En les últimes setmanes han aparegut diverses notícies sobre un bacteri "menja carn" que ha provocat l'hospitalització de dos joves durant mesos. Es tracta del nostre bacteri d'estudi: Vibrio vulnificus, que provoca l'enfermetat anomenada vibriosi.
En les últimes setmanes han aparegut diverses notícies sobre un bacteri “menja carn” que ha mantingut hospitalitzades a dos joves durant diversos mesos, arribant fins i tot a provocar-los l'amputació d'una o més extremitats.
La primera d'elles, una coneguda actriu i model anomenada Jennifer Barlow, va començar a sentir un intens dolor i inflor en el genoll durant les seues vacances d'estiu a les Bahames. A la volta, ja als Estats Units, va patir un xoc sèptic que va causar el seu immediat ingrés a l'hospital, on el patogen va ser identificat i va començar el tractament. Va estar 5 mesos ingressada, va travessar múltiples cirurgies i finalment va patir l'amputació d'una de les seues cames. Així ho ha comptat ella mateixa en les seues xarxes socials.
Enllaç a la notícia del periòdic El País
La segona es tracta d'una jove de 40 anys que es va contagiar després de menjar peix infectat. En este cas les conseqüències han sigut més fatídiques, ja que va ser necessària l'amputació de les quatre extremitats per a poder salvar la seua vida.
Enllaç a la notícia del periòdic El Mundo
Us estareu preguntant qui és este patogen i com produeix estos efectes. Es tracta de Vibrio vulnificus, un bacteri molt familiar per a nosaltres ja que treballem amb ell dia a dia. I sí, tal com reflecteixen estos casos, pot provocar amputacions i fins i tot la mort dels pacients. Però comencem pel principi…
V. vulnificus és una espècie zoonòtica del gènere Vibrio que habita en aigües salobres (aquelles que tenen més sals dissoltes que l'aigua dolça, però menys que l'aigua de mar) d'àrees temperades i calentes. Pot viure de manera lliure en la columna d'aigua o posar-se en superfícies, tant orgàniques com inorgàniques. Concretament sol colonitzar les mucoses dels peixos o acumular-se en animals que s'alimenten per filtració, com per exemple els bivalves o els crustacis. A conseqüència de la seua forma de vida, les rutes d'infecció en humans són dos: per ingestió, que sol causar gastroenteritis i en casos més severs septicèmia primària; o per contacte amb aigua de mar, a través de ferides, causant infeccions severes, amputacions i septicèmia secundària (Figura 1). Les dues notícies que ens ocupen serveixen d'exemple per a cadascuna d'estes rutes. En la primera la infecció va ser causada per contacte d'una ferida oberta amb aigües càlides en les quals era present el patogen, mentre que la segona es va deure a la ingestió d'un peix infectat, produint en ambdues una infecció o vibriosis que va posar la seua vida en risc.
Ja sabem com pot entrar, però per què bacteri “menja carn”? Entre els símptomes d'una infecció per V. vulnificus es troba l'aparició de butllofes, hematomes, eritema, inflamació… Estes manifestacions cutànies inicials poden progressar i produir necrosi tant en la pell com en capes més profundes, o cosa que és el mateix, la mort d'estos teixits. Per a tractar-ho se sol utilitzar el desbridament, que consisteix en l'eliminació del teixit mort o infectat; i en casos més greus en els quals no es pot controlar la infecció és necessari recórrer a l'amputació del membre (Figura 2).
A més, V. vulnificus no sols causa vibriosi en humans, sinó també en peixos, principalment en tilàpia i diferents espècies d'anguila. Igual que en humans, la malaltia es transmet per contacte o per ingestió. Quan es produeix per contacte, el patogen és atret pel moc de les brànquies, colonitza la superfície de la mucosa i, depenent de l'estat de l'animal, pot produir lesions superficials o aconseguir el torrent sanguini i provocar la mort per septicèmia hemorràgica. Quan es produeix per ingestió, colonitza l'intestí i pot aconseguir la sang i causar també septicèmia hemorràgica. Els signes clínics en peixos són molt similars en totes dues vies, destacant l'aparició de petèquies abdominals, hemorràgies en la base de les aletes i enrogiment de la regió de l'opercle (Figura 2).
Però que no córrega el pànic, no és necessari deixar de menjar peix o no trepitjar la platja a l'estiu. De fet, en la majoria dels pacients sans els símptomes es queden en una gastroenteritis o una infecció localitzada. El problema sorgeix amb pacients immunodeprimits, amb malalties hepàtiques o d'avançada edat i en persones amb hemocromatosi, en els quals la probabilitat de patir septicèmia pot augmentar fins a 80 vegades. No obstant això, encara que el risc siga baix, sempre és millor previndre que curar; i més ara que este bacteri s'està expandint a causa de l'augment de la temperatura de la mar. Per això, els CDC (Centres per al control i la prevenció de malalties) recomanen evitar el consum de peixos i mariscos crus i no banyar-se en la mar amb ferides obertes.
Referències:
- Amaro, C., Carmona-Salido, H. (2023). Vibrio vulnificus, an Underestimated Zoonotic Pathogen. In: Almagro-Moreno, S., Pukatzki, S. (eds) Vibrio spp. Infections. Advances in Experimental Medicine and Biology, vol 1404. Springer, Cham. DOI: 10.1007/978-3-031-22997-8_9
- Baker-Austin, C., & Oliver, J. D. (2020). Vibrio vulnificus. Trends in Microbiology, 28(1), 81–82. DOI: 10.1016/j.tim.2019.08.006
