• Universitat de València

• Ernesto Jimenez Villar
• Esteban Pedrueza Villalmanzo

La inducció selectiva i eficient de la mort cel·lular és una de les aplicacions biomèdiques més prometedores de les nanopartícules (NP). La plata, un metall utilitzat generalment per a la preparació de NP ha sigut utilitzat durant dècades com a agent bactericida, i continua utilitzant-se en l'actualitat per a previndre infeccions bacterianes, així com recobriment d'instrumental metge. Encara que els mecanismes de toxicitat de la plata no són totalment coneguts, es considera que aquesta propietat podria veure's considerablement millorada en NP de plata, a causa de la seua gran superfície d'interacció i a la seua alta reactivitat en comparació amb una massa sòlida de plata. De fet, els efectes antibiòtics de les NPs de plata han sigut comprovats de manera reeixida, com per exemple en eficaços recobriments antimicrobians o en filtres per a la desinfecció.

Investigadors de la Universitat de València han desenvolupat un nou tipus de nanopartícules de plata recobertes amb una nanocoberta de sílice, capaços de produir la mort selectiva dels bacteris mitjançant la seua irradiació a la freqüència de ressonància de plasmó superficial. Les nanopartícules s'uneixen a la superfície dels bacteris sense interferir en el seu creixement, ja que el nucli tòxic de plata està recobert de sílice. L'exposició de les NP a una radiació en la banda d'absorció del nucli de plata desencadena la mort dels bacteris de manera efectiva i selectiva. Aquesta citotoxicitat es deu fonamentalment a aquest efecte dels camps electromagnètics generats en la proximitat de les nanopartícules.

La principal aplicació de la tecnologia és en el camp de la biomedicina, en mètodes de fototeràpia per al tractament de malalties infeccioses a través de la inducció selectiva de la mort cel·lular.

Els principals avantatges de la tecnologia són:

• Toxicitat fotoselectiva, permetent la inducció de la mort cel·lular mitjançant la irradiació a una determinada longitud d'ona.
• Baixa energia de radiació necessària per a induir la citotoxicitat, de manera que la mort cel·lular no es produeix per efecte tèrmic.
• Alt nivell d'interacció amb materials biològics, com a cèl·lules bacterianes, a causa de la gran superfície d'interacció i alta reactivitat.

• Patent concedida