Introducció: L'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES)
El 19 de juny 1999, un any després de la declaració de La Sorbona, els ministres de 29 països europeus van signar la declaració de Bolonya, iniciant-se el procés de convergència dels sistemes nacionals d'educació superior. Es va establir, d'aquesta manera, la importància del desenvolupament harmònic d'un Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Els objectius proposats en les Declaracions de La Sorbona i Bolonya van ser ampliats en les següents conferències de Praga (2001) i Berlín (2003), a més de revisar-se el progrés del procés de convergència amb vista a accelerar la consecució del EEES, prevista per a 2010.
Uno de los rasgos definitorios del EEES es el establecimiento del Sistema Europeo de Transferencia de Créditos (ECTS) con el objeto de facilitar las equivalencias y el reconocimiento de los estudios realizados en otros países y el desarrollo de un curriculum internacional que favorezca la movilidad de estudiantes. Un crédito ECTS es equivalente a entre 25 y 30 horas de trabajo del estudiante en relación con la consecución de unos objetivos definidos a través del aprendizaje. Integra tanto las enseñanzas teóricas y prácticas, otras actividades académicas dirigidas (laboratorios, seminarios, etc.), así como el volumen de trabajo del estudiante necesario para alcanzar los objetivos formativos propios de cada una de las asignaturas del plan de estudios.
L'adopció del ECTS implica una reorganització dels sistemes educatius amb l'objecte de potenciar l'aprenentatge de l'estudiant de manera que millore, en definitiva, la seua formació real. Es passa a un sistema que fomenta el paper actiu de l'estudiant i en el qual el professor és un agent facilitador i estimulador de l'aprenentatge. D'altra banda, els objectius formatius es defineixen preferiblement en termes de competències i habilitats assolides, és a dir, coneixements adquirits juntament amb la capacitat d'aplicar-los i utilitzar-los en diferents contextos.
[^] Inici