Aquest edifici va formar part de les propostes presentades per l'arquitecte Javier Goerlich, per a dotar a la Universitat de València d'un campus universitari, el primer de la ciutat. Al costat del camp d'esports i l'Escola d'Alts Estudis Mercantils, també de Goerlich, i les Facultats de Ciències i de Medicina, es va plantejar la necessitat de poder comptar amb una residència d'estudiants. Les línies modernes del racionalisme arquitectònic del projecte inicial de 1935 es van mantenir intactes, malgrat construir-se més tard, durant la dictadura franquista. No obstant això, es van introduir alguns canvis, incorporant elements aliens a l'estil original de l'immoble, com l'ornamentació  de les talles interiors, i altres elements decoratius, més propis del gust historicista de l'època. L'edifici presenta una notable claredat compositiva, marcada per una simetria perfecta en funció de les ales que componen els diferents espais de la construcció. Criden l'atenció els extrems rematats en corba, que defineixen l’estil vaixell que es va utilitzar en el racionalisme arquitectònic de l'època. Són trets també propis d'aquest edifici la desornamentació de les façanes, i la seqüenciació rítmica de les diferents files de finestres. El revoco cobreix la totalitat dels paraments exteriors. Predominen les línies horitzontals remarcades per les franges que integren les files de finestres, i pels voladissos de formigó armat que recorren l'edifici per a integrar els diferents volums. L'accés principal se situa sobre graderia que ressalta el seu caràcter monumental. Les terrasses de l'edifici, situades a diferents altures, li atorguen  també un aire nou i jerarquitzen l'espai, emfatitzant els jocs geomètrics i lineals que descriuen el conjunt. A l'interior, mereixen atenció les caixes d'escala, resultat directe de l'aplicació dels codis del racionalisme arquitectònic amb el qual es van dissenyar.

El Col·legi Major va ser inaugurat en 1954, i va estar en funcionament fins a l'any 2012. Recentment s'ha rehabilitat com a espai d'atenció a l'estudiantat, mantenint en el fonamental aquells elements valuosos que l'han definit com a part important de l'arquitectura racionalista valenciana. Pel seu interès, ha sigut reconegut com a Bé de Rellevància Local, incloent-se a més en el prestigiós registre Docomomo Ibèric, que arreplega la millor arquitectura moderna realitzada al nostre país.