CAP.1. LA SOCIOLOGIA CIENTIFICA I LA SOCIETAT INUSTRIAL
En estes pàgines comence un intent de esquematizació dels contiguts dels capitols del manual que utilicem, fet especificament com ajuda a la docència i soport de les explicacións de clase.
El seu contingut es correspón amb els esquemes dels temes que escriu al pizarró en les clases del horari regular.
.El nom de la sociologia.
.El objecte de la sociología: dos definicións:
-"la colectividad de seres humanos que viven y actúan con relaciones interdependientes"
-"la sociedad, los grupos humanos, y los individuos en interdependencia,…, la sociabilidad" García Ferrando (98;19)
Aquest objecte general es tambè estudiat per altres ciencies i disciplines:
filosofía social fa les seves universalizacións a partir de principis generals del ser i de conceptes metafisics com "totalitat"
La sociología generaliza a partir dels dades empírics observats.
Historia : estudía els mateixos fets que la sociologia pero el seu interés es ideogràfic, segons la definició de Windelband. Busca definir el esdeveniment humà tal com va ocòrrer, en la seva especificitat irrepetible.
La sociologia es nomotètica, es a dir, segons Windelband, busca lleis generals aplicables a la situació empírica i també a altres societats o grupos.
Economía, politología, psicología social, antropología. Estudien desde els seus punts de vista en moltes ocasions les mateixes activitats humanes, son tots coneiximents que es deuen compatibilizar en una visió mes ampla, interdisciplinar.
La sociologia estudía d'aquests fets els nivells sociològics de generalitat. Tota interacció politica o econòmica es tambè acció social i, com tal, està sotmesa a les normes generals de actuació en aquell grup específic.
Cinc "idèes comuns" son propossades per Nisbet i Lovejoy com a guias del interès en la història de la sociología: Comunitat, autoritat, status, lo sagrat i la alienació.
La sociología enfoca els caracters comúns en aquest tipus de fenomens i les connexions adients entre ells.
Cap parlar de un nucli de teoria social i una periferia de sociologies aplicades. Sociología de la Cultura, el Art, la Religió, el Dret, la Familia, la Política, la Economía, sociología industrial, de la empresa, urbana, del treball o de la població, entre altres posibles.
Altres camps d'estudi son tipicament interdisciplinars, com la demografia, el urbanisme o la ecologia.
Els treballs sociològics es fan, segons una categorització de Tönnies a tres nivells - Teoría sociológica. Sociologia pura.
-sociologia aplicada -investigació-asistencia.
-sociologia empírica.
En qualsevol cas, en el desenvolupament dels coneiximents sociológics te una part fonamental la comprobació empírica. Si els conceptes no expliquen la realitat, aleshores es deu canviar els conceptes .
Per l'estudi de casos determinats son adients les que Merton anomena Teories de mitj-rang. Molt generals en la seva aplicació a la societat estudiada, pero no per aixó aplicables a totes les mafifestacions de la socialitat humana.
1.2. la sociologia científica i la societat industrial.
La sociologia naix al mateix temps que estàn desevolupantse algunes societats europées com societats industrials. Eixe món historic presenta alguns trets característics:
Hi ha : consciencia de la crisi del mon antic o la societat tradicional dels últims segles europeus.
necesitat de noves formes de pensament per entendre les societats, els esdeveniments històrics en la mateixa Europa
Com resposta apareix la sociología, pero tambè altres ciencies socials
Els enrels de aquestes actituts estàn en la nova visió científica del mòn en expansió desde el Renaiximent.
La societat tradicional ha cambiat al final del procés fins a una societat industrial, democràtica, moderna, burocratizada, liberal i amb consciencia de la seva autonomía en tant que "societat civil".
Rodriguez Zúñiga parla de precondicions que feren posible el pensament sociològic.
1-. Existència autónoma de la societat, capacitat per mourese per ella mateixa independentment de la autoritat
2.- Nova forma de pensament emergent: liberal, democratic, científic, industrial.
3.- Visió plural de la societat, amb pluralitat de perspectives i punts de vista.
4.- Convenciment de que els nous coneiximents científics respecte de les societats humanes milloraràn les coses.
Lucas Marin defineix els trets característics de les societats industrials:
1.- Creiximent demogràfic al llarg del procès de industrializació.
2.-Urbanizació. Creiximent de les ciutats.
3.- Industrializació.
4.- Desenvolupament de transports i comunicacións.
5.- Creiximent de la movilitat social.
6.- Desenvolupament tecnológic.
7.- Burocratizació.
8.- Producció en masa i masificació.
9.- Expansió de la movilitat psíquica.
10.- Institucionalizació del canvi social.
Aquest programa es , efectivament, molt ample. Casi qualsevol tret de la vida dels homes apareix com material sociològic. En qualsevol cas el que ens interesa es no a soles delimitar les coses que miren els sociólegs, sino també definir la forma de la seva visió, la visió sociológica.
1.3.1. Precursors:
La nova forma de pensament inspirat en les noves ciencies de la natura entre el Renaiximent i la Ilustració es el contexte del que naix la sociologia. El llibre destaca dos trets valoratius que ha desenvolupat aquest pensament ilustrat:
- Creencia en el progrés dels essers i les societats humanes. La historia progresa de situacions mes dolentes fins altres millors de forma continuada.
-Confianza en la capacitat de la raó humana en general .
La nova ciencia busca una nova descripció sencera del mon en els termes del nou llenguatje. El metode serà inductiu, es a dir, les proposicións generals es formen per observació repetitiva dels fenómens, clasificantlos pels seus trets observables.
"La Enciclopedia" es un intent de publicació de tots els nous coneiximents en eixe espérit descriptiu y clasificador.
Dins dels intelectuals ilustrats especializats en el pensament social o polític, el tema destaca tres precursors de la sociología. El seu pensament es el que escomenza a disenyar el punt de vista sociológic que busquem.
-Montesquieu: El el seu llibre mes conegut, "El espérit de les lleis" intenta fer una descripció i una clasificació de les activitats socials. El seu intent es trovar tipus observables de activitats socials.
-Tocqueville: Va visitar els Estats Units poc després de la Revolució Francesa. Escriu amb les seves experiencies un llibre "La democracia en América", que es un clàsic de la sociologia política i un dels primers llibres sobre els Estats Units de América. Per Tocqueville la democràcia americana expresa una corrent histórica que actúa com una llei i que cumpleix la vella aspiració dels homes i les societats a la llibertat. Aquesta llei es cumpleix de formes molt diferents en les distintes societats históriques. Les seves descripcions del entramat de la vida política en la democrácia americana son també un clàsic de la descripció sociológica de societats extranjeres.
- Saint-Simon: Trova el nou principi ordenador de la societat en la industria. Els elements socials que no pugan adaptar-se a la societat industrial están condemnats a la desaparició. Els protagonistes de esta nova societat son els industrials: treballadors i empresaris.
En les escoles que va crear per la instrucció de la clase obrera es organizen els primers germens del socialisme. El seu socialisme no es de clase, es compatible amb la propietat privada i admet una economía planificada. Es per tant molt paregut a la socialdemocracia de hui en dia.
1.3.2. Positivisme , organicisme, evolucionisme.
El positivisme es una escola de pensament científic. Segons ells, la ciencia deu tractar unicament les dades que son rebuts directament pels nostres sentits, sense interpretacións previes. Despres la observació dels mateixos dades ens permet veure les repeticións , les cicles dels que poden induirse les lleis generals.
El organicisme es una escola sociológica. La societat es comportaría com un cos viu en l'ordre biológic. El evolucionisme tracta els grups humàns del pont de vista de la evolució biológica.
Auguste Comte:
Es positivista, pero recull els seus dades socials en els archius dels historiadors. Intenta fer una reconstrucció de la ciencia sencera. Es un reformador social, però no un revolucionari.
El seu lema teòric i politic es "Ordre i pogrés". Se mostra partidari de un canvi planificat segons els coneiximents obtinguts de la ciencia que eixirà de aplicar els principis positivistes de la ciencia natural al estudi dels asumptes socials. Lo mes important es canviar el antic pensament supersticiós pels nous coneiximents cientifics. Per tant la linia política serà de preeminencia dels savis, investigació i educació de la població.
En el camp teóric el ordre es materia per la Estática social, que estudia el equilibri de la societat: familia, unió de les families amb relacións de cooperació i competencia, autoritat política reguladora dels conflictes. La dinámica social es la part de la sociologia que estudía els grans canvis histórics. La societat es desenvolupa en els mateixos estadis de pensament que un xiquet humà. Primer es imaginativa i supersticiosa en el estadi teológic, després desenvolupa un pensament lógic que relativitza la religió en el estadi metafísic, per ultim es fa racional i positiva i coneix les coses per la aplicació del raonament a la seva observació en el estadi positiu. La major part de la humanitat està , per ell, encara en el segón estadi.
Herbert Spencer:
Va popularizar la sociología en els ambients intelectuals anglosaxons, tenint molta difusió als USA. Es bióleg, enginyer de ferrocarrils i socioleg evolucionista. Politicament es partidari del liberalisme individualista de la burguesia del seu temps.
La societat humana es un cos biológic eixit al final de la evolució. Els essers vius son cossos orgànics, la societat es superorgànica. La seva llei evolutiva fa que el creiximent cuantitatiu dels grups humàns siga automaticament seguit de un creiximent organizatiu en complexitat. Les diferencies de evolució entre les cultures es deuen als diferents medis geogràfics.
En els primers estadis els grups humàns eren xicotets, tots molt pareguts, organizats com hordes primitives. Amb el creiximent en número del grup, creix la diferenciació. El sentit del creiximent va de una homogeneitat (tots molt pareguts) incoherent, a una heterogeneitat (tots diferents) coherent, molt organizada. Els primers estadis es corresponen amb societats autoritaries i militaristes, que es transformaran en societats liberals, democràtiques, industrials i de llibre mercat , posant la comunitat al servei del individu.
1.3.3. Importancia sociológica del marxisme
Diferents autors han opinat respecte de la identitat de Marx com científic social.
Lucas Marin diu que els temes de reflexió de Marx constitueixen encara problemes actuals, aixina: les clases socials, el canvi en les societats, el anàlisi de la vida económica, les ideologíes o la teoría del conflicte social o la revolució.
Ferrarotti destaca la gran importancia de la aplicació del metode dialèctic per la comprensió de determinats aspectes de la societat. La producció de la mateixa societat es fa per homes que son el producte de les condicions socials que ells mateixos créen amb les seves activitats. Aquesta formulació dialéctica permet entendre les aplicacións de aquest metode en la moderna sociología.
Com aportacións a la ciencia social de Marx, el tema destaca es seu pensament sobre:
-la primacia de la estructura económica en la vida social
-la determinació historica dels esdeveniments socials.
-la contextualizació dels estudis empírics en el marc economic general.
-els fenòmens generals de canvi social, siga paulatí o revolucionari.
Marx definia la societat com les relacións socials que es creen en torn al fet del treball. Aquestes relacións es produeixen damunt de una infraestructura económica, material: terra, recursos , i dels coneiximents obtinguts per la societat treballant aquests recursos, tant de la natura com de la capacitat de organizació social per millor treballar la natura. Hi ha altre tipus de relacións socials entre els homens, aquestes pertanyen a la superestructura social per mitjà de la cual la societat se organitza jurídica, politica o culturalment. Aquest nivell es dependent de la dialéctica entre el dos anteriors.
Els diferents models histórics de organizació social han desenvolupat noves forces de producció (infraestructura: coneiximents, técniques). Les relacións de producció aleshores queden antiquades per les noves forces productives, però els sectors socials beneficiats per aquestes relacions se oposan als canvis. Aquesta dinámica explica els diferents models histórics de organizació social. Les noves forces de producció industrial permeten superar les antigues relacións de producció entre treball i capital de la societat burguesa, que es dirigirà a la nova societat socialista.
1.3.4. Emile Durkheim i Max Weber
Per Durkheim la sociologia deu tractar els fets socials com coses: objetctives, exteriors.
Els fets socials son formes de pensar, sentir i actuar, que existeixen amb independencia de les conciencies individuals. Eixa existencia independent es veu en que ja estaven avans que els individus i se imposan a ells en el aprenentatje: aisina el llenguatje, els usos comercials, la llei,…
Igualment se imposan a la observació objectiva del socióleg. En el tractament científic d'aquests fets es deu:
-rebuchar les prenocions vulgars que tenim de ells.
-tractar unicament grups de fenómens amb caracters comúns, previament predefinits.
-aïllats de les manifestacións individuals, unicament interesa lo comú.
D'aquesta forma es pot coneixer les continuitats grupals, que ens donen la descripció de la societat.
La normalitat social pot incloure activitats com la delincuencia o el suicidi, aparentment antisocials, si apareixen amb el tipus de continuitats avans descrits. La forma no normal o patológica dels fets socials es veu comparant diferents societats amb un mateix grau de desenvolupament social.
Max Weber fará sociología amb una metodologia no positivista. Els fenómens socials están constituits en part per significats subjectius no directament observables, a diferencia dels naturals.
Ell pensa que la acció humana es acció reflexiva, i es acció social si el objecte de la reflexió son els altres que participen en les activitats relacionades.( La definició sencera de la acció social de Weber esta en p.113 d'aquest manual) .
Com el socióleg es també home, pot , de vegades, entendre els significats subjectius que animen la acció social de altres homes. En aquest cas la sociología comprén els motius de la acció. En això consisteix la sociologia comprensiva, que afegeix un nou tipus de coneiximent a la pura descripció exterior dels fets socials.
Els conceptes de les ciencies socials son tipus ideals. Els de la historia: feudalisme, monarquia, aplicables a molts tipus de societats históriques diferents, pero mes generals que cadascuna de les seves manifestacions históriques. Els de la economía, com la llei de la utilitat marginal.Consisteixen en definicións pures de formes de conducta, estructurades segons els ideals de comportament presents en eixes societats feudals o en eixos actors económics. Weber contrueix d'aquesta forma conceptes sociológics con els de etica protestant, capitalisme racional, comportament burocràtic, etc., amb gran repercusió en els anàlisis sociológics dels científics socials posteriors.
1.4. El pluralisme sociológic i la institucionalizació acadèmica
La sociologia en aquesta época va consolidantse:
-al camp acadèmic: Escomenza a ser tractada amb respecte pels altres científics. Apareix com asignatura en els estudis univesitaris. Albion Small es el primer director de un departament universitari de sociología en la Univ. De Chicago (1893).
-al camp profesional: Creix la demanda de estudis de investigació social per part de diferents institucions: Administració, empreses, mitjans de comunicació, etc.
-al camp técnic: es desenvolupen les técniques de medició de diferents tius de dades empírics. Técniques de mostreig, enquesta, medició de actituts, sociogrames, al socaire de el desenvolupament teóric i de la demanda social de estudis.
En la comunitat dels sociólegs es consolida la actitud de respecte pels dades empírics, que es utilitzen en la verificació de les proposicións teóriques. Teorizació i presentació de dades aperiexen com feines necesaries en el ofici de socióleg.
Com que del pensament de Marx, Durkheim i Weber eixen teories coherents de explicació de la societat, pero diferents e inconsistents entre elles mateixes, es desenvolupen tres linies de investigació sociológica que van aprenent a respectarse entre elles, ja que totes expliquen alguns aspectes de la socialitat millor que les altres i totes fracasen en algunes de les explicacións.
Totes tres corrents sociológiques coincideixen basicament en el respecte pels mateixos materials empírics, allò fa que, sobre aquesta base, es puga parlar de una sociología pluralista en lo teóric.
Podem agrupar les corrents sociológiques que es desenvolupen en aquesta epoca per a seva inspiració dominant.
En el camp de la biologia es desenvolupen al llarg del segle estudis de observació de la conducta animal i la socialitat animal , apareix la etologia com la part de la biología encarregada d'aquest treball. Mes recentment la sociobiologia intenta explicar la acció de animals o humàns com producte exclusiu de la determinació genètica.
1.5. La tercera revolució industrial.
-La 1ª revolució industrial: Anglaterra a finals del XVIII, i al llarg del XIX en la Europa que es industrializa, i també al NE dels USA. La nova clase burguesa te accés al poder polític, avans monopolizat per la aristocracia, La fàbrica sutitueix al taller artesà com lloch tipic de treball.
-En la segona, la acumulació de capitals permet industries molt mes grans. Els grans financers es converteixen en élites socials . El lloch típic de treball es la gran factoría. Es dona a finals del XIX i principi del XX, Xapó i Alemania es industrializen. La cadena de montatje permet intensificar la producció i abaratar els costos, donant lloch a un mercat que aplega a les clases treballadores.
Hi ha diferents autors que toquen aquest tema amb una visió mig prospectiva, mig utópica. El llibre destaca a Daniel Bell i Alain Touraine.
En la sensibilitat de la gent apareixen problematizades determinades polítiques tradicionals: el desarrollisme sense respecte pel medi ambient, el armamentisme i el creiximent de les diferencies económiques entre països i persones. En qualsevol lloch això es compatibilitza en actituts consumistes.
Han aparegut formes empresarials relativament noves amb nivells molt alts de expansió, com les industries de la informació. Però la economía mondial es encara molt dependent dels preus del petroli.
1.6. Dimensións de la societat post-industrial.
Els mitjàns modernes de pensament permeten treballar amb gran cantitat de dades estadistics que, si les condicions de la socialitat permanyen constants, poden conduir a conclusións racionals respecte de les linies de desenvolupament del futur en la prospecció de mercats. Aquest es el principi de la moderna prognosi científica, que permet la planificació de les grans inversions necesaries en els camps de la energía, la planificació urbanística, sanitaria, etc.
Alguns autors han estudiat els canvis produits en les societats desenvolupades, aplegant a la conclusió de que ens trovem devant de una nova societat, la societat postindustrial. Per Daniel Bell en la nova societat post industrial els canvis en la base tecnoeconómica determinen una nova ordenació dels factors politics, culturals y tecnoeconómics, ara menys interdependents que en la antiga societat industrial.
Aquesta nova societat es carcteriza per:
1.7.- Canvis y tendencies en les societats modernes
En la anticipació reflexiva de la societat futura podem intuir noves situacións que suposan reptes importants i diferentes línies d'anàlisi.
1.7.1.- El procés de globalizació de la economia.
Les economies regionals cada vegada influeixen menys en les condicións generals de vida per efecte de la globalizació del mitjans de producció económica: hi ha opinións i dades a favor de aquesta nterpretació i altres en contra.
A favor: La liberalizació dels moviments del capital, que pot invertirse i desinvertirse sense trabes en qualsevol lloch del mon buscant sempre els màxims beneficis.
La xarcia mondial de mitjans de comunicació .
En contra: Les enormes desigualdats existents entre païssos. La globalizació pareix mes un procés de dominació que aprofiten alguns sectors per el seu benefici, peró que esclavitza altres sectors i societats.
En el plà de la política es parla del fi de la historia, referintse a la tendència a la normalizació democràtica en tots els païssos. Encara que es pot veure com eixa tendència existeix, hi ha també altra que permet instituir noves formes dictatorials: integrismes, talibanismes i noves dictadures emergents en altres llochs.
El domini dels païssos desenvolupats, sobre tot els Estats Units de Amèrica, crea condición de emulació a nivel mondial, pero això suscita dubtes entre altres analistas que pensen que no es un autèntic procés de globalizació sino a soles imperialisme cultural.
1.7.2. Canvi social i noves tecnologies.
Les innovacions tecnológiques han produit canvis a diferents nivells de la organizació social. Aquestes novetats son , a més de altres, les que venen dels camps de la microelectrónica, nous chips cada vegada mes xicotets, mes potents i amb mes camps de aplicabilitat; les telecomunicacións, en constant desenvolupament, desde les televisións als sistemes de control remot; els nous materials obtinguts per la investigació i amb tot tipus de aplicacións industrials: desde la lycra als nous cables de fibra óptica. Totes aquestes novetats van afegintse en el procés de canvi del sistema económic. Algunes de aquestes novetats son:
1.7.3.- Postindustrialisme i postmodernitat.
¿Ha cambiat la societat postindustrial respecte de la societat industrial clàsica? ¿Ens trovem en una época en la que els nous valors postmoderns, la tolerancia, la solidaritat, el ecologisme i el respecte a la pluralitat i les minories han sustituit als tradicionals del desenvolupament economic a qualsevol preu , la competencia i el domini dels devils pels mes dotats evolutivament?
Molta de la investigació sociológica moderna treballa per coneixer aquest canvi en els valors dominants en la societat. Els resultats son pareguts als que troven Garcia Ferrando y Ariño (1998) en la seva investigació "Los nuevos valores de los valencianos" Fundació Bancaixa, Valencia. Encara que hi han nous valors emergents, la necesitat de disponer de recursos per cubrir les necesitats básiques fa que el que principalment ens motiva es trovar un lloch de treball digne.