral: en amb major o menor intensitat i directament o indirectament, la salut (art. 15 CE); la llibertat (art. 1.1 CE) - incloent la llibertat d'empresa i la productivitat (art. 38 CE) -; la dignitat i lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10 CE); la igualtat (arts. 1.1; i 9.2 CE); la intimitat i la privacitat (art. 18.1, 3 i 4 CE); l'honor (art. 18.1 i 4 CE); i la família (39.1 CE). Succintament, el grup pretén tractar l'exercici del dret, les seues implicacions jurídic-pràctiques en les relacions laborals (amb especial incidència en el teletreball), el seu estat actual en el món (amb estudis internacionals del dret en altres països), la seua relació amb la prevenció de riscos laborals (fatiga informàtica i hiperconnectivitat), així com amb la perspectiva de gènere, la diversitat, la intimitat i la privacitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, la videovigilància i el control empresarial (la necessitat de tota mena de programari digital significa que el control dels treballadors està creixent molt) i, el vessant tecnològic d'aquest, entre altres aspectes: l'estudi BYOD ("bring your own device"), protocols interns en l'ús de dispositius digitals i programari d'organització del temps del treball a la disposició de les empreses privades i públiques.

Col·laboradors/ es

• Ignasi Beltran De Heredia Ruiz­ - Universitat Oberta de Catalunya (Barcelona). 

Equip de treball

• Francisco Alemán Páez - Universidad de Córdoba .
• Eduardo Cavanna Gómez - Ilustre Colegio de Abogados de Madrid .
• Oriol Cremades Chueca - Eserp Business & Law School (Barcelona) .
• Facundo Martin Chiuffo - Universidad de Buenos Aires .
• Juan Carlos Fernandez Rodriguez - Universidad Nebrija (Madrid) .
• Ana Isabel Lambelho Costa - Instituto Politécnico de Leiría (Portugal) .
• Estela Martin Estebaranz - Universidad Nacional de Educación a Distancia (Madrid) .
• Diego Megino Fernández - Universidad de Burgos .
• Arturo Montesdeoca Suárez - Universidad de las Palmas de Gran Canaria .
• Cristina María Moreno Bayo - Universidad Pontificia de Comillas (Madrid) .
• María Jesús Otero Aparicio - Centro Nacional de Nuevas Tecnologías (Madrid) .
• Jouberto de Quadros Pessoa Cavalcante - Universidade Presbiteriana Mackenzie - (Brasil) .
• María Gema Quintero  - Universidad de Carlos III de Madrid
• Laura Davara Fernández de Marcos - UNIR-La Rioja
• Elena Davara Fernández de Marcos - UNIR-La Rioja
• Manuel Fernandez Jaria - UOC-Barcelona
• Sonia Quiñonez Lopez - Pontificia Universidad Católica del Perú

Educació superior universitària