El joc a llargues, a banda de ser el més antic, és el més arrelat amb la tradició clàssica.
En aquest joc són de menester tres senyals, normalment tres ratlles en terra. Aquestes són:
- la ratlla del saque, que marca el punt d'on el jugador trau la pilota
- la de la falta, que indica la fita que ha de passar la pilota treta pel saque
- la ratlla del rest, que hom diu la ratlla del quinze.
A llargues es juga al carrer; en tots els pobles on es practica aquesta modalitat hi ha un carrer, escenari tradicional "de tota la vida", on es juga les partides. Sol ser d'un ample entre els vuit i els dues metres; de la ratlla del saque a la del quinze es compten vuitanta metres aproximadament, i la ratlla de la falta està a una distància que pot oscillar entre les cinquanta i els seixanta metros. La ratlla de la falta sol pactar-se a l'hora d'establir les condicions de la partida, puix que un saque millor que un altre pot, molt bé, donar a l'adversari l'avantatge d'unes metres.
Jugen tres jugadors contra tres, o quatre contra quatre, i també poden jugar tres i el quart de reserva (entra si hi ha un company cansat). El saque és el protagonista de la partida, puix que tenir-ne un fort és la qualitat més apreciada pels aficionats. El saque es fa botant la pilota sobre una banqueta, o botant-la en terra, o de bracet, es a dir, botant-se-la el jugador sobre el mateix avantbraç de la má que llança la pilota. Els grans jugadors de llargues són coneguts amb el cognom dels seus pobles, i així es parla del Saque de Laguart, del Saque de Vilallonga o del Saque d'Alaquàs.
No cal dir que la pilota ha de passar la ratlla de falta, sota pena de ser considerada com a tal; els jugadors que són al rest poden tornar-la jugant-la enlaire, o després del primer bot, i el quinze es guanya quan la pilota, impulsada per qualsevol jugador d'un dels equips, passa, sense ser tornada de bo, de les ratlles del quinze o del saque. Aquesta segona possibilitat és més infreqüent; les més de les vegades es tracta d'un joc en què els qui són al saque ataquen, i els qui son al rest defensen la ratlla del quinze.
La defensa poden fer-la bé entrant a la pilota abans d'arribar o bé després que haja ultrapassat l'esmentada ratlla del quinze, puix que un bon saque pot llançar la pilota a més de cent metres. Per això els jugadors els jugadors que resten es coloquen darrere de la ratlla, han de jugar de bo -és a dir, a l'aire o després del primer bot- i han de passar-la de la ratlla del quinze.