Especialistes liderats per l’investigador de la Universitat de València Óscar Sanisidro publiquen en la revista Science un estudi sobre la mida dels brontotèrids, una família de mamífers extinta fa 53 milions d’anys. L’estudi demostra un ràpid acreixement de la talla d’aquests animals relacionada amb una major supervivència dels llinatges de major grandària. Així, com més grans eren aquests animals extints, majors eren les possibilitats de supervivència. L’estudi dels brontotèrids permet que especialistes en paleontologia puguen aprofundir en els mecanismes evolutius darrere de l’acreixement de talla corporal i abordar preguntes sòlides sobre la macroevolució dels megaherbívors.
Els brontotèrids (‘bèsties del tro’) són una família de mamífers relacionats amb cavalls, rinoceronts, i tapirs que experimentaren un canvi de tamany espectacular al llarg de la seua evolució. Els primers brontotèrids van aparéixer tant a Àsia com a Amèrica del Nord a principis de l’Eocé, fa uns 53 milions d’anys. Les espècies més antigues eren de la mida d’un coiot i no tenien banyes. En canvi, els últims representants d’aquest llinatge tenien un aspecte semblant a un rinoceront i tenien imponents apèndixs ossis per damunt del nas. Els seus cossos es van fer robustos, quasi arribant a la mida dels elefants, cosa que els va convertir en un dels primers mamífers a pesar diverses tones. Curiosament, malgrat totes aquestes transformacions evolutives només van durar uns 16 milions d’anys.
Segons l’equip investigador “podem entendre moltes coses sobre una espècie a partir de la seua mida. El tamany corporal es correlaciona amb el metabolisme, la despesa energètica, la termoregulació o la superfície del seu territori, la qual cosa la converteix en un de les paràmetres més importants de la biologia de les espècies.
L’evolució de la mida del cos va interessar els primers paleontòlegs i els brontotèrids van protagonitzar els primers debats sobre la teoria de l’evolució en l’època anterior al reconeixement de la selecció natural darwiniana com la millor explicació de l’evolució. Gràcies als nous avanços en modelització i simulació de processos evolutius, podem reconstruir els processos darrere d’aquesta ràpida pujada en tamanys corporals. Amb aquestes tècniques punteres, els paleontòlegs detectaren dos mecanismes evolutius treballant a dos nivells diferents. D’una banda, tenim una generació d’espècies a bots, tant xicotetes com grans. D’altra, una forta pressió de selecció centrada en les espècies més grans, deixant darrere a les altres. Els dos processos expliquen com aquestes bèsties assoliren mides rècord en un món, l’Eocé, on encara no existien animals gegants.
Referència: Sanisidro O, Mihlbachler MC, Cantalapiedra JL (2023) A macroevolutionary pathway to megaherbivory. Science. 2023. doi: 10.1126/science.ade1833.
Referències de les imatges:
