Darrerament
hi ha el costum
pel qual algun
docte escrivent
ha fet debades
noves rimades.
Seguint l'estil
d'En Jaume Roig,
ens ha fet goig
veure i llegir
texts sobre els fets
més indiscrets.
Ens desconcerta
aquesta pràctica
tan saludable
veient que certa
gent estimable
ha errat la tàctica.
Perquè s'ha vist
com a espectacle
suat i trist
que entre l'esquerra
es tiren terra
uns contra els altres.
No és bona cosa
que entre els amants
d'aquesta terra
ens fem la guerra,
que ens causem nosa
i desencants.
La discrepància
entre erudits
d'aquest país
no ha de trencar
mai l'elegància
ni pot passar
que ens porte al punt
de fer oblit
del malparit
que és al damunt
dels ciutadans
tots valencians.
Perquè la dreta
d'això interpreta
que en té per anys
-amb prou raó?-
en el timó
d'on treu bons guanys.
Allà on controlen
diners i hisenda
omplin el sac
i ara volen
anar a Iraq
a fer més renda.
El del bigot,
segons diu ell,
no "va en pilota".
Ja se li nota
que vist amb pell
de rabosot.
Clar que "en pilotes"
es va millor
que no entratjat
amb la pudor
del xapapote
i sang d'Iraq.
Tots valencians,
dins l'Acadèmia
o fora d'ella,
que la blasfèmia
i la querella
entre germans
no aconseguisca
perdre de vista
que l'enemic
és el cacic
de Cartagena
que ens encadena.
Si contra algú
hem de lluitar
és per llançar
dins el comú
el botifler
cartagener.
Sí, sí, el bord
que la bragueta
la porta fluixa
i, quan veu cuixa,
al que la dreta
diu es fa el sord.
Caldrà que el pis
comprat al mig
la Castellana
se'l pague fent
cada setmana
de jornaler.
Tota la ràbia
acumulada
en contra d'ell
serà apagada
quan fem que sàpia
suar la pell.
Si en són quatre
que amb mala traça
suquen del pot,
els caldrà abatre
usant la maça
més dura: el vot.
La voluntat
expeditiva
amb què s'expressa
l'electorat
és la que priva
d'aire a la dreta.
Està de sobra
en la política,
qui desprecia
la gent més pobra
i qui voldria
manar sens crítica.
Mes la potent
força del vot
és la que traça
en democràcia
qui fa el ninot
i qui és decent.
La saviesa
d'un poble obert
no ha de permetre
que la malesa
puga transmetre
el desconcert.
Necessitem
la il·lusió
i l'energia
dels qui volem
que el poble sia
tot una unió.
Vitalitat
i alegria
són elements
d'èxit segur
i fonaments
per al futur.
Per tot, fem esta
crida a l'entesa
de gent honesta
que vol guanyar
per governar
amb honradesa.
En democràcia,
tenen la veu
els ciutadans
i això es veu
que no els fa gràcia
mai als tirans.
En llibertat,
parlen les urnes
contra les urpes,
contra la bala
és el combat
de la paraula.
En nom la Terra,
tothom fort diu
no a la guerra
perquè el que plau
és viure en pau.
I que el País
Valencià
visca feliç
i sobirà
mentrestant creix
sent ell mateix!
(maig 2003; conjunturalment anònim; distribuït per ANNA, annanoticies@yahoo.es)