INTERVENCIÓ AL CONSELL NACIONAL D'EUPV DEL 2 DE JUNY DE 2007
Rafael Pla López
Fa 8 anys vam actuar de forma responsable en no demanar la dimissió de Joan Ribó
quan va encapçalar les candidatures autonòmiques d'EUPV
que van baixar de 10 a 5 escons. Vam entendre que això es va
produir en el marc d'un descens global d'IU. El mateix ha passat
actualment. Cal recordar que la nostra integració en un projecte
federal es va expressar en el tancament per Gaspar Llamazares
de l'acte central, cosa que ningú va qüestionar, que jo
sàpia, llevat per cert de la meua companya. I a nivell estatal
s'ha baixat també llaugerament en vots municipals, però
més en municipis de més de 20.000 habitants, on s'ha
baixat de 556 a 516 regidors, un descens de 40, i en les
autonòmiques les coalicions tampoc han sumat els vots previs, i
fins i tot en Balears no s'han sumat els escons previs.
I al País Valencià tots hem fallat en l'anàlisi de
la realitat social: els que parlaven d'un inexistent clamor social pel
pacte, els que pensaven que anant a soles podiem mantenir-se o pujar, i
els que confoniem el suport d'organitzacions socials
minoritàries amb un suport social. Ara és molt
fàcil dir que si s'hagués fet altra cosa haguérem
obtés millors resultats, però les dades no ho justifiquen.
No vam entendre la profunditat de l'hegemonia social del PP, que
l'Informe presentat analitza correctament. I que solament podriem
contrarrestar-la amb una àmplia articulació de teixit
social alternatiu, des d'una implantació social de la que no
disposàvem.
I tanmateix, hem incrementat la representació en les Corts
Valencianes en defensa d'un programa d'esquerres: hem assolit 7 escons,
no 3, ni 4, ni 5: 7.
I era correcte dir la veritat als electors: que les polítiques
d'endeutament, grans events, desindustrialització i
destrucció del territori no són sostenibles, encara que
els seus efectes no s'hagen fet encara palesos. Perqué el PP no
té la raó encara que l'haja votat la majoria. Cal,
certament, explicar millor les nostres alternatives, i més a
prop de la gent. Però continuar dient la veritat és
allò únic que serà rendible a mitjà
termini, quan en facen notar els efectes de la política del PP,
com ha passat ja en La Safor i La Marina, on tanmateix la nostre fleble
implantació no ens ha permés rendabilitzar-ho plenament.
I també era correcte apostar per la unitat de les esquerres al voltant d'un programa alternatiu.
Per la unitat, en primer lloc, al si d'EUPV, defugint la
confrontació interna, que en l'actual context d'ofensiva de la
dreta és suicida; cal una crida a la responsabilitat de tothom:
el camí és la integració de tothom en la
direcció, sense cap exclussió, naturalment, no voler
donar-li extemporàniament la volta a la tortilla.
I la unitat, en segon lloc, al si del Compromís, que solament
podrà reforçar-se des de la unitat dels seus components
i, pel que ens toca, des de la unitat d'EUPV. Cal recordar que la
desarticulació de l'Entesa es va produir per la divisió
d'Els Verds i d'Esquerra Valenciana. I tanmateix hem aconseguir
recomposar la unitat dels seus components en el marc més ampli
del Compromís. I caldrà reflexionar junts com fer front
al PP, per exemple en una Jornada de Treball.
Aquest és el camí. Aquest és el camí per a
organitzar la resistència social i l'alternativa enfront de les
polítiques del PP, des del reforçament del grup
parlamentari del Compromís com a referent unitari, al que
caldrà donar suport des de la implantació social,
l'actuació unitària i la mobilització en els
diferents àmbits social i locals. Si ho fem així, podrem
superar la decepció i recuperar l'esperança.