Aqués és el tweet que vaig publicar el 9 de novembre a les 9:30 del matí, poc després de conèixer la victòria de Trump: per a expressar la meua proposta davant ella me sobraven 129 caracters.

Probablement molts en USA estiguen lamentant no haver presentat la candidatura de Bernie Sanders. Doncs possiblement molts hagen votat a Donald Trump no per ser un racista, xenòfob i masclista (un feixista, en resum), sino a pesar de ser-ho, com a resposta a una globalització neoliberal profundament lesiva per als de baix, per a la classe treballadora. Donc, com vaig escriure el 30 d'octubre al meu article "Ruptura histórica", "El cuestionamento xenófobo de la globalización a través de posiciones politicas fascistas o parafascistas se ha producido tanto en Europa como en Estados Unidos, allí a través de la victoria de Donald Trump en las primarias del Partido Republicano, en abierta contradicción con el previo pensamiento único dominante". Pablo Iglesias, al seu article del 9 de novembre "Trump y el momento populista", fa una anàlisi semblant, plantejant "Trump es eso: desnuda obscenidad que tenía enfrente a la candidata de Wall Street. Qué distinto hubiera sido todo si Trump hubiera tenido enfrente a alguien que, sin obscenidad fascista, hablara al pueblo llamando a las cosas por su nombre. Ese rival existía y era Bernie Sanders". I Alberto Garzón, en un tweet del 9 de novembre, va  plantejar el mateix:

Perquè aquest és el quid de la qüestió: amb la debacle del pensament únic de la globalitació neoliberal, el feixisme és una amenaça imminent, també en Europa, a través del contagi del "trumpisme" (les possibilitats de que la propera presidenta de France siga Marine Le Pen han augmentat significativament). I l'oposició al feixisme únicament pot ser encapçalada pels que s'oposem a la globalització neoliberal des de l'esquerra, oposant-nos també al racisme, el masclisme i la xenofòbia, i que en Espanya s'aglutinem en Unidos Podemos.

Cal cridar per tant a la unitat dels demòcrates contra el feixisme, i aquests hauran d'escollir entre resignar-se davant de l'avanç del feixisme o assumir el paper capdavanter que hem de jugar persones com Bernie Sanders als USA, Jeremy Corbyn en UK, i les organitzacions alternatives d'esquerres en altres països d'Europa.