Els resultats globals de les eleccions generals del
12 de març del 2000 es caracteritzen per un increment de vots al
PP (vora mig milió) i de l'abstenció i una disminució
(vora 3 milions) del vot al PSOE i a IU. Tot indica, doncs, que aquestos
s'han desplaçat del vot progressista (a IU o al PSOE) a l'abstenció
(majoritàriament) o fins i tot al vot al PP.
El seu caràcter absent no possibilita
l'anàlisi directa de les abstencions. Tanmateix, l'anàlisi
comparat dels vots al Congrés i al Senat sí ens pot donar
informació sobre les motivacions dels electors. Per simplicitat,
anem a centrar l'anàlisi en la circumscripció de València,
encara que una tasca semblant es podria fer també en la resta.
Cal recordar que el fet de que al Senat es vote
en llista oberta permet tant desplaçar el vot d'unes formacions
polítiques a altres com concentrar-les en uns determinats candidats.
Com a punt de partida, tenim que, com cada persona pot votar a 3 candidats
per al Senat, el conjunt de les persones que voten a una determinada formació
al Congrés tenien un potencial de vot al Senat igual al triple
del seu número.
Així, tenim que les principals opcions
conservadores sumen 727311 vots al Congrés, els quals suposen
un potencial de 2181933 vots al Senat, dels quals utilitzen 2059178 (el
94,37%). Tanmateix, els seus vots per al Senat no es concentren relativament,
sinó que més bé es dispersen lleugerament.
Molt diferent és el cas del vot a les opcions
progressistes. Limitant-nos a les que obtenen més de 1000 vots
al Congrés, tenim que tots els candidats al Senat d'EUPV, el PSOE,
el BNV-EV, el Front-ERC i el PCPE han obtingut prou més vots per
als seus candidats al Senat que per al Congrés. Això indica
un important desplaçament de vot entre les opcions progressistes,
afavorit en alguns casos per recomanacions explícites de vot, i
en tots per la presentació de candidatures incompletes (que, per
tant, podien completar-se amb candidats d'altres formacions progressistes).
Tanmateix, tenim que al total de 573319 vots a formacions
progressistes per al Congrés li correspon un potencial de 1719957
vots per al Senat, dels quals solament s'utilitzen 1466343 (el 85,25%).
És a dir, un percentatge important dels electors progressistes no
completen
els seus 3 vots per a Senat.
Això és especialment significatiu
en els casos de recomanació explícita de vot, com la derivada
de l'acord entre EUPV i el PSOE: en cas que els seus votants al Congrés
hagueren seguit estrictament la recomanació, els seus 3 candidats
(2 pel PSOE i 1 per EUPV) haurien d'haver rebut un mínim de 530886
vots, xifra de la qual tots tres van quedar molt lluny. Això és
més cridaner encara si tenim en compte la recomanació genèrica
del BNV de completar el vot al Senat amb candidats del PSOE i EUPV.
Així, José Luis Pitarch, candidat
d'EUPV, obté, a més dels seus vots, el 77,34% del vot al
PSOE o el 71,03% del vot del PSOE més el del BNV-EV. I Segundo
Bru, el candidat més votat del PSOE, obté, a més
dels seus vots teòrics, el 53,59% dels d'EUPV o el 36,92% dels vots
d'EUPV més els del BNV-EV (podrien ser més si una part dels
votants del PSOE al Congrés han castigat a Bru, pròxim
a la Gestora nomenada des de Madrid).
Ara bé, Josefa Frau, la segona candidata
del PSOE, solament obté 32546 vots per damunt dels rebuts pel PSOE
per al Congrés. Això representa el 37,29% dels 87272 vots
d'EUPV per al Congrés. Per tant, i com l'acord de les direccions
d'EUPV i el PSOE suposava votar al candidat d'EUPV i als dos del PSOE,
es fàcil deduir que la majoria dels votants d'EUPV al Congrés
no han seguit la recomanació hi derivada. Això resulta més
palés encara al conjunt del País Valencià, on pot
estimar-se que no més d'un 28,08% ho han fet.
On han anat els vots al Senat dels restants 54726
votants d'EUPV al Congrés en València? Bé, pot estimar-se
que part d'ells es troben entre els 18970 vots extra al candidat del BNV-EV
o entre els 3682 vots extra al candidat del PCPE. La resta, probablement
no han votat a ningú més.
Per a entendre aquesta situació cal recordar
que l'Assemblea d'EUPV va aprovar l'Entesa amb el BNV-EV per al Senat.
I posteriorment la direcció d'EUPV ho vam rectificar aprovant l'acord
amb el PSOE. Les bases de l'organització d'EUPV no van tenir ocasió
de pronunciar-se sobre la rectificació, però la nostra base
electoral ens ha desautoritzat inequívocament. I parle de la base
electoral efectiva, no de la hipotètica que s'ha abstingut. Davant
d'aquesta situació, Almunia ens ha marcat clarament el camí.
Cal valorar, tanmateix, com un pas endavant de la
unitat d'acció progressista els intercanvis de vots per al Senat.
Però l'experiència demostra que aquesta no podrà avançar
sòlidament solament amb acords cupulars, sinó que requereix
d'un moviment participatiu de base que no es pot limitar a dues forces,
sinó que ha d'abastar al conjunt d'organitzacions i col·lectius
del camp progressista. De que siguem capaços de fer-ho dependrà
que algun dia puguem superar les defeccions i recuperar la majoria de la
societat valenciana.
Formació política | al Congrés | al Senat | desplaçament | hipòtesi |
EUPV | 87272 | José Luis Pitarch 430379 | +343107 | 71,03%PSOE+BNV |
PSOE | 443614 | Segundo Bru 490382
Josefa Frau 476160 |
+46768
+32546 |
36,92%EUPV(*)+BNV
37,29%EUPV |
BNV-EV | 39418 | Ferran Torrent 58388 | +18970 | 20,10%EUPV(*) +ERC |
Front-ERC | 1429 | Josep L. Teodoro 5766 | +4337 | 11,00%BNV |
PCPE | 1586 | Gerardo Rodríguez 5268 | +3682 | 4,22%EUPV |
Total | 573319 | 1466343 | -253614 | |
potencial de vot al Senat | 1719957 | 85,25% |